Un soci de Miquel Roca va assessorar per a la constitució catalana

Un soci del despatx d’advocats Roca Junyent, pertanyent al pare de la Constitució Miquel Roca, va assessorar jurídicament en l’elaboració d’una futura carta magna catalana durant el procés independentista, segons un nou informe de la Guàrdia Civil incorporat al sumari de la causa que investiga l’organització del referèndum de l’1-O, a càrrec del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

En les conclusions d’aquest document, els investigadors ressalten que Santiago Vidal, el jutge que va ser suspès per participar suposadament en el procés, va ser un dels coordinadors dels treballs per a la redacció de l’esmentada constitució i que una de les persones amb qui va contactar per a assessorament va ser Eduard Sagarra, soci de Roca Junyent.

Això sí, la Guàrdia Civil remarca que Sagarra "vaintentar" oferir els seus serveis "des de l’anonimat", ja que, tal com consta en l’informe, ell mateix va dir a Vidal en un correu electrònic que "el despatx per al qual treballa viu en part del Ministeri", sense especificar quin.

Aquest apunt surt a col·lació a la part del document en el qual l’institut armat relata el procés iniciat per Vidal per confeccionar la que es volia que fos la constitució d’una futura república catalana, ja que va ser ell qui "va coordinar el projecte Unanovaconstitucio.cat" i va estar en contacte amb "altres plataformes" que també van crear les seves pròpies propostes, com Juristes per la Independència, una "sectorial" de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), segons els investigadors.

Segons l’informe, Vidal "va donar a conèixer el seu projecte de constitució a través del llibre 'Una constitució per a Catalunya'", i al seu equip "hi haurien participat un conjunt de juristes entre els quals hi havia Matilde Aragó, Agustí Carles i Garau, Elisabeth Ferran i Planas, Jaume López, Josep Maria Miquel Porres, Eduard Sagarra, Sebastià Sardiné, Silvia Ventura, Josep Maria Vilajosana i el mateix Santiago Vidal".

97 articles

"Tots ells van subscriure la redacció d’una constitució de la república catalana composta d’un preàmbul, 97 articles, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final", explica l’informe, que afegeix que de tots aquests treballs de confecció "haurien tingut coneixement" l’expresident Carles Puigdemont, "de forma indirecta", i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. "A través d’un pacte de silenci van intentar que almenys certs noms no transcendissin públicament", apunta.

Un d’aquests noms és el de la jutge Silvia Ventura, que, segons la Guàrdia Civil, va intentar "quedar en l’anonimat per evitar possibles actuacions del Consell General del Poder Judicial", mentre que Eduard Sagarra "també va intentar fer-ho des de l’anonimat perquè, segons va dir, el despatx viu en part del Ministeri".

Correu a Vidal

Va ser en un correu electrònic datat el 13 de gener del 2015 i l’assumpte del qual és‘Reflexions Eduard’, en què Sagarra explicava a Vidal aquesta circumstància i que, "si bé el podia ajudar", també indicava que "pel bé del mateix Vidal i el del despatx de Sagarra" no podia ni havia "de representar ningú", per la qual cosa actuaria com a "amic i jurista, però en tot moment des de les bambolines". "Suposo que els altres i tu ho entendreu", afegia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En aquest mateix correu, que està incorporat en el sumari, l’advocat esmentava que havia pogut fer un primer cop d’ull a la redacció del text constitucional i que després d’una "lectura superficial", li semblava que tenia "alguna carència o disfunció" referent a una sèrie de qüestions que passava a enumerar a continuació: la doble nacionalitat, la ciutadania europea, els drets fonamentals i llibertats públiques dels estrangers, dignitat, jerarquia normativa i tractats internacionals, globalització jurídica, Mediterrani i europeisme.

L’advocat també aconsellava a Vidal que "en la seva defensa utilitzés la Carta de Drets Fonamentals de la UE i el Conveni Europeu, així com la jurisprudència i els arguments del Tribunal d’Estrasburg".