JUDICI AL PROCÉS

Santi Vila: "El gran referèndum va mutar i es va convertir en una manifestació política"

L'exconseller d'Empresa assegura que, després de la suspensió de la llei del referèndum, l'Executiu català no va prendre cap decisió"

L'expolític recorda que va intervenir amb el partit socialista i el Govern del PP per "ordre de Puigdemont"

santi-vila / periodico

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

“El gran referèndum arriba un moment que muta i ja no el reconec com a referèndum”, ha assegurat aquest dijous al Tribunal Suprem l’exconsellerd’Empresa, Santi Vila, acusat de desobediència i malversació. Es va convertir, al seu entendre, en una "mobilització política". El processat ha recalcat que després de la suspensió de la llei del referèndum, aprovada el 6 de setembre del 2017, “ni jo ni cap [membre del govern] vam prendre cap decisió". Aquest acusat va dimitir del seu càrrec el 26 d’octubre del 2017, un dia abans que la cambra catalana declarés la independència. "Fins a l’últim moment vam negociar amb el Govern central un ‘parin màquines’ i buscar una solució política", ha dit.

El que va ser membre del Govern de Carles Puigdemont va deixar el seu càrrec per no estar d’acord amb la via unilateral que propiciava l’Executiu català. En el seu interrogatori ha indicat: "Per mi ja no era un referèndum i, en conseqüència, il·legal, sinó una gran mobilització" Vila ha afirmat que pretenien que aquesta “mobilització servís per treure de l’immobilisme el president del Govern que, en aquell moment i malgrat mantenir sempre les vies de diàleg obertes, no vam saber crear prou confiança per donar fruits”.

L’exconseller, defensat per l’advocat Pau Molins, ha explicat que hi havia "una pressió molt forta perquè l’Executiu prengués decisions de caràcter unilateral". I que Puigdemont va prendre una decisió que "algú va anomenar argúcia parlamentària" per moderar aquesta pressió. "Va ser anunciar per sorpresa, fins i tot per a bona part de l’arc parlamentari, que el Govern treballaria perquè es convoqués un referèndum. Era l’estiu del 2016. ¿Què volia dir amb ‘referèndum o referèndum’? Que s’acordaria algun tipus de consulta al considerar que el consens s’havia trencat, la qual cosa amb alguna votació es podia posar al dia aquest consens constitucional". Ha afegit: "Vam pensar a tensar la corda i que no es trenqués per un pensament ciutadà reiterat i pacífic".

Dimissió

L’exconseller admet que va dimitir "frustrat", perquè a partir de la nit de l’1 d’octubre hi va haver "una discrepància" sobre què havia passat aquell dia. "Uns reconeixen un referèndum que obliga i els interpel·la i d’altres pensem que és una mobilització molt important de més de dos milions de catalans a favor de la independència, però que també hi va haver gent que es va quedar a casa perquè no se sentien interpel·lats". Ha recalcat: "Per al Govern la seva obligació era ser un govern de tots".

Vila ha concretat que va formar part dels polítics que van interlocutar amb alts dirigents del partit socialista i del Govern d’Espanya, que també "tenien un alt interès a desescalar". Ho va fer per "ordre" del llavors president, Carles Puigdemont.  "El que havia passat ja havia passat i alguns pensaven que allò de l’1-O mai passaria, però havia passat, i amb les càrregues policials [...], però molts ens vam comprometre per intentar evitar la suspensió de l’autogovern. Des del govern d’Espanya se’ns advertia: alguns havíeu promès la independència i us quedareu sense autonomia." 

Notícies relacionades

En aquest sentit, ha declarat: "Es va iniciar un procés amb interlocutors de l’Església que de bona fe volien evitar que això acabés malament. Crec que el 25 d’octubre ho havíem aconseguit i ens en vam anar a dormir amb aquesta sensació de pau interior, sense prendre cap decisió unilateral i amb la idea que convocaríem eleccions". Puigdemont, al final, es decanta per la declaració unilateral d’independència i Vila cessa del seu càrrec. 

"Vam intentar tensar la corda perquè des del 2010 teníem més de dos milions de ciutadans amb un sentiment i una reivindicació cívica pacífica i persistent. Era una obligació per a la política saber encarrilar-ho", ha detallat l’exconseller. "No ho ho vam aconseguir en termes de mal menor, perquè si no hagués sigut per la tristesa dels esdeveniments de l’1-0 (iniciatives policials innecessàries) tampoc hauria anat a votar tanta gent. Molta gent em va confirmar que havia anat a votar per solidaritat", per l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tan poc conforme amb un estat tan democràtic i modern com és Espanya. Al seu parer, el que ha passat a Catalunya és "impropi d’una societat democràtica i avançada com és l’espanyola. Si fos ara faríem les coses d’una altra manera".