IU votarà al març si conflueix amb Podem a les generals o no i es prepara per als dos escenaris

La coordinadora federald’Izquierda Unida (IU) aprovarà en la reunió d’aquest dissabte la celebració de primàries en el termini de 10 dies per elegir els seus candidats de les eleccions generals del 28 d’abril, i també d’una consulta a les bases per decidir si reediten o no la confluència amb Podem. No obstant, l’organització ja ha començat a preparar-se per als dos escenaris, segons informen a Europa Press fonts de la direcció.

En concret, el que és el màxim òrgan executiu de direcció d’IU votarà aquest dissabte dos reglaments, en els quals es detalla, d’una banda, el procés per celebrar primàries obertes per confeccionar les llistes al Congrés i al Senat i, per un altre, el mecanisme per convocar, alhora, un referèndum sobre l’aliança amb Podem.

Els dos processos es desenvoluparan de forma paral·lela entre el 4 i el 10 de març, i tenen per objectiu preparar l’organització per afrontar en les millors condicions les eleccions generals, tant si finalment decideixen presentar-se en solitari o amb Podem. De fet, les fonts consultades confirmen que ara no descarten res i que ja han començat a preparar-se per als dos escenaris.

Resultats, el 12 de març

Els resultats tant de la consulta com de les primàries es donaran a conèixerel dia 12 de març, i es ratificaran a l’Assemblea Política i Social –el màxim òrgan de direcció. El termini per registrar coalicions a la Junta Electoral acaba a les 12 de la nit del 15 de març.

La pregunta que hauran de respondre els afiliats i simpatitzants d’IU, segons el reglament a què ha tingut accés Europa Press, és la següent: "¿Estàs d’acord que Izquierda Unida concorri en coalició electoral amb Podem, Equo i altres organitzacions polítiques a les eleccions generals del 2019 partint del següent acord?".

En aquesta pregunta es fa referència a un "acord", del qual també es desprèn que Izquierda Unida compta amb haver tancat amb Podem alguna mena de pacte per avançar aquesta possible aliança, que el partit morat donava per feta divendres passat.

"Acord marc"

"Tenim un acord marc amb Izquierda Unida i amb Equo, i per a nosaltres aquest espai del canvi no s’entendria sense cap dels actors que en el dia d’avui en formen part", va defensar la portaveu parlamentària i número dos de Podem, Irene Montero, en la roda de premsa que va oferir fa una setmana després que el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciés l’avançament electoral.

Montero feia així referència a l’acord marc que les direccions estatals de Podem, IU i Equo van tancar el maig de l’any passat per confluir, tret d’algunes excepcions, a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig, i que ha servit de base per negociar els acords que s’estan tancant en tots els nivells, allà on ha sigut possible.

sNo obstant, alguns d’aquests acords que fa nou mesos es donaven per fets s’assumeixen avui com impossibles per la falta d’entesa entre el partit morat i l’organització d’Alberto Garzón a l’hora de confeccionar les candidatures conjuntes, i per la crisi interna de Podem que va esclatar en la seva organització madrilenya, però que ha afectat tot el partit, després de la decisió de l’ex número dos Íñigo Errejón de presentar-se a les eleccions autonòmiques sota la marca Más Madrid de Manuela Carmena.

Per territoris

Així, IU ja ha donat per perdudes les aliances per a les autonòmiques a Astúries, Múrcia i Navarra, i veu serioses complicacions per tancar-ne en altres territoris com Madrid, Aragó i Castella i Lleó, segons va confirmar la direcció federal a Europa Press. Tampoc dona per segur, tot i que ja estava força avançat, l’acord per a les europees.

En aquest context, IU espera poder abordar com més aviat millor amb el partit de Pablo Iglesias els detalls per avançar en la confluència estatal, per reeditar la coalició Units Podem que van segellar per a les eleccions del 2016. Això sí, avisa que no deixarà de preparar una possible candidatura en solitari, en cas que l’acord no sigui possible o el partit morat vulgui dilatar massa els temps.

En les passades generals, Iglesias i Garzón van anunciar l’aliança, coneguda ja comel pacte dels ‘botellines’–per la foto que tots dos es van fer mentre ho celebraven–, a cinc dies que es tanqués el termini per registrar coalicions, i per això les negociacions per al repartiment de llocs es va fer per via d’urgència, i sense primàries conjuntes.

El 2016 Garzón va ocupar el cinquè lloc de la llista per Madrid, després de Iglesias, Montero, Errejón i l’ara exdirigent Carolina Bescansa. A més, IU va acordar que la seva presència en la llistes es basaria en la proporció d’1 a 6, prenent com a referència una estimació dels escons que haurien aconseguit en les generals del 2015 si s’haguessin presentat junts, i no per separat –uns 58 diputats, segons els seus càlculs.

Negociació de la llista conjunta

En aquesta ocasió, també es dona per descartada la celebració de primàries conjuntes en cas que hi hagi acord, ja que els terminis tornen a ser ajustats, en aquest cas per l’avançament electoral. L’últim dia per inscriure coalicions és el 15 de març.

Notícies relacionades

La negociació entre Errejón i IU, a punt d'encallar-se

Com més població, més recursos

A més, les exigències d’IU seran ara previsiblement més elevades, ja que les expectatives de vot de la coalició, segons les enquestes, no són precisament bones, i la majoria apunten a un descens dels recolzaments fins al 15%, davant el 21% que van treure el 2016.

Donat que aconseguir escó es presenta ara més complicat que en els últims comicis, l’organització defensarà situar els seus diputats en llocs més privilegiats. En els acords per a les europees, les autonòmiques i les municipals la proporció que estan negociant és la de 3 llocs de cada deu.