El Suprem rebutja la querella de Villar Mir i López Madrid contra el jutge García Castellón per les escoltes

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit la querella presentada per la defensa dels empresaris Juan Miguel Villar Mir i Javier López Madrid contra el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, instructor del ‘cas Lezo’, al no apreciar que incorregués en cap infracció penal a l’acordar unes intervencions telefòniques en què es va gravar una conversa del primer amb el seu advocat. Entén que es va tractar d’una cosa "accidental".

El jutge va ordenar el desembre del 2017 intervenir les converses telefòniques d’alguns d’investigats en una peça del cas dirigida a esbrinar si l’empresa OHL per la qual treballava López Madrid va abonar importants quantitats de diners a alguns funcionaris públics per aconseguir l’adjudicació de la línia ferroviària que unia Móstoles amb Navalcarnero, a Madrid.

No obstant, en aquelles intervencions van ser gravats intercanvis d’alguns d’investigats amb els seus advocats, tot i que, com conclou la Sala, "l’instructor querellat mai va acordar l’observació de l’espai de defensa i assessorament jurídic" dels investigats, sinó "intervenir les converses telefòniques" i ho va fer basant-se en elements de "necessitat i proporcionalitat".

"És en aquesta conjuntura d’observació de qualsevol de les trucades que facin els investigats, quan el lletrat querellant es va introduir conjunturalment en un espai d’investigació judicial ja definit i adequadament justificat", explica la Sala a la interlocutòria amb què arxiva la querella.

Els magistrats entenen que "de cap manera es pot sustentar que l’actuació del magistrat instructor querellat derivi d’una iniciativa sense suport legal i que reflecteixi per això el pronòstic de tipicitat per prevaricació que argumenta la querella", al marge que després les parts puguin fer al·legacions sobre les fonts de prova del procediment.

Destrucció de les converses

La Sala recorda, a més, que en aquest cas l’advocat va sol·licitar la destrucció de les gravacions i el jutge ho va acordar, "sense cap altra excepció que aquelles que suggerien la seva eventual participació en un delicte; converses aquestes últimes que hauran de ser avaluades en un procediment diferent, però respecte de les quals el querellant podrà de nou sol·licitar el que al seu dret convingui".

Per això, considera que "l’observació de les converses mantingudes entre els investigats i els seus advocats defensors, així com la final destrucció de les converses alienes a l’esclariment dels fets investigats, no només no poden sustentar la transgressió jurídica que es denuncia [...], sinó que tampoc permet sustentar l’existència d’un delicte de retard maliciós en l’administració de justícia".

També descarta que García Castellón incorregués en una suposada ocultació de documents o falsegés el referit a les seves interlocutòries com deien els querellants, que denunciaven resolucions consignades amb dates anteriors a la real. "La querella confon la data en què l’instructor adopta la seva decisió, amb aquella en què els serveis auxiliars la mecanitzen i documenten", explica la Sala.

La querella argumentava, a més, que el jutge hauria d’haver desactivat les escoltes telefòniques i haver destruït el material obtingut quan va tenir coneixement que s’havien registrat converses entre l’investigat i el seu defensor, argument que no té suport normatiu, d’acord amb la interlocutòria de la Sala, ja que "ni existeix proscripció constitucional o legal a mantenir la intervenció telefònica, ni s’ofereixen raons que justifiquin l’oportunitat de modificar o fer decaure el mecanisme d’investigació".

"No hi ha un reconeixement normatiu que un advocat pugui garantir a un client que els seus telèfons no seran intervinguts, per a la qual cosa n’hi hauria prou que li efectués una trucada telefònica instrumental a l’inici de qualsevol procediment en què s’hagi atribuït la condició d’investigat al seu poderdant", exposa la interlocutòria.

Proporcionalitat

"Dit d’una altra manera –afegeix en aquesta línia–, avaluada per l’instructor l’oportunitat d’intervenir els telèfons d’alguns dels investigats, la introducció accidental de converses relatives a la defensa jurídica, ni és causa legal de modificació automàtica del mecanisme d’indagació fins aleshores desplegat, ni necessàriament obliga a renunciar a la mesura ingerent".

Notícies relacionades

La resurrecció de les causes pel finançament il·legal del PP

Com més població, més recursos

Segons explica la Sala, en aquests supòsits el control judicial de la intervenció "passarà per una reavaluació de la proporcionalitat i necessitat de l’observació" i, mentre no s’apreciïn "circumstàncies que justifiquin el decaïment de l’actuació investigativa per la preeminència ineludible d’emparar el dret fonamental a la defensa, el jutge continuarà amb l’observació, si bé assumint la ponderació i tutela dels interessos en conflicte".

Això, fixen els jutges del Suprem, "es manifesta en una potenciació del control judicial a fi de garantir que les vies d’indagació necessàries per aclarir l’objecte del procés, i les concretes indagacions policials que serveixin a aquesta finalitat, ni es reorienten aprofitant el contingut de l’assessorament de defensa revelat ni s’explota la intromissió per enriquir i reformar el material incriminatori amb què es compta".