Calendari de protestes pel judici al procés: totes les dates

Manifestacions ‘unitàries’

Partits, entitats i sindicats sobiranistes s’han conjurat per impulsar convocatòries durant el primer tram del judici al procés.

Amb el lema 'L’autodeterminació no és cap delicte', han convocat una manifestació a Madrid el pròxim 16 de març a les 18 hores juntament amb entitats madrilenyes "a favor del dret a decidir". 

Segons van detallar en una roda de premsa al Palau Robert de Barcelona, els signants són l’ANC, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, ERC, la CUP, Catalunya en Comú, USTEC-STEs, Intersindical-CSC, la FEDE-Organitzacions per la Justícia i la FAPAC, entre altres organitzacions. 

Ja van celebrar una multitudinària marxa a Barcelona el dissabte 16 de febrer al llarg de la Gran Via, des de la plaça d’Espanya fins a la plaça d’Universitat; i van promoure una jornada de protestes el dia de l’inici de la vista al Tribunal Suprem, amb una aturada de 10 minuts a les 12 hores que va culminar amb manifestacions a les capitals de província. 

CCOO i UGT de Catalunya es van concentrar també davant de les seves respectives seus. A través de comunicats, van defensar que per avançar en la resolució d’un problema polític “fa falta tornar al terreny de la política la solució d’un contenciós que mai s’hauria d’haver judicialitzat”.

Vaga general

LaIntersindical-CSC, artífex de les aturades del 3-O i del 21-D, ha convocat una vaga general el 21 de febrer, després d’haver ajornat la convocatòria prevista per al dia 7. El sindicat minoritari va registrar la seva protesta en solitari, però va recollir al cap de poc temps el recolzament de les entitats i partits sobiranistes. De fet, el ple previst al Parlament ha sigut posposat i el Govern ha suspès la seva agenda pública.

En l’àmbit laboral, aposta per la convocatòria el sindicat majoritari d’ensenyament USTEC-STEs, la sectorial d’Ensenyament de la CGT, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes, Universitats per la República, Sindicalistes per la República i la IAC. Ni CCOO ni la UGT la secunden.

El motiu oficial a què al·ludeix la central és exigir la derogació “completa” de la reforma laboral del PP del 2012, coincidint amb el setè aniversari de la seva aprovació. Acompanyen la demanda amb reivindicacions com un salari mínim interprofessional específic per a Catalunya de 1.200 euros, la recuperació de les lleis socials aprovades al Parlament i suspeses pel Tribunal Constitucional, la plena igualtat de gènere als centres de treball i l’avenç cap a un model de funció pública “de qualitat amb condicions laborals dignes”.

Assemblea Nacional Catalana (ANC)

L’entitat liderada per Elisenda Paluzie ha fixat un calendari ple de mobilitzacions nacionals i internacionals. 

Les primeres es van celebrar el dia de l’inici de la vista al Tribunal Suprem, el 12 de febrer, en què es van conjurar a les set del vespre a les capitals de les vegueries: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vic, Manresa i en algun punt de les Terres de l’Ebre. Paral·lelament, van convocar marxes amb la plataforma sobiranista basca Gure Esku Dago a Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria i Pamplona. 

Durant la primera setmana del judici per l’1-O també es van manifestar a les principals ciutats europeesciutats europees i, fins i tot, als Estats Units. Les convocatòries van ser el 4 de febrer a Niça; el dia 9 a Hamburg, Frankfurt, Stuttgart, Karlsruhe, Colònia, Bastia i Ajaccio; el 10 a París; el 12 de febrer a Brussel·les, Ginebra, Londres, Roma, Manchester, Basilea, Glasgow, Edimburg, Aberdeen, Luxemburg, Buenos Aires, Washington i Andorra la Vella, i el 16 a Mèxic, Berlín, Copenhaguen i Munic. Queden pendents d’agenda les concentracions a Zuric i Dublín.

Més enllà de l’agitació als carrers, protagonitzaran ‘performances’ a París, Londres, Brussel·les, Berlín, Roma i Ginebra que consistiran a decorar places i avingudes amb imatges de la celebració del referèndum i a empaperar tanques publicitàries amb lemes de la seva campanya ‘Self-determination is a right, not a crime’ (L’autodeterminació és un dret, no un delicte). 

A Catalunya, seguiran amb l’assenyalament als “incompliments” del Govern de Quim Torra, que van qualificar en un audiovisual d’“autonomista”. La ‘concentració permanent’ a la plaça de Sant Jaume de la capital catalana amb una pancarta en què es pot llegir: “¿Què feu per aplicar el mandat de l’1-O?”, serà mantinguda per torns de voluntaris fins a l’1 de març.

Això sí, fonts de l’entitat no descarten altres convocatòries espontànies seguint el rumb que va marcar Paluzie quan, després d’haver ocupat la seu de la Comissió Europea a Barcelona, va indiciar que preparaven “accions més directes”.

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural també estrena campanya pròpia (‘Judici a la Democràcia’) amb un lema utilitzat com a estratègia de defensa: el ‘Jo Acuso’. “No és el moment de defensar-nos de res, sinó d’acusar aquest Estat”, emfatitza l’entitat a cada discurs públic –d’igual manera en l’escrit de defensa del seu president, Jordi Cuixart, presentat com a “escrit d’acusació”–. 

Més enllà de recolzar les trobades europees, celebraran “més de 1.000 judicis populars”, empaperaran cases i bústies per denunciar aquest procediment judicial, enquadernaran un dossier gratuït sobre les sessions i muntaran parades al carrer per difondre informació.

Comitès de Defensa de la República (CDR)

Els CDR van ser els primers a sembrar les llavors per a una vaga general. Van difondre des del 14 de gener missatges a través de les xarxes socials juntament amb un comunicat en què asseguraven que estaven en contacte amb els sindicats que van impulsar el 3-O per estudiar una aturada. “S’ha acabat el temps de les manifestacions; ara volem trencar el ‘contracte social’”, es llegia en el text, amb etiquetes com ‘tombem el règim’ o ‘judici farsa’. Així mateix, van adreçar lemes contra l’Executiu català per no alliberar els independentistes empresonats. Tot i així, més enllà de la convocatòria de vaga general, continuen sense donar pistes públiques sobre les seves accions previstes.

Els comuns, Podem i el ‘factor Nuet’

Des dels comuns s’ha insistit que recolzaran totes les mobilitzacions del denominat “front antirepressiu”. En aquest sentit, Catalunya en Comú s’afegirà a les mobilitzacions que siguin “transversals i unitàries”. A més, també preparen actes propis, sobretot tenint en compte que l’únic polític no independentista encausat en aquest procés és Joan Josep Nuet. Dilluns es va presentar una campanya de recolzament a l’exmembre de la Mesa del Parlament que inclourà xerrades per tot el territori, que convergirà en molts casos amb les que té previst realitzar Òmnium. 

Sobiranistes, la plataforma impulsada per Nuet, ja ha anunciat que té previst participar en l’“aturada de país”. Podem Catalunya ja ha deixat clar que no participarà en aquesta vaga general i supedita la seva presència a les manifestacions a Madrid i Barcelona a l’eslògan de la convocatòria. 

Impacte al Parlament

La Junta de Portaveus va acordar suspendre les activitats del Parlament que estaven previstes per al dia de l’inici del judici i ajornar el ple previst per al 20 i 21 de febrer, al coincidir amb la convocatòria de vaga general.

Notícies relacionades

La primera setmana del judici als líders independentistes

Guia per no perdre's en el judici per l'1 d'octubre

Així mateix, amb els vots dels tres partits independentistes i de Catalunya en Comú, van acordar una declaració en la qual reclamava que una delegació de diputats assisteixi de forma permanent al judici. El president de la Cambra catalana,Roger Torrent, la va llegir públicament a l’auditori i va emfatitzar els punts en què s’exigeix l’excarceració dels líders del procés i el final de la judicialització de la política. Els portaveus de JxCat i ERC al Parlament, Albert Batet i Anna Caula seran els representants que la Cambra catalana té garantits entre el públic de la sala del Tribunal Suprem, a més del que té reservat per a Torrent.

Des de la CUP, són constants les crides a “parar-ho tot” mitjançant la “desobediència civil i popular massiva” durant el judici, emparats sota la plataforma ‘Alcem-nos’, juntament amb altres organitzacions de l’Esquerra Independentista. Al grup del Govern, tant Junts per Catalunya com ERC secunden totes les mobilitzacions proposades i estudien interrompre l’activitat parlamentària amb la seva absència a les comissions els dies que declarin els acusats.