Ramón Espinar, menystingut per Iglesias i Errejón

Expliquen els seus companys d’institut encara amb certa ironia que ningú li va fer cas quan, d’adolescent, es va encadenar a la porta de la classe per protestar... lligat amb cinta adhesiva. Ramón Espinar va dimitir aquest divendres de tots els seus càrrecsRamón Espinar després de constatar el menysteniment de la direcció estatal de Podem. No va ser sant de la devoció de Pablo Iglesias ni tampocd’Íñigo Errejón,  que li van fer llum de gas des que el van conèixer, a la facultat de Ciències Polítiques, i al col·lectiu Joventut sense Futur, embrió del partit morat.

Espinar no va ser un dels fundadors de Podem i els qui sí que ho van ser no el van considerar com un igual, sinó més aviat un dirigent útil per assignar-li determinades missions per executar des dels seus múltiples càrrecs. Va complir la més important: va encapçalar la candidatura pablista contra Rita Maestre (errejonista) a la disputa per aconseguir la direcció del partit a la Comunitat de Madrid, una cosa que va aconseguir pactant amb els anticapitalistes. I per poc. 2.000 vots de diferència en una campanya marcada per la polèmica del pis de protecció oficial que va vendre per més del que estava autoritzat.

Notícies relacionades

Un enginyer de consens i amb bagatge financer

Telefónica relleva el seu president en plena compra d’una part d’Indra

Va tornar als titulars amb la controvertida fotografia on bevia Coca-Cola al SenatCoca-Cola mentre el seu partit feia una campanya en contra del consum d’aquesta marca.

Quan Iglesias va fer les llistes de la pròxima legislatura, li va demanar un lloc de sortida a Madrid que li permetés ser diputat. El secretari general no li va concedir la prebenda i ara l’enviava a competir contra Errejón a Madrid. Espinar es planta i marxa abans de quedar-se, potser sense res, al maig.