La rebel·lió de Podem posa Iglesias contra les cordes

Contra les cordes i a punt que soni la campanya. Així es troba la cúpula de Podem i, especialment, Pablo Iglesias, després de la dimissió aquest divendres del secretari regional de Madrid, Ramón Espinar, i el cop que han donat a sobre de la taula deu barons autonòmics perquè posi fi a la guerra amb Íñigo Errejón. A tan sols quatre mesos de les eleccions del maig, el líder del partit es troba amb un escenari descompost després que el seu exnúmero dos anunciés que es presentarà a les eleccions autonòmiques amb la plataforma Más Madrid, aliat amb l’alcaldessaManuela Carmenai no sota la marca de Podem. La posició d’Iglesias davant la decisió d’Errejón ha sigut taxativa des del començament: rebuig absolut de qualsevol negociació per anar junts a la mateixa llista i presentació d’una candidatura alternativa amb el nom de Podem percompetir contra l’exsecretaripolític. Ara, els moviments dins i fora de la seva organització podrien fer-li replantejar-se un possible diàleg.

Les amenaces de presentar unacandidatura pròpiaen coalició ambIUi competir contra Errejón espanten propis i estranys. Deu dels tretze barons podemistes que es presenten a les eleccions del mes de maig li han exigit unitat i responsabilitat davant de la crisi més gran de la història de Podem. Una divisió que, són conscients, els podria passarfactura a les urnes. A més, la renúncia d’Espinar al seu escó a l’Assemblea de Madrid i al Senat, així com a la direcció de Podem-Madrid, evidencien també les diferències entre un secretari autonòmic que aposta per la reconciliació i una direcció atrinxerada en el ‘no’.

Un pla fallit

La dimissió del portaveu al Senat va agafar per sorpresa la cúpula morada. Espinar va anunciar per carta la seva dimissió després de negar-se a encapçalar una candidatura podemista rival a la d’Errejón. Segons fonts de Podem, l’exsenador va recolzar una taula de diàleg amb el candidat per anar junts a les eleccions. La direcció, al contrari, pretenia presentar-lo com a candidat i segellar, minuts després, un pacte amb la direcció nacional d’IU.

Espinar no va veure amb bons ulls lainterferènciade la cúpula estatal en l’autonomiaque, suposadament, tenen els territoris. Feia més d’una setmana que alguns dels principals rostres de Podem defensaven que seria l’organització territorial qui tingués l’última paraula.

La declaració de Toledo

Mentre Espinar es reunia amb la direcció a Madrid, una altra trobada estava tenint lloc a Toledo. Deu secretaris autonòmics es van citar, a petició del líder deCastella-la Manxa,José García Molina, per cridar a l’ordre Iglesias i Errejón. Els dirigents d’Euskadi, Múrcia, La Rioja, les Balears, Extremadura, Comunitat Valenciana, les Canàries, Aragó i Astúriesvan demanar “confiança, unitat i coordinació” davant el temor que les disputes internes i les escissions puguin allunyar una part del seu electorat.

Per això, malgrat que alguns van mostrar el seu desacord amb el moviment del nou soci de Carmena,van redactar la declaració de Toledo, una petició formal per segellar la pau. "Ens fem falta totes i tots. És l’hora de cooperar i no de competir”, van reclamar en el text, on també demanen recuperar “la confiança, la il·lusió i l’esperança” de la gent que els va votar.

Molts escenaris oberts

Notícies relacionades

Deu barons de Podem apressen Iglesias a buscar unitat amb Errejón

IU treballarà per una candidatura conjunta d'Iglesias i Errejón a Madrid

La resposta dels líders morats va ser el silenci. Cap dirigent de la formació va voler valorar la nova situació. No obstant, la cúpula estatal va convocar per al 2 de febrer elconsell ciutadà estatal, el màxim òrgan de decisió entre assemblees, per obrir el debat sobre lesdiferents solucionsque hi ha sobre la taula.

La trobada, convocada sense massa urgència per d’aquí a una setmana, ofereix a la cúpula morada un temps per madurar el seu pròxim pas. Amb totes les cartes al damunt de la taula, Iglesias hauria d’oferir alguna resposta als seus barons i als seus aliats:formacions com IUoEquo que també clamen unitat. Acostumat a donar cops d’efecte en aquest òrgan, el líder de Podem podria buscar unasortida airosaa la crisi i convocar unaconsulta a les basesper situar a la seva esquena la decisió d’unir-se a Errejón o competir contra ell. Si ho fa o no –i si el vincula a un plebiscit sobre la seva continuïtat com a líder podemista– s’haurà de veure.