El diàleg Govern-Generalitat s'estanca després d'una altra cita a Barcelona

La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo; el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, es van reunir aquest divendres a Barcelona de forma discreta, una setmana després de la cita que van mantenir al palau de la Moncloa, a Madrid, per provar d’embastar un procés de diàleg sobre el conflicte català. Després d’una cita d’unes dues hores, els avenços van ser mínims, jutjant pel brevíssim comunicat conjunt pactat entre les dues parts, i les discrepàncies es mantenen. Fonts del Govern admetien que el progrés de les converses s’ha alentit després del “significatiu avenç” de la cimera de Pedralbes del 20 de desembre entre els dos presidents.

El comunicat posterior a la cita d’ahir es limita a definir l’existència un “clima constructiu” durant la trobada, però a constatar que no hi ha resultats concrets. “S’ha avançat”, aferma simplement el text, respecte a la taula de diàleg de partits. I les dues parts “se citen a continuar treballant”, també respecte a la comissió bilateral Govern-Generalitat.

Se suposava que la cita de Barcelona tenia una certa transcendència, ja que les dues parts havien destacat prèviament la seva importància. Però el cert és que a les portes de la votació de la tramitació o no delsPressupostos Generals de l’Estat al Congrés, la posició de l’independentisme continua sent –a excepció d’una part del PDECat– la de no votar favorablement si no es concreta la taula de partits, que hauria de ser de partits estatals –i no la constituïda ja entre partits catalans– i comptar amb la presència d’un actor neutral, que segons l’independentisme podria ser Podem.

En canvi, fonts del Govern afirmaven després de la reunió que, com ja van apuntar la setmana passada, el diàleg polític a què es refereixen per la seva part és el dels partits catalans. Una posició, per tant, que es manté ferma i que ja va enervar la Generalitat després de la cita de la setmana passada. Fonts del Govern admetien que el resultat de la cita d’aquest divendres és pobre. El comunicat es limita a posar un termini de “setmanes” per al diàleg. Sense més ni més.

Els precedents

La reunió pretenia donar continuïtat a la construcció d’un diàleg polític sobre el conflicte català, en el qual les posicions estan tan allunyades que es limiten a constatar l’existència de tal conflicte, sense compartir ni el seu origen, ni la seva morfologia, ni molt menys, les seves vies de solució. Després dels ultimàtums fallits llançats amb solemnitat per part del president, Quim Torra, l’octubre passat al Parlament, el cert és que la via de comunicació entre les dues institucions no ha deixat d’existir en cap moment. I ha donat fruits, com el pacte per reactivar gairebé totalment la llei 24/2015 sobre pobresa energètica i vivenda, que el Tribunal Constitucional havia suspès a instàncies de l’anterior Govern del PP.

La tesi del Govern actual és que aquest diàleg no només ha sigut fluït –amb més de 20 reunions formals, en les comissions bilaterals reactivades a tal efecte– sinó que constitueix en si mateix la via de solució al conflicte, per centrar l’agenda en les qüestions socials que requereixen actuacions concertades. A més, l’Executiu de Pedro Sánchez reclama que primer siguin els partits catalans els que tracin un full de ruta sobre la solució al contenciós sobiranista.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

En canvi, des de la Generalitat insisteixen que les comissions bilaterals i les reunions tècniques no han servit encara per abordar el nucli de la qüestió: el dret d’autodeterminació de Catalunya. L’estratègia del president Torra i, sobretot, del seu predecessor, Carles Puigdemont, de mantenir la tensió institucional i no renunciar a un nou pols com el del referèndum del’1-O  –per això les apel·lacions periòdiques al retorn de Puigdemont si és investit pel Parlament–, porta al Govern a mantenir les distàncies i exigir una concreció política sobre autodeterminació i també sobre presos i “exiliats”, si bé l’exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez ha insistit una vegada i una altra, des de la presó de Lledoners, en què els presos no han de ser moneda de canvi per a negociacions com la dels Pressupostos de l’Estat.

Endavant i enrere

Aquesta tensió és la que ha provocat una constant percepció de passos endavant i enrere. Després de la reunió de Torra i Sánchez a la Moncloa al juliol va semblar que s’obria una nova etapa. Després arribarien els ultimàtums. Després del comunicat conjunt de la cita de desembre a Pedralbes va semblar reobrir-se la negociació, però va arribar la polèmica interna al si del PDECat sobre la tramitació dels Pressupostos estatals. I després de la reunió de la setmana passada a Madrid el breu comunicat conjunt semblava donar una pista d’aterratge al sobiranisme per votar a favor de la tramitació dels comptes, però en qüestió d’hores es van produir dues interpretacions diferents de la taula de partits que es deia voler impulsar i que podia ser l’espai de diàleg sobre el conflicte que ha reclamat Puigdemont.