Pressupostos: seducció a Catalunya i vacuna contra Vox

El Govern considera que els Pressupostos per al 2019, aprovats aquest divendres pel Consell de Ministres, són prou “atractius” per desfer dos grans nusos de preocupació. Un, “seduir” els partits independentistes perquè recolzin els comptes en el Congrés pels beneficis que tindran per als catalans. I dos, no menor, frenar el descontentament ciutadà en què –creu l’Executiu– arrela part de l’auge de Vox. En realitat, aquesta lluita contra la ultradreta depèn en bona mesura del primer punt, és a dir, que ERC i PDECat s’avinguin a validar els Pressupostos i evitin un avenç de les eleccions generals en què els de Santiago Abascal entrarien en les Corts.

¿Quant de possible és això? La Moncloa no vol parlar de percentatges de probabilitat de salvar els seus comptes, però no amaga el seu “optimisme”, malgrat que les negociacions, almenys les formals, arrenquen dilluns, quan el projecte es registri en el Congrés.

Serà llavors quan es coneixeran bona part dels detalls que el Govern no ha revelat aquest divendres. Dilluns coneixerem, per exemple, la xifra d’inversió que l’Estat destina a cada comunitat autònoma, un número sobre el qual es posa sempre el focus –amb freqüència des de l’òptica del greuge– però que en aquesta ocasió suscita encara més interès, ja que els socialistes s’han compromès a entregar a la Generalitat el que marca l’Estatut. Per si hi havia dubtes, la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, ho va confirmar en la roda de premsa després del Consell de Ministres. 

No és una contrapartida

“El Pressupost té partides importants per a Catalunya i espero que sigui un element prou atractiu”, va confiar. Montero afirma que les inversions per a la Generalitat no són una “contrapartida” per capturar al vot dels partits catalans, sinó la mera aplicació del que dicta la disposició addicional tercera de l’Estatut, és a dir, que l’Estat destini a Catalunya el 18% de la inversió total, un percentatge corresponent al pes del PIB català en el conjunt del país.

Queda com a incògnita fins dilluns saber a quant ascendeix aquesta inversió total de l’Estat de la que caldria calcular el 18% i si és una xifra superior a la d’altres anys o inferior. Els últims comptes del PP, del 2018, van assignar a Catalunya 1.349,59 milions (el 13,3% del total), una quantitat que va quedar uns 476 milions per sota del que hagués suposat aplicar la disposició tercera de l’Estatut. 

Montero ha tornat a apel·lar als independentistes que aprovin aquests comptes. “El Govern demanda permanentment més recursos per a Catalunya, ara té una oportunitat, així que soc optimista”, ha explicat. La primera prova de foc sembla superada. Previsiblement el 12 de febrer se celebrarà en el Congrés el debat de totalitat, el primer pas del tràmit parlamentari. Ni ERC ni PDECat semblen ara disposats a arruïnar la vida dels Pressupostos en aquell primer moment. O bé presentaran dues esmenes a la totalitat que retirarien abans de ser votades, o bé no les presentaran. Aquest gest és suficient per donar oxigen a Pedro Sánchez mentre duri un tràmit que coincidirà amb el judici del procés en el Tribunal Suprem. 

L’“optimisme” del Govern va créixer aquest divendres amb la declaració de l’expresident Carles Puigdemont, que no va vetar el primer tràmit dels Pressupostos i va reconèixer que els grups parlamentaris d’ERC i PDECat són autònoms, tot i que va recordar que la intenció continua sent rebutjar el projecte definitiu. 

Davant la nostàlgia

Notícies relacionades

Sánchez complirà per primera vegada la inversió prevista a l'Estatut per a Catalunya

Units Podem insisteix que el Govern permeti posar límit al preu dels lloguers

Més enllà de Catalunya, l’Executiu remarca que els comptes del 2019 han de servir per apaivagar el malestar que, segons el seu parer, ha arrelat entre els ciutadans per l’escassa redistribució que ha tingut la sortida de la crisi. “Els Pressupostos són una vacuna davant el caldo de cultiu amb què es nodreixen els populismes”, assenyala Montero.

El Govern considera que la millora de la situació econòmica no s’ha traslladat a les classes treballadores i classes mitjanes, el que ha fomentat que arrelin discursos de por i rancor. Contra aquesta situació, els socialistes creuen que els seus Pressupostos seran efectius, “per blindar l’estat del benestar i els drets i llibertats que es comencen a qüestionar per forces polítiques entregades a la nostàlgia”.