Judici del procés: Els punts forts de les acusacions

Si algú compta amb un punt fort de cara al judicique començarà aquest dimarts contra els líders del procés és la fiscalia, els representants de la qual, a grans trets, pensen d’una forma molt similar a la que, en general, mantenen els jutges davant dels fets que es jutgen, tots fets a la llum del dia i retransmesos al minut.

Mentre les defenses esgrimeixen sense cap marge per al dubte que posar urnes no pot ser delictiu en democràcia, fiscals i jutges no troben dificultat a apreciar la gravetat que creuen que té haver-ho fet saltant-se les resolucions del Tribunal Constitucional i les normes del mateix Parlament.

No en va tant fiscals com jutges comparteixen temari per aconseguir la seva plaça i juren i prometen la mateixa Constitució que els que seuen a la banqueta estan acusats d’haver-se saltat. Per això, almenys aparentment, l’acusació té gran part del camí fet. En la vista, com fa preveure el que va passar durant la instrucció, el debat se centrarà en la violència. 

En si n’hi va haver prou per condemnar per rebel·lió, com sostenen, almenys de moment, la fiscalia i l’acusació popular que exerceix Vox, o no, el que obligarà que l’únic delicte amb possibilitat de ser acceptat pel tribunal sigui el de sedició, que és pel que al final es va decantar l’Advocacia de l’Estat, que va acabar apartant del cas qui l’havia representat durant la instrucció per apreciar que hi va haver violència.

Això explica el contrast del relat del que va passar durant el procés que es veu en els escrits d’acusació de la fiscalia i els Serveis Jurídics de l’Estat. Els primers citen fins a 14 vegades la paraula “violència” i els segons opten per termes molt més diluïts, com “aldarulls” o “disturbis”.

Possibilitat de violència

Per a la fiscalia, el fet que els acusats assumissin la possibilitat que es produís una violència mantenint el referèndum il·legal de l’1-O tot i les advertències de la cúpula dels Mossos és suficient per entendre que es va cometre rebel·lió. Per això demana 25 anys de presó per al principal acusat, l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, una pena que l’Advocacia de l’Estat limita a 12 i l’acusació de Vox eleva 74.

Per al fiscal, a més dels episodis que qualifica de violents del 20 i 21 de setembre a la Conselleria d’Economia i on hi havia registres de l’operació Anubis, el Govern va assumir una estratègia de confrontació entre els ciutadans i les forces i cossos de seguretat de l’Estat que va fer de l’1-O un “aixecament generalitzat esquitxat d’actes de força, agressió i violència”. Hi obeeixen els policies lesionats que ha cridat a declarar davant els votants, citats per les defenses.

Acusació desunida

Notícies relacionades

Judici del procés: Els punts forts de les defenses

El Suprem, el tribunal dels grans judicis

Mentre que la fiscalia comptava amb haver de demostrar les seves acusacions davant la petició d’absolució de les defenses, habitual en tots els judicis, en aquesta ocasió comptarà amb la dificultat afegida que l’Advocacia de l’Estat, que durant la instrucció va recolzar totes les seves pretensions, en el judici, en línia amb el seu escrit d’acusació, negui la més important: que hi hagués violència. 

I en convèncer el tribunal que es va cometre un delicte o un altre suposa, per exemple, en el cas de Junqueras, jugar-se-la a doble o res. Els tres exconsellers que es troben en llibertat, a qui no s’acusa de rebel·lió, sinó de malversació i desobediència, no es juguen tant, en canvi, perquè les dues acusacions els demanen 7 anys de presó.