Quan Rajoy va enviar mediadors a negociar amb la Generalitat

L’escàndol desencadenat pel PP de Pablo Casado contra la proposta del Govern del PSOE de designar un "relator" que certifiqui el diàleg entre partits catalans contrasta de manera aclaparadora amb la reacció que van tenir els populars quan, poques hores abans de la consulta del 9-N del 2014, EL PERIÓDICO va revelar que tres emissaris del llavors llogater de la Moncloa, Mariano Rajoy, de l’aleshores president Artur Mas i de qui en aquell moment liderava el PSOE, Pedro Sánchez, van mantenir oberta una via secreta de diàleg per evitar el xoc de trens.

Quan el 12 de desembre del 2013 Mas va anunciar solemnement que havia pactat amb la resta de partits proconsulta una data de convocatòria –el 9 de novembre– i una doble pregunta per al referèndum sobiranista, feia mesos que el sociòleg de capçalera del PP, Pedro Arriola, era la veu i les orelles de Rajoy en les converses secretes que mantenia amb Joan Rigol, l’històric dirigent d’Unió Democràtica i responsable del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que actuava com a emissari de Mas.

S’intentava reconduir les relacions entre l’Estat i la Generalitat en un pla de màxima discreció. Tant, que un dels primers pactes que van aconseguir és que si aquestes trobades –que es van celebrar a Madrid i a Barcelona– es feien públiques, serien negats per les parts implicades.

L’emissari socialista

Segons van confirmar a EL PERIÓDICO fonts coneixedores d’aquests contactes, el gener del 2014 s’hi va unir un tercer home, el socialista José Enrique Serrano, al qual el llavors secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, va col·locar al tauler. Una estratègia a què mesos després va donar la seva benedicció l’hereu de la direcció del PSOE i actual president del Govern.

Aquest triangle de lampistes polítics va mantenir oberta l’aixeta del diàleg contra vent i marea i fins a les hores prèvies el 9-N. La intenció era que les converses entorn de la consulta servissin per trobar una sortida política al procés. Així, la reforma constitucional com a tercera via, la possibilitat de canviar la pregunta o diferents fórmules per buscar encaix constitucional a la iniciativa van ocupar hores i hores de conversa entre aquests tres veterans.

"Ha sigut una via molt útil per reduir hostilitats en moments clau i per intercanviar missatges amb rapidesa", va especificar una de les fonts consultades. El silenci que va envoltar aquestes trobades va ser clau perquè fossin possibles, segons les fonts consultades. Hi va haver negociacions i diàleg per intentar reconduir un procés que va acabar finalment en una consulta descafeïnada i tolerada per Rajoy en mans de societat civil.

La 'via Urkullu'

Tres anys més tard, encara amb Rajoy a la Moncloa però ja amb Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat, els dos executius van tractar sense èxit de frenar un altre xoc de trens, el que suposava l’aprovació de la declaració unilateral d’independència (DUI) i l’aplicació del’article 155 de la Constitució. Com va revelar aquest diari l’octubre passat, els dos presidents van rebre una oferta ‘in extremis’ del ‘lehendakari’, Iñigo UrkulluIñigo Urkullu, per evitar tot el que finalment no es va evitar.

Notícies relacionades

Sánchez admet el fracàs del seu pla de diàleg amb els independentistes

El PP i Cs agiten el carrer contra Sánchez per la seva gestió a Catalunya

El correu electrònic que Urkullu va enviar a Puigdemont a les 9.46 hores de divendres 27 d’octubre del 2017, el dia de la DUI i el 155, va suposar l’últim intent, a la desesperada, per impedir el xoc de trens. Urkullu havia arribat ja a un acord amb Puigdemont, un parell de dies abans, però amb un punt feble: no hi havia constància escrita del compromís de Rajoy de no aplicar el 155 si no s’activava la DUI.

El dia anterior, dijous 26, Puigdemont va acabar amb totes les elucubracions de futur amb una compareixença en què va descartar convocar eleccions. Aquest és el motiu de la missiva del president basc a Puigdemont, però també a Rajoy. Un missatge que va arribar, així mateix, a les bústies de Pedro Sánchez, Marta Pascal, aleshores líder del PDECat, i del president del PNB, Andoni Ortuzar.