Tímid intent de la Crida de forjar una llista unitària de cara al 28-A

Segueixen les turbulències en l’independentisme. Quan falta un mes per al tancament de llistes de cara a les generals, i quan encara no ha definit què li preguntarà als seus associats sobre aquests comicis, la Crida Nacional per la República, l’associació i partit polític impulsat per l’expresident Carles Puigdemont i l’exlíder de l’ANC i processat pel procés Jordi Sànchez, va llançar aquest dimecres l’enèsima proposta d’unitat sobiranista. Aquesta vegada per presentar-se en les generals del 28-A de forma conjunta entre partits i entitats. ¿Amb quin programa? Amb la reivindicació única d’un referèndum d’autodeterminació, tot i que aquest dimecres Toni Morral, en nom de la Crida, continuava reivindicant la vigència del referèndum de l’1-O.

El manifest demana presentar-se a les eleccions sense "partidisme" però deixa en mans dels partits si s’ha de fer la llista mitjançant eleccions primàries, o si s’ha d’articular una coalició o no de partits ja existents. "Que els partits decideixin com vulguin", va assumir Morral, qui després dels contactes ja mantinguts amb els partits, va admetre aquest dimecres que no és optimista. "La maquinària dels partits té una inèrcia pròpia, el temps no ens juga a favor, som conscients d’això i som una organització jove, però no descartem fer la màxima pressió", va explicar.

Primeres discrepàncies

A l’espera de la resposta formal dels partits interpel·lats pel manifest, el cert és que fins i tot al si de la Crida, la plataforma Junts per la República (JxR) ha marcat distàncies amb la metodologia del manifest. Reivindiquen que es dugui a terme un procés que parteixi de les bases, que vagi "de baix a dalt". "S’ha acabat el temps de les cúpules que es barallen de sotamà i ens desgasten a tots", plantegen a JxR, els integrants del qual formen part del nucli impulsor de la Crida.

El PDECat es posa ferm

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Mentrestant, en l’executiva del PDECat de dilluns passat una majoria de dirigents van reclamar evitar la "presa de pèl" de la llista de JxCat al Parlament i van reivindicar autoafirmar l’espai propi postconvergent. És a dir, una candidatura a les generals que defensi un sobiranisme dialogant i útil a Madrid. El líder del partit, David Bonvehí, ha mantingut converses amb Puigdemont, però encara sense concretar noms de l’eventual candidatura. I, sens dubte, el sentir majoritari del PDECat està lluny d’afegir-se al manifest de la Crida.

Un altre dels interpel·lats pel manifest de la Crida, ERC, es va fer el desentès a l’enèsima petició de llista conjunta amb l’espai postconvergent. D’una manera oficial van refusar valorar qualsevol aspecte del manifest amb el soniquete, es pot percebre la ironia, que “respectem l’activitat de les associacions del país, però no comentem el que fan”.  Ja fos de la cotilla oficial, i gairebé a títol personal més que en nom del partit, una significativa font republicana va insistir en el fet que, donat el grau de trossejament del mapa de la postconvergència no és la llista conjunta amb ERC el que els hauria d’ocupar, sinó “la recerca de la seva pròpia unitat”.