Sánchez esfullarà la margarida electoral el 2019 amb la dreta en alça

La gran pregunta política per al 2019 és quantes convocatòries electorals hi haurà aquest any, amb la sospita fundada que serà complicat que el socialista Pedro Sánchez aguanti a la Moncloa fins al Nadal que ve sense haver passat, prèviament, examen a les urnes. També ho té difícil Quim Torra a Catalunya per mantenir-se a Palau sense caure en la temptació de prémer el botó electoral.

De moment, hi ha comicis autonòmics, locals i europeus el 26 de maig, en què el que passi a Catalunya pròximament marcarà les campanyes i fins i tot els resultats de molts territoris diferents al català, com sembla que passarà a Andalusia en qüestió de setmanes, quan el popular Juan Manuel Moreno tindrà l’oportunitat de ser investit i treure el PSOE del govern regional si no hi ha sorpreses.

Això, malgrat el nefast resultat obtingut pel PP en els primers comicis de l’‘era Casado’ i gràcies al recolzament promès de Ciutadans i, el més sorprenent, de Vox, partit d’ultradreta que ha arribat a la política espanyola amb expectatives de quedar-se i, com a mínim, influir de forma definitiva en parlaments, ajuntaments i administracions.

'Brexit' i Gibraltar

Els populars, contra tot pronòstic i malgrat que els prenen terreny electoral en una època en què no han acabat el seu ‘via crucis’ als tribunals per la corrupció, sembla que ho posaran fàcil als de Santiago Abascal, teixint amb ells aliances sense complexos i sense avergonyir-se’n davant d’una UE preocupada per les vies d’aigua que se li obren des de la dreta més extrema.

Vox i la seva evolució serà sens dubte protagonista del 2019, en què alguns vaticinen un altre inici de recessió econòmica amb caràcter internacional: Espanya, com la resta d’Europa, mira de reüll el 'brexit' per les seves conseqüències globals, però especialment pels problemes que puguin produir-se en l’estira-i-arronsa sobre Gibraltar. El conflicte entorn del Penyal no ha sigut mai senzill per a les autoritats espanyoles, tampoc ho està sent per a Sánchez, i ara a més s’ha de comptar amb la pressió d’un patriotisme, reforçat, a més, des de les noves files del conservadorisme nacional.

Mesures antiindependentistes en campanya

Amb aquest panorama al seu voltant el pla que té Sánchez és aguantar el que pugui en el poder. D’entrada pensa registrar a les Corts a finals de gener el projecte de pressupostos que va pactar amb Podem, per, com a mínim, obligar la resta de partits que es retratin i, si és possible, aconseguir la seva tramitació i el seu debat. La seva aprovació ja és una altra cosa. Per a aquesta tramitació creuen els ‘monclovites’ que podran comptar amb la complicitat dels independentistes catalans, després que els presidents del Govern i la Generalitat es reunissin el 20 de desembre a Barcelona en una cita envoltada de polèmica. I de protestes i mesures de seguretat. Hi haurà una segona reunió entre representants de les dues institucions d’aquí unes setmanes, de les quals s’esperen avenços en el pla legislatiu.

No obstant, els socialistes són conscients que el primer semestre del 2019 serà convuls pel que fa a les relacions amb la Generalitat. Serà quan tindrà lloc el judici al procés al Tribunal Suprem i el futur judicial dels acusats, sens dubte, tindrà influència en la política d’Espanya en general, marcada des de fa ja diversos anys per una profunda crisi a Catalunya.

Com a súmmum, el final d’aquest judici coincidirà amb les autonòmiques i municipals i, sens dubte, el sobiranisme –concretament, les crítiques i 'mesures’ per fer-li front– ocuparà bona part dels mítings de candidats i dirigents polítics, cosa que segurament no rebaixarà la tensió. El PP i Cs i alguns dels barons territorials del PSOE es mostren ja partidaris d’aplicar un 155 més dur del que es va desplegar després de l’1-O, mentre que Vox reclama directament la dissolució de les autonomies.

Exhumació de Franco i Villarejo 

Notícies relacionades

Catalunya el 2019: Doble judici al procés

L'any del 'brexit'... o no

També en els primers mesos d’aquest 2019 està previst que es faci realitat una de les promeses de Sánchez amb transcendència històrica: l’exhumació de les restes de Franco i el seu posterior trasllat a un altre lloc, tot i que encara no se sàpiga oficialment on i la controvèrsia amb la família i els tràmits administratius per fer-ho estiguin sent més tediosos del que l’Executiu preveia.

Finalment, l’any polític estarà així mateix lligat al destí que corri (i a la quantitat de gravacions seves que es facin públiques) el comissari Villarejo, un dels maldecaps més rellevants que tenen a la seva agenda polítics, empresaris, alguns periodistes i fins i tot institucions de l’Estat.