Borrell obre la porta a ser l'aspirant del PSOE a les europees

La candidatura socialista a les eleccions europees, com la destinada a l’alcaldia de Madrid, és una de les grans decisions orgàniques que ha de prendre a curt termini Pedro Sánchez. Amb els comicis a finals de maig, el president del Govern ha de designar un aspirant, a tot estirar, al març. Fa temps que un dels principals col·laboradors del líder del PSOE, José Luis Ábalos, ministre de Foment i secretari d’Organització del partit, assenyalenJosep Borrell com la persona idònia per a aquest paper. Sánchez ho comparteix. "Podria ser un extraordinari candidat a les europees", va dir el cap de l’Executiu la setmana passada en una entrevista amb Efe.

El titular d’Exteriors havia pres distància fins ara sobre aquesta nova destinació hipotètica, però aquest dilluns, durant un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, ha obert la porta. El missatge no ha sigut gaire clar, però les frases de Borrell sobre aquest assumpte, en el qual s’ha mogut amb certa incomoditat, han anat en la mateixa direcció.  

Primer, Borrell ha dit que "de moment" està en el Ministeri d’Afers Estrangers. Després, quan li han preguntat si sap qui serà l’aspirant del PSOE a les europees, que se celebraran juntament amb les municipals i autonòmiques, ha contestat: "Sí, ho sé, però per conductes col·laterals". Més tard, ha deixat clar que hi ha la possibilitat que ell mateix encapçali la llista: "Jo no he dit que no sigui el candidat". I, finalment, ha recordat la seva capacitat per assumir diferents reptes professionals. "Jo tinc un problema. Durant tota la meva vida m’ha agradat sermassa coses alhora", ha assenyalat.

Pros i contres

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La candidatura de Borrell compta amb diversos arguments a favor, assenyalen fonts socialistes. És un profund coneixedor de les institucions europees (va ser president de l’Eurocambra durant tres anys i mig, entre el 2004 i el 2007), un adversari molt complicat en els debats i un dirigent conegut. La seva edat (va néixer el 1947) i la recent sanció que li va imposar la Comissió Nacional del Mercat de Valors, a causa de l’ús d’informació privilegiada per vendre accions d’Abengoa, juguen en contra seu.

Amb la sortida del ministre, en qualsevol cas, Sánchez es veuria obligat a portar a terme una crisi de govern, la tercera després de les dimissions de Màxim Huerta i Carmen Montón. I podria no afectar només el dirigent català. Fernando Grande-Marlaska i Reyes Maroto, ministres d’Interior i Indústria, respectivament, sonen com a possibles candidats a l’alcaldia de Madrid