TRAMITACIÓ DELS COMPTES PÚBLICS

Borrell, a tots els partits: "Donin una oportunitat als Pressupostos"

El ministre d'Exteriors defensa que l'augment de la inversió a Catalunya és "raonable"

"Els Pressupostos no van del dret d'autodeterminació", assegura advertint l'independentisme

undefined46555657 madrid 15 01 2019  internacional el ministro de exteriores j190115160347

undefined46555657 madrid 15 01 2019 internacional el ministro de exteriores j190115160347

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

La tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat es troba a mercè dels grups independentistes. Tot i que l’aprovació del projecte sembla complicada, fins i tot més tenint en compte que estem a tocar del judici a la cúpula del procés al Tribunal Suprem, el Govern confia que ERC i el PDECat almenys no bloquegin el debat parlamentari dels comptes públics. Però a l’Executiu li agradaria no dependre de republicans i convergents, a causa dels efectes que aquesta relació pot tenir per al PSOE en les eleccions del maig vinent, com va passar al desembre a Andalusia. Així que, tant Pedro Sánchez com els seus ministres, s’esforcen a demanar a tots els grups, inclosos el PP i Ciutadans, que permetin la discussió al Congrés dels comptes públics. L’últim a fer-ho, aquest dimarts, ha sigut Josep Borrell.

"M’alegraria que tots els partits entenguessin que aquests Pressupostos són un instrument útil per a la societat espanyola i que permetessin el seu debat. Seria bo que aquests Pressupostos es discutissin. Que no es recorregués al fàcil recurs de, 'no, perquè és el que toca'. O que no es digui 'no ho vull discutir perquè no m’han concedit el dret a l’autodeterminació'. El Pressupost no va del dret d’autodeterminació. Aquest és un moment especialment difícil per a la societat espanyola. Convido tots els partits a no bloquejar la tramitació i es pugui discutir i valorar el que són. Perquè es voti amb coneixement de causa, donin una oportunitat als Pressupostos", ha dit el titular d’Exteriors després de reunir-se amb el seu homòleg tunisià, Khemaies Jhinaoui.

El llarg recorregut

Pocs projectes tenen una tramitació tan llarga com els Pressupostos. A mitjans de febrer, el Congrés votarà les esmenes a la totalitat. Si surten aprovats, els comptes públics hauran acabat el seu recorregut. Segons va publicar aquest diari la setmana passada, ERC i el PDECat s’inclinen per plantejar la seva oposició a la tramitació de la iniciativa en un primer moment, per finalment permetre que es debati. En cas de ser així, el 12 i 13 de març es votaran els Pressupostos per seccions. D’allà, si continuen vius, anirien al Senat, on seran rebutjats per la majoria absoluta del PP. I, finalment, tornarien al Congrés, que pot aixecar el veto de l’altra cambra parlamentària.

Sánchez es troba immers en plena campanya dels Pressupostos, que li serviran gairebé de programa electoral de cara a les pròximes generals, siguin quan siguin, per les mesures socials que contenen. El president va estar el cap de setmana passat a Barcelona i a Burgos, i aquest dissabte i diumenge visitarà les Canàries i Múrcia.

Notícies relacionades

El missatge del Govern és que els Pressupostos s’han de jutjar per si mateixos, no per qui els presenta ni per altres consideracions alienes als mateixos comptes. Com, per exemple, la reivindicació de l’independentisme que l’Executiu ha de fer "gestos", tant en relació amb la possibilitat que Catalunya s’independitzi com amb el judici al procés. Per a ERC i el PDECat, no és suficient l’aposta per la inversió a la comunitat autònoma, que creix un 52% respecte al contingut en els comptes del 2018, fins a un total de 2.051,38 milions, acostant-se a la previsió de l’Estatut, però sense complir-la del tot.

Borrell ha defensat aquesta aposta del Govern, que pel PP i Cs és una prova de les concessions de Sánchez a l’independentisme. "Les inversions a Catalunya se situen al nivell que estava prefixat en l’Estatut", ha dit el ministre, amb referència a la disposició addicional tercera de la llei fonamental catalana, que assenyala que la inversió territorialitzada de l’Estat a Catalunya ha de ser equivalent al pes d’aquesta comunitat en el PIB. "No em sembla res que hagi de preocupar ningú. És un percentatge raonable, en un moment en què sortim d’una època en què la inversió ha decaigut a tots els territoris", ha conclòs el titular d’Exteriors.