L'exdirector de Seguretat acusat de manar vigilar polítics del PP nega haver donat aquestes ordres

L’exdirector de l’Àrea de Seguretat de la Comunitat de Madrid Sergio Gamón Serrano ha asseverat aquest dijous que "mai" va donar ordres "ni legals ni il·legals” als seus subordinats, els ex guàrdies civils que l’acusen d’haver-los ordenat fer seguiments a polítics adversaris d’Esperanza Aguirre, insistint que el seu superior era el llavors conseller d’Interior, Francisco Granados.

La Secció Cinquena de l’Audiència de Madrid ha continuat aquest dijous amb la declaració dels acusats Gamón, Miguel Castaño i José Luis Caro Vinagre. En el judici només acusen el PSOE, l’advocat del qual no formula preguntes, i la Comunitat de Madrid. Demà engega la fase testifical en què compareixeran Alfredo Prada, Carmen Rodríguez Flores i Granados.

Dimecres, els guàrdies civils José Oreja i José Antonio Coronado van manifestar que l’exdirector de Seguretat Sergio Gamón Serrano els va donar "ordres il·legals" el febrer del 2008 per seguir polítics del PP de Madrid per interès d’Ignacio González. Segons el seu relat, s’hi van negar i ho van denunciar davant de Granados.

L’exresponsable de Seguretat ha recalcat que els seus subordinats feien feines de protecció que no eren policials, i ha afirmat que mai ningú li ha fet cap informe manuscrit. "Ja ho he dit, però són pamflets. No tenen cap interès. Mai vaig tenir cap document elaborat per aquests senyors", ha dit. No obstant, Oreja va afirmar ahir que feien "notes de treball" on detallaven les hores en què arribaven als seus destins.

“Em vol portar a si eren policies, però no. Ells són assessors perquè no anaven armats. Anaven a controlar si en una manifestació hi hauria pals", ha dit explicant que eren un grup "complicat" perquè feien "una feina que ningú volia fer" en una època convulsa per als populars madrilenys.

A preguntes del lletrat de la Comunitat de Madrid, ha recalcat que mai va donar ordres de feines de protecció d’Alfredo Prada, llavors conseller de Justícia, fins al seu domicili i ha indicat que podia conèixer la seva agenda, però no si anava a dinar o no.

"No té sentit. No he tingut mai contacte amb [Manuel] Cobo i l’altra senyora no sé qui és. I Cristina Cifuentes em va defensar a l’Assemblea", ha dit. Segons dos dels acusats, hauria manat seguir Prada, Cobo i Cifuentes. A més, ha remarcat que no tenia contacte amb Ignacio González, amb qui se saludava només en els actes de la Comunitat. "És una persona de poques paraules. No he estat ni al seu despatx", ha assenyalat.

Quant als informes de seguiment, ha recalcat que "mai" ha tingut coneixement d’"això" i ho ha atribuït a la "maldat" de qui hagi sigut darrere de tot aquest tema. "M’he sentit assetjat", ha reconegut.

"¿Vostè va donar ordres il·legals?", li ha inquirit el lletrat, i aquest ha insistit que no ho ha fet mai i ha recordat que José Luis Caro, un altre dels guàrdies civils acusats, ha negat aquest extrem durant el seu interrogatori . "Ells sabien quina feina havien de fer", ha reblat, destacant que sempre ha confiat en la seva innocència.

Desavinences amb Prada 

"Amb Prada hi vaig tenir un problema amb les Bescam per un tema pressupostari. Ell el va rectificar –el seu pressupost– i va posar 2.500 efectius. Cosa que no es desenvoluparia. I l’hi vaig dir", ha explicat narrant a continuació que va sortir de la Direcció sense que el cessessin.

"Vaig plantejar a Granados la meva dimissió i em va demanar que no me n’anés. No volia sortir als diaris per temes personals relacionats amb la meva exdona", ha dit qualificant d’incert que es vinculés la seva sortida amb altres temes, amb referència a la seva marxa després del robatori d’un ordinador del Campus de la Justícia.

El seu advocat, el lletrat Enrique Molina, li ha preguntat sobre el comissari Enrique Barón, que el va substituir al capdavant de la Seguretat de la Comunitat de Madrid, i aquest li ha explicat que l’han posat "en aquest enrenou" sense saber per què, tenint en compte que és un dels "millors professionals" que ha conegut. "Ja en tenim prou amb els que som aquí", ha dit.

La mà dreta de Gamón en aquella etapa, Miguel Castaño, ha recalcat que no era el superior dels assessors de Seguretat i que mai els va donar "cap instrucció". Sobre l’acusació de José Manuel Pinto sobre que ell va elaborar els informes, ha respost que "no va fer" cap informe ni res semblant.

"Això és una bola de neu que ha arribat a mi. No sé qui ha sigut ni si és per perjudicar políticament algú o no. Però no arribo a cap conclusió", ha dit el processat.

A més, ha insistit que mai va escriure en cap paper cap nom ni matrícula, ja que només es dedicava a supervisar el tema dels policies locals de la regió emmarcats en les Bescam.

Contradiccions 

També ha declarat l’exassessor, guàrdia civil i també processat Luis Caro Vinagre, que va ser condemnat en el primer judici del 'cas Púnica' per una xivatada a Granados. "A mi ningú em va ordenar res ni he seguit ningú. No he seguit ningú en la meva vida", ha asseverant en contradicció amb el que havien dit Oreja i Coronat.

"No he estat en cap reunió en la qual se m’hagi ordenat seguir ningú. No en tinc ni idea d’aquests papers que va treure 'El País’. Els miro i em surt riure. No hi ha cap argument", ha dit.

Notícies relacionades

Un presumpte espia declara que li van ordenar seguir Cifuentes "per interès d'Ignacio González"

Acusats per l'espionatge a Madrid denuncien "advertències" de polítics

Segons el seu relat, solien fer tasques de seguretat en esdeveniments on hi assistien càrrecs de la Comunitat per vetllar per la seva seguretat. Disposaven d’un telèfon mòbil corporatiu i d’un cotxe per a tres persones.

A més, ha relatat que informava verbalment si hi havia incidents en els actes, però mai els deixava per escrit. "Juan José Güemes –exconseller de Sanitat– sempre tenia molta gent a sobre. Cada vegada que anava a un hospital hi anaven 100 persones”, ha dit.