La Crida es posa a caminar assumint que també és un partit polític

Unitat. Aquesta va ser la paraula més repetida en la posada de llarg de la Crida de Carles Puigdemont, com si el fet que els oradors i les pancartes la proclamessin una vegada i una altra aconseguís que es fes màgicament realitat i automàticament Esquerra Republicana i sobretot el PDECat decidissin, sí, dissoldre’s en aquest nou moviment polític sobre el qual l’orador de l’acte, el loquaç Eduard Pujol, se li va escapar a primera hora que sí, que és, sí, un moviment, però també un partit polític.

El congrés va constatar que la Crida no té especial interès a desplegar un debat sobre l’agenda política. Ni una esmena viva va arribar en conclave. Ni una discussió política sobre salut, atur, educació o el conflicte del taxi. Les ponències política i organitzativa es van aprovar sense debat. Amb una unanimitat gairebé absoluta en totes les votacions. La llista alternativa només va colar dos dels seus dinou candidats en l’executiva en què Jordi Sànchez serà president (i que va reclamar, en un missatge al final del conclave, "una estratègia definida i compartida" de l’independentisme) i Toni Morral, secretari general. I que tindrà Elsa Artadi en un pilar fonamental.

Només va ser la petició de paraula d’un congressista, Joan Colomines, el que va fer possible un cert toc crític, denunciant que no es garanteix la paritat en la direcció i que hi ha massa “cotxes oficials” en la llista que impulsa Puigdemont i encapçala Jordi Sànchez, la llista guanyadora, a la qual la llista alternativa fins i tot va demanar que es recolzés en el cas dels dos principals càrrecs: Sànchez i el secretari general Toni Morral. La llista alternativa es va presentar com la llista que demana "donar poder a les bases". “Som els de sota, som la llista de base, encara que legalitzem la Crida com a partit serem moviment i a més defensarem les minories”.

Sense debat

Va ser una festa, més que un congrés. I malgrat això, la intervenció crítica esmentada, de Joan Colomines, també va advertir sobre el risc que tot això s’assembli massa a un partit polític. No en va, hi ha una direcció, un líder indiscutible, una voluntat inequívoca de presentar-se a les eleccions i un programa. Monotemàtic, però programa. La independència per la via de la negociació o de la desobediència civil pacífica si és necessari. Sense més concreció.

El conclave, bassa d’oli, va comptar amb uns 4.000 assistents, però els que van votar van ser molts menys. La ponència política la van votar favorablement només 1.280 persones. Entre els assistents, consellers del Govern Torra, algun càrrec territorial del PDECat –i absències notables en aquest espai, com la d’Artur Mas- i la presència, en la clausura, del president postconvergent, un David Bonvehí que fa i farà equilibris per posposar el xoc frontal entre l’espai de Puigdemont i la postconvergència, que alguns en el PDECat volen que planti cara a l’expresident des d’ara mateix.

Un Puigdemont que va deixar algun encàrrec explícit als seus adversaris en el sobiranisme. Va dir que alguns no veuen bé la Crida (“no haurien volgut que arribéssim fins aquí”), però va advertir que sí, que aquesta plataforma “prendrà decisions polítiques” i s’alimentarà de les bases de l’independentisme que volen unitat. Va clamar llavors contra les “exclusions” i els “vetos”, pocs mesos després d’haver vetat la continuïtat de Marta Pascal davant el PDECat. “Volem una Catalunya així, sense vetos, sense exclusions, sense sectarismes”, va dir, potser pensant en els nous cops de colze existents en les candidatures independentistes de cara a les eleccions municipals a Barcelona.

L’expresident, en videoconferència des de Waterloo, també va llançar un dard implícit contra l’estratègia d’ERC, que Puigdemont equipara a una certa rendició. Per això va dir: “No tenim dret a rendir-nos, a demanar cap rendició. No tenim dret a la comoditat i al conformisme”.

Notícies relacionades

Amenaça de ruptura entre el PDECat i la Crida de Puigdemont

Un xoc i moltes espines

Torra també va apel·lar al combat polític, després d’haver sigut durament reprès per l’ANC, per no complir la seva agenda d’autodeterminació. “Si crec que no tinc forces, recolzaments o capacitats per portar aquest país a la independència, fer avançar cap a la independència o aconseguir-la, me n’aniré. Podem fer-ho millor o pitjor, però ens estem deixant la pell per fer la república”. I va demanar unitat de cara a les municipals a Barcelona i les europees.

Missatge a Pedro Sánchez

El president, en mode combativa, va llançar de nou una advertència al Govern de Pedro Sánchez, amb el qual el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, negocien una taula de diàleg. "Si no hi ha un reconeixement del dret a l’autodeterminació, ens quedarem en el 'no’ als Pressupostos de l’Estat". Torra es va treure de sobre l’amenaça de la ultradreta: "Si algú ens alerta del tripartit de la ultradreta, entre el PSOE de Sánchez i el tripartit de la ultradreta jo trio independència".