Vetos i cops de colze per a la llista de BCN del PDECat i la Crida

Com velles ferides reobertes. Així s’està vivint en el si del PDECat i de la Crida el difícil part d’una llista unitària per competir per l’alcaldia de Barcelona. Les puntes de coixí aquesta vegada són més que complexes, a tres o quatre bandes i el temps s’esgota per aconseguir una solució.

D’una banda, el partit postconvergent ha decidit cedir, però no del tot. Fa valer els drets electorals adquirits a la capital catalana –la Crida no disposa de passat polític i per tant no tindria cap espai electoral– i el fet d’haver celebrat ja unes eleccions primàries que van escollirNeus Munté com a candidata. D’altra banda, Carles Puigdemont, que ha intentat fitxatges de tot tipus en l’espectre polític i mediàtic, aposta fort per Elsa Artadi –que aniria de número dos de Joaquim Forn, l’exconseller d’Interior empresonat a Lledoners i que finalment ha passat d’abandonar la política a acceptar encapçalar la llista–, però vol que Munté no estigui en la candidatura, per molt que en el seu dia Puigdemont es fotografiés amb ella per felicitar-la per haver aconseguit la victòria en les primàries internes del PDECat. Fonts pròximes a Munté neguen aquest veto.

A tot això cal afegir-hi la figura de Ferran Mascarell, l’exconseller del Govern d’Artur Mas, que ja va ser tinent d’alcalde de la capital catalana amb Pasqual Maragall, i que semblava ser inicialment el candidat de Puigdemont. Segons fonts pròximes a la seva candidatura, Mascarell afirma que no participarà en cap operació que sigui vista com la cessió parcial d’un partit d’algun lloc en la seva llista. Mascarell, com la Crida, exigeixen al PDECat partir de zero, sense que ningú imposi l’ordre de la llista electoral. I, sobretot, negociant a fons un programa, ja que Mascarell ja va presentar el seu projecte de Barcelona fa ja gairebé un any i reivindica els seus eixos programàtics.

Els recels del PDECat

Davant aquests plantejaments, el PDECat viu amb recel la negociació, perquè tem que es repeteixi el precedent de la candidatura de Junts per Catalunya per a les eleccions catalanes del 21-D del 2017. Llavors la postconvergència es va queixar que Puigdemont va fer la llista gairebé al seu complet gust i va incomplir pactes econòmics i de gestió.

Notícies relacionades

2019: les municipals del procés

Jordi Graupera: «Soc l'únic candidat no maragallista»

Fonts properes a Artadi sostenen que l’encara consellera de Presidència assumeix que Forn sigui el número u de la llista però desconfia de la posició del PDECat. Per això Artadi insisteix a reclamara Ernest Maragall, candidat d’ERC, una llista conjunta. Petició que una vegada i una altra troba el rebuig dels republicans. Artadi compta amb Puigdemont com el seu principal aval. La veu com una cara nova respecte a la resta de candidats i fins i tot respecte a l’alcaldessa Ada Colau.

El president Quim Torra ha aprofitat aquest dissabte la seva intervenció en el congrés constituent de la Crida per augmentar la pressió per una llista única: "Conseller Maragall, conseller Forn, amiga Munté, Ferran Mascarell, amic Jordi Graupera, asseieu-vos, parleu, dialogueu, però fem una llista junts. I si fa falta discutim-ho entre tots".