Judici a l'1-O i examen a la imatge del Suprem
La vista oral començarà al febrer en un tribunal conscient del que es juga la justícia espanyola
Se seguirà la pauta de "transparència" de l'11-M, Noos, Gürtel o el 9-N sense reconeixement d'observadors
undefined46613500 madrid 18 01 2019 politica fcahada del tribunal supremo im190121205828
El Tribunal Suprem ultima els detalls del que serà un dels judicis més rellevants i mediàtics de la democràcia: el que jutjarà els líders del procési, de passada, la imatge de la justícia espanyola en un moment delicat. En l’Alt Tribunal són molt conscients del que està en joc i els seus responsables remarquen que no s’estalviaran esforços per intentar demostrar "absoluta transparència" i ajudar que la seva difusió sigui màxima, dins i fora de les fronteres d’Espanya. Prenen com a exemple i es garanteix una política de comunicació similar a la ja assajada en recents processos judicials com ara el de l’11-M, els casos Noos i Gürtel (les decisions judicials dels quals van provocar la caiguda del Govern de Mariano Rajoy) i el 9-N. S’afirma que no cap el reconeixement de la figura de l’"observador" del procés judicial, la presència del qual demanden algunes de les defenses, però que qualsevol que pretengui "observar" d’a prop el que passi en aquesta causa a l’1-O podrà fer-ho, amb l’únic límit de l’espai.
L’independentisme ha emprès una croada per la "vulneració" de drets fonamentals dels seus polítics per bandera. Adverteixen, abans que hi hagi sentència, de la seva intenció de recórrer en el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg descartant (almenys ara per ara) la futura sol·licitud d’indults. Això comportaria admetre delictes no comesos, al·leguen. Sobre la taula hi ha, en aquests moments, acusacions per rebel·lió, sedició o malversació. Organitzacions com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prepara protestes a Londres, París, Berlín i Roma, i també a Madrid i al País Basc. Els partits sobiranistes escalfen motors per deixar sentir la seva veu amb aquest assumpte en vigílies, a més, de les municipals del maig. Al Congrés, el mateix pla, amb l’al·licient que allà es debatran pròximament uns Pressupostos crucials per al Govern, que necessiten l’aval del PDCat i ERC. A això s’ha de sumar l’eco que des de Waterloo, sens dubte, donaran a la causa Carles Puigdemont i el seu equip d’advocats, immersos en l’estratègia paral·lela de posar en un compromís la justícia espanyola davant d’altres tribunals de Bèlgica o Alemanya. I l’atenció que els mitjans de comunicació internacionals dedicaran al judici en les pròximes setmanes.
Encara no hi ha tancada una data per al seu inici, malgrat que s’apuntava a la setmana del 4 de febrer com la més probable. No obstant, el fet que encara estigui pendent de notificació la resolució d’admissió de les proves i testimonis demanada per les parts –que s’havia de donar a conèixer d’aquí a pocs dies, però que, segons sembla, podria retardar-se encara alguna setmana– fa que el calendari continui obert. Serà precisament en aquesta resolució on es confirmi o descarti que Rajoy sigui un dels testimonis, entre altres qüestions, i quedi fixada definitivament la jornada en què començarà la vista oral. S’esperen tres mesos d’intenses jornades i una sentència a prop de l’estiu, sempre després dels comicis autonòmics i locals.
Condicions per als acusats
En qualsevol cas, i si no sorgeix cap complicació, a finals de gener hauran sigut traslladats ja a Madrid, per estar a disposició de l’Alt Tribunal, l’exvicepresident Oriol Junqueras; els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa; l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. En aquest moments, tots estan en presó preventiva a Catalunya, després d’haver sigut traslladats l’estiu passat, i estan pendents també que el Constitucional resolgui sobre els seus recursos d’empara contra la seva llarga permanència a la presó abans del judici. D'aquí uns dies arribarà la resolució sobre el recurs de Junqueras i, aleshores, es marcarà la pauta a seguir per a les impugnacions dels seus companys.
Si el TC no els dona la raó, ben aviat tornaran a trepitjar presons madrilenyes. Si és així, allà hauran d'esperar que arribi el seu moment davant de la imponent sala de Plens del Suprem, on tindrà lloc aquesta vista, perquè és més àmplia que l’assignada usualment a la Sala Penal. Es garantirà la presència d’una quota de dos o tres familiars per acusat, asseguren des de la institució; es posarà en marxa un pla de seguretat per a l’ocasió; s’habilitaran jornades de vuit hores, tres dies a la setmana (de dimarts a dijous), de judici intensiu amb possibilitat de traducció si opten per utilitzar el català, i es procurarà que els jutges dinin dins del tribunal per aprofitar el temps. Mentrestant, els polítics catalans faran el mateix, junts, en una habitació que se’ls està preparant al recinte amb aquesta finalitat.
Així mateix, està previst que arribin quan la resta dels presents estigui acomodats, a fi d’evitar fotografies i imatges en passadissos diferents de les oficials, que seran les que es distribueixin a tota la premsa. Com les imatges del mateix judici, de les quals s’encarregarà personal tècnic del Suprem, que evitarà primers plans o cercar reaccions a testimonis.
