Judici del procés: Els punts forts de les defenses

La defensa dels dirigents independentistes que seran jutjats al Tribunal Suprem tenen un denominador comú: els processats no han comès cap delicte, no va existir ni es va incitar a la violència i les mobilitzacions van ser pacífiques i van actuar de forma democràtica per la falta de diàleg del Govern de Mariano Rajoy. Però a partir d’allà, cada advocat ha traçat el seu propi camí. Els escrits presentats davant l’alt tribunal revelen estratègies diferents i amb múltiples matisos entre els 12 líders sobiranistes.

Hi ha advocats que plantegen un judici amb una forta càrrega política, a l’entendre que el tribunal ja té ‘in mente’ la condemna, i aposten per la justícia europea . Aquest grup de juristes denuncia la vulneració de drets fonamentals i l’atac i repressió per part de l’Estat espanyol cap al moviment independentista.

“Anhelar la independència no és delicte”, afirma en el seu escrit l’expresidenta del Parlament, Carmen Forcadell , que al seu torn, es desvincula de l’organització del referèndum unilateral de l’1-O i de l’aprovació de la declaració d’independència (DUI), que va arribar a petició dels grups. En el seu escrit, incideix que la causa busca “criminalitzar” a la que va ser la màxima responsable de la cambra catalana “exclusivament” per haver sigut presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), malgrat que, a l’exercici del seu càrrec, “no va participar mai, ni va poder participar” en la presa i execució de decisions adoptades pel Govern de Carles Puigdemont.

Criminalització del moviment

A aquesta criminalització, però del moviment independentista en general, es refereix l’advocat d’Oriol Junqueras i Raul Romeva. Segons el seu parer, les proves recopilades pel jutjat de Barcelona que investiga els preparatius de l’1-O “no són cap altra cosa” que el fruit d’unes indagacions “instrumentalitzades a les finalitats de la criminalització dels independentistes catalans”, una “causa general”. Recalca que “votar no pot ser delicte mai” i que s’ha produït un “frontal menyspreu dels drets fonamentals” dels acusats.

Les al·lusions a la naturalesa política del procés judicial i a la suposada vulneració de drets són una constant en els al·legats. Per a l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el sumari no és més que un judici contra una sèrie de drets, la missió dels quals ha sigut “protegir tant sí com no la unitat territorial espanyola”, mitjançant una acció “concertada” dels poders de l’Estat.

La defensa de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull combina traços polítics amb la batalla jurídica. En els seus escrits recullen, d’una o una altra manera, la següent expressió: “Els ciutadans presumptament rebels o sediciosos, van brandir per arma més gran un simple paper per dipositar en una urna, a l’acabar la votació tornen pacíficament a les seves cases”. Precisen que no va existir alçament violent o tumultuós i critica la “violència policial desproporcionada” durant l’1-O.

Els Mossos i el seu conseller

Notícies relacionades

Judici del procés: Els punts forts de les acusacions

El Suprem, el tribunal dels grans judicis

Les apreciacions de Joaquim Forn són una mica diferents i tenen una aroma menys política. En el seu escrit detalla que no va participar "en el disseny de l’operatiu policial” de l’1-O, "ni va interferir en el mateix des del punt de vista polític”. Això sí, fa pinya amb la resta d’acusats i admet que, en sintonia amb la voluntat del seu partit, del Govern del que va formar part, i dels seus electors, va impulsar "un procés tendent a la consecució de la independència" per "mitjans pacífics".

Els arguments de l’exconseller Santi Vila són diferents. Afirma que el seu "posicionament polític” sempre ha sigut contrari a "estratègies unilaterals”. L’exconsellera de Governació, Meritxell Borrás relata que en el moment de l’1-O ja no tenia les competències i processos electorals. Els escrits de defensa de Dolors Bassas i Carles Mundó no han transcendit.