El Govern desdenya els acords del Govern i reclama bilateralitat

Artadi exigeix que s'anul·li el judici a Companys i qualifica d'"unilateral" el canvi de nom de l'aeroport

ERC demana evitar l'"estètica" i la CUP insisteix en la via de la desobediència

zentauroepp45881288 la consellera de la presid ncia i portaveu del govern  elsa 181114115255

zentauroepp45881288 la consellera de la presid ncia i portaveu del govern elsa 181114115255 / Guillem Roset

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

Menys d’un dia han durat el bon clima i les bones paraules del Govern respecte a la decisió de reprendre el diàleg institucional amb l’Estat per resoldre el conflicte català. Calia marcar perfil i la reunió del consell de ministres a Barcelona –qualificada de "provocació" per part de l’independentisme– va ser l’excusa perfecta. La portaveu de l’Executiu català, Elsa Artadi, qualificava d’"estètiques" les decisions del Govern en relació amb Catalunya –inversions en carreteres, canvi de nom de l’aeroport de Barcelona i restitució de l’honor de l’expresident Companys– i reiterava que no es descarta cap via democràtica cap a la independència.

Com era de preveure, el desglaç entre els dos presidents en la reunió de Pedralbes i el sopar de la patronal no agarda gens a la CUP. Aquest divendres el seu diputat Carles Riera remarcava que l’únic camí és la desobediència, la unilateralitat i la mobilització. També des de Junts per Catalunya es llançava aigua al vi dels acords i el seu portaveu Albert Batet, un home de la confiança directa de l’expresident Puigdemont, ironitzava sobre el canvi de nom de l’aeroport de Barcelona: "¿I el pantà a quina hora l’inauguren?". Batet demanava un diàleg efectiu i "no retòric" entre governs. I la secretària general d’ERC també lamentava l’"estètica" de decisions com la de l’aeròdrom de Barcelona i demanava al Govern que assumeixi la situació "amb responsabilitat".

En aquesta situació i només dues hores després que finalitzés la roda de premsa posterior al consell de ministres, compareixia la portaveu del Govern, Elsa Artadi per minimitzar el valor del decidit pel Govern: "Per venir a canviar el nom de l’aeroport, repetir una frase del 2009 [en relació amb l’honor de l’expresident republicà Lluís Companys] i prometre infraestructures que fa deu anys que no s’executen no feia falta venir a Barcelona amb el cost de desplaçament, les mesures de seguretat, tots els agents que innecessàriament han desplaçat a Catalunya; per a això no calia". La portaveu va qualificar d’"unilateral" la decisió sobre el nom de l’aeroport, va reclamar que el debat en aquest cas se centri en la gestió de la infraestructura, i sobre Companys va reclamar mesures efectives al Congrés per a l’anul·lació del seu judici i el de la resta d’encausats del franquisme. Sobre els 112 milions d’inversió en carreteres va posar en dubte que s’acabi executant aquesta mesura i va trobar a faltar decisions sobre rodalies o el corredor mediterrani.

El marc jurídic

Notícies relacionades

Artadi també sortia al pas de la frase inclosa en el comunicat conjunt de dijous entre governs, que es comprometen a actuar d’acord amb la seguretat jurídica. El Govern afirma que això no és una renúncia ni a la independència ni a la unilateralitat perquè es pot passar "de la llei a la llei" sense retallar aquesta seguretat jurídica, mentre que el Govern del PSOE afirma que aquesta seguretat equival a assumir el marc legal, és a dir, la Constitució i l’Estatut. En canvi en el Govern afirmen que en les negociacions de les fins a 8 versions diferents del text del comunicat, l’Executiu socialista exigia inicialment incorporar la paraula Constitució o el marc legal, i finalment es va acordar el concepte seguretat jurídica.

Artadi no va tancar la porta a la unilateralitat i va destacar que per al Govern la cita de dijous representa  "un pas endavant per consolidar la bilateralitat". La portaveu va insistir en la necessitat d’establir un calendari de reunions per no limitar-se a cites cada sis mesos. Una cosa que contrasta amb les dades que recorda el Govern: més de 25 trobades entre ministres i consellers, a més de les reunions bilaterals realitzades entre els dos executius.