Pendents d'Artadi

En aquest inici d’any, alguns mitjans de comunicació venen com a primícia el que EL PERIÓDICO publicava fa gairebé dos mesos: que l’exconseller Joaquim Forn, empresonat a Lledoners, es perfila com a candidat del PDECat a l’alcaldia de Barcelona. La novetat no és aquesta, doncs, sinó qui acompanyarà Forn en la llista com a número dos i virtual aspirant amb possibilitats d’accedir, ‘de facto’, al saló de plens o, hipotèticament, a l’alcaldia de la capital catalana. Aquí és, doncs, on se situa el debat. I el nom de la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, és una de les opcions reals que hi ha sobre la taula en una llista que també tingués el segell de la Crida Nacional per la República, el moviment polític que apadrina Carles Puigdemont i en què participa activament Artadi, persona de confiança de l’expresident.

El salt d’Artadi a l’altre costat de la plaça de Sant Jaume no està decidit, però fonts del PDECat donen una pista que apunta cap al ‘sí’. I és ni més ni menys que el nom que es perfila per substituir Artadi a Presidència: Damià Calvet, actual titular de Territori i Sostenibilitat. Afí també a Puigdemont, Calvet forma part del nucli dur de JxCat i s’ha implicat a fons en la constitució de la Crida.

Però la candidatura d’Artadi té pros i contres, admeten en el seu entorn. Al seu favor juga que es tracta d’un perfil nou, amb una alta preparació política, que pot representar en cert sentit l’antítesi de la rival a batre, l’actual alcaldessa, Ada Colau. Si Colau procedeix de l’activisme al carrer, Artadi pot oferir una trajectòria acadèmica notable. Si l’alcaldessa fa bandera de la nova política dels moviments antisistema, la consellera pot defensar un espai de centre i amb tocs de liberalisme. Si Colau és jove i no pertany ni ha pertangut a la classe política, Artadi també ho és més, i tampoc porta motxilles de partit. No en va, va deixar fulminantment la militància al PDECat quan es va implicar a fons a Junts per Catalunya, el penúltim dels projectes de Puigdemont.

A més, si Artadi fes el pas obtindria, almenys a curt termini, una projecció mediàtica extra de què no disfruta actualment, més enllà de les compareixences dels dimarts després de les reunions del Govern, i alguna altra roda de premsa. Artadi sí que ha cultivat una agenda d’activitats per tot Catalunya, però la seva figura no sobresurt en excés malgrat que ella va ser una de les persones assenyalades com a presidenciable quan JxCat buscava candidat o candidata a la investidura en el Parlament.

Els ‘contres’

Notícies relacionades

Hisenda abordarà amb les autonomies la quitació de deute

Feijóo es proposa reconquerir el votant rural que fuig d’Abascal

En sentit contrari, l’operació Barcelona entranya molts riscos en la carrera política d’algú que no ha amagat la seva ambició per, a mitjà termini, optar a la presidència de la Generalitat. Si la candidatura de Forn i Artadi no accedeix a l’alcaldia, la carrera de la consellera quedaria ancorada en una tasca d’oposició municipal que no genera projecció. A més, deixar el Govern ara podria ser interpretat, com afirmen algunes fonts del PDECat, com una falta de confiança en el projecte que encapçala Quim Torra, al que, sens dubte, li continua costant generar un rumb de navegació estable i sòlid.

L’equació continua sent complexa i es conjuga amb l’encaix en la mateixa llista municipal de figures com l’exconseller Ferran Mascarell, Jordi Graupera i Neus Munté, que formalment va ser l’elegida en primàries pel PDECat com a alcaldable. Unir tot aquest espai continua sent una tasca complicada.