El Govern aprova els projectes de 'taxa Google' i 'taxa Tobin' per ajudar a pagar les pensions

El Govern de Pedro Sánchez ha aprovat aquest divendres al Consell de Ministres els dos projectes de llei per a la creació dels nous impostos sobre les transaccions financeres i sobre serveis digitals després d’haver complert el tràmit d’informació pública al llarg dels tres últims mesos, des del 19 d’octubre passat.

Els dos projectes de llei, que a partir d’ara hauran de ser tramitats a la Cambra baixa i el Senat, no entraran en vigor fins a la seva aprovació definitiva pelCongrés dels Diputats, un procés que pot portar diversos mesos i que podria no arribar a culminar si el Govern no aconsegueix la majoria parlamentària per tirar-los endavant. Com a molt aviat, doncs, els nous impostos podrien no entrar en vigor fins al setembre i, en tot cas, no abans de l’estiu.

El Govern emmarca la creació d’aquests dos nous tributs en l’objectiu d’aconseguir un sistema tributari "més modern i redistributiu", que inclogui les noves activitats digitals i l’auge dels moviments de capitals i que acabi amb determinades pràctiques de competència deslleial en detriment dels negocis tradicionals. 

Recaptació incerta

El Ministeri d’Hisenda preveu que aquests impostos poden aportar una recaptació afegida del 1.200 milions en el cas de l’anomenada 'taxa Google' i de 850 milions més, en el de l’impost financer. L’objectiu és destinar la recaptació d’aquest últim al finançament del sistema de pensions. No obstant, el retard en l’aprovació de les lleis –que en el millor dels casos ocuparà un mínim de quatre o cinc mesos a partir d’ara– impedirà aconseguir aquests objectius de recaptació, incorporats al projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2019 que va ingressar aquest dilluns al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació prioritària.

Tenint en compte aquest condicionant, el projecte de Pressupostos preveu una transferència directa de l’Estat a la Seguretat Social per 850 milions per compensar els possibles avatars en la tramitació de l’impost financer.

Més enllà de per raó del retard, des de la Comissió Europea, fins a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), passant per nombrosos experts, el col·lectiu de tècnics de l’Agència Tributària i els grups polítics de l’oposició, tots ells, tenint en compte referències internacionals, consideren excessiva la capacitat recaptatòria que el Ministeri d’Hisenda assigna a aquests tributs.

‘Taxa Google’

L’Impost sobre Determinats Serveis Digitals s’ha dissenyat d’acord amb la directiva comunitària proposada el març de l’any passat per gravar aquest tipus d’activitats, de manera que Espanya seràel primerpaís de la UE que s’adapta a l’estructura prevista per la Comissió Europea. Françaha anunciat la intenció de secundar l’exemple espanyol. En altres països, com Itàlia i Hongria, hi ha altres formes de gravàmens sobre serveis digitals.

Aquest impost, de caràcter indirecte, preveu gravar amb una taxa del 3% la prestació de serveis de publicitat en línia; serveis d’intermediació en línia, a través de plataformes com ara Uber o Amazon; i la venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari. Per aplicar l’impost, l’usuari d’aquests serveis ha de ser en territori espanyol.

Queden excloses de l’impost la venda de béns o serveis entre usuaris (tipus Wallapop), així com les vendes en què el client compra directament a la botiga ‘online’ del proveïdor. A més, s’exclouen de l’impost determinats serveis financers, com les plataformes de pagament segur com PayPal o la concessió de préstecs ‘online’. 

Les empreses objecte d’aquest impost seran aquelles que tinguin un import net de la seva xifra de negocis superior als 750 milions d’euros a escala mundial i que els seus ingressos derivats dels serveis digitals afectats per l’impost superin els tres milions d’euros a Espanya. L’impost es liquidarà trimestralment.

Segons l’anàlisi que fa el Ministeri d’Hisenda, aquests llindars garanteixen que només es gravaran les grans empreses i que ni les pimes ni les ‘start-ups’ veuran incrementada la fiscalitat.

Després del tràmit d’audiència pública, s’ha inclòs en l’avantprojecte que les prestacions digitals que siguin realitzades entre entitats que formin part d’un grup amb una participació, directa o indirecta, del 100% quedaran fora de l’impost.

'Taxa Tobin'

Per la seva banda, l’Impost sobre Transaccions Financeres es presenta com una fórmula de la coneguda a nivell internacional com a ‘taxa Tobin’, la implantació de la qual es debat des de fa molts anys a la Comissió Europea. Des del 2013, deu països de la UE, entre els quals Espanya, Alemanya i França, estan treballant per a l’harmonització d’aquest impost a nivell comunitari, tot i que encara no s’ha aprovat la directiva. A l’espera d’aconseguir aquesta harmonització, un impost sobre transaccions financeres ja és vigent a França, Itàlia i Bèlgica.

AlRegne Unit funciona des de fa dècades el denominat "stamp duty", que grava amb un 0,5% la compra d’accions, l’exercici d’opcions sobre accions o contractes de futurs.

Notícies relacionades

La inversió a Catalunya puja el 16,8%, més a prop del que fixa l'Estatut

Vaga de taxis a Madrid i conflicte amb els VTC a Barcelona | DIRECTE

A Espanya, el projecte de llei segueix el model instal·lat a França. Es tracta d’un impost indirecte que grava amb un 0,2% les operacions d’adquisició d’accions de societats espanyoles, amb independència de la residència dels agents que intervinguin en les operacions, sempre que siguin empreses cotitzades i que el valor de capitalització borsària de la societat sigui superior als 1.000 milions d’euros.

Entre les adquisicions que estaran exemptes de l’esmentat gravamen destaquen operacions del mercat primari (sortida a borsa d’una companyia), les necessàries per al funcionament d’infraestructures del mercat, les de reestructuració empresarial, les que es realitzin entre societats del mateix grup i les cessions de caràcter temporal. També queda fora de l’àmbit de la 'taxa Tobin' el deute, tant públic com privat