Jordi Cuixart: "Els espanyols han d'estar orgullosos de l'1-O"

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s’ha estès tant en les seves respostes davant el fiscal del sala Jaime Moreno que de tant en tant ha deixat escapar afirmacions, com ara al destacar que "els espanyols haurien d’estar orgullosos de l’1-O, perquè va ser l’exercici de desobediència civil més gran d’Europa", propi de "societats desenvolupades" com Escòcia o el Canadà, a l’anunciar tants referèndums com sigui necessari fins que no hi "hagi violència policial" o emmarcar la seva reclamació de "més democràcia" en tot l’Estat espanyol.

Prèviament, havia insistit en què "davant del dilema de la suspensió del Tribunal Constitucional" i l’exercici de drets fonamentals, que "ningú tingui cap dubte", perquè Òmnium sempre optarà per aquests, "de manera pacífica i festiva, però amb coratge i decisió". Ha recorregut a l’històric dirigent de CCOOMarcelino Camachoper assegurar que "en aquest país, Espanya, s’ha lluitat molt per defensar drets fonamentals", obtinguts a força de practicar-los, per destacar que el "dret a votar a Catalunya es guanya votant".

Cuixart, que s’ha definit com a “mig espanyol”, perquè la seva mare és murciana, ha recordat que el 9-N també va tenir resposta penal i “ara una persecució econòmica surrealista”, i ha insistit que ni les entitats sobiranistes ni els ciutadans que van anar a votar van rebre una notificació judicial que declarés il·legal la consulta. Després ha defensat la desobediència civil, que, segons ha dit, el mateix Suprem considera en les seves resolucions "un símptoma de bon estat de salut de la democràcia". Ha anunciat que continuarà exercint aquest "dret civil" davant de qualsevol situació que consideri "il·legítima i injusta", perquè s’ha mostrat convençut que "és un instrument de les societats per progressar socialment". Com a exemple ha posatRosa Parks, Gandhi i Martin Luther King.

Així ha justificat els seus tuits per concentrar-se i protegir els col·legis l’1-O. "Com més gent hi havia més es visualitzava que la violència de la policia era tan desproporcionada que podíem mostrar a la comunitat internacional que érem molts els que volíem exercir el nostre dret de vot. Tenim molt clar el principi de resistència no-violenta, però els policies que van utilitzar la violència haurien pogut aconseguir el mateix objectiu amb una mica de paciència", traient les persones "d’una en una, com en qualsevol desnonament", ha explicat. "Mai entendrem que la violència sigui un instrument per comunicar-nos amb l’Estat”, ha assegurat.

Tot i que ha negat qualsevol forma de violència, segons ell, el 20 de setembre va ser "un punt d’inflexió", pel moment que es vivia, amb obertura de diligències a 750 alcaldes, amb els registres i detinguts que s’havien produït. “Per a una part molt important de la societat catalana és una agressió en la relació amb el poder. Passarà el mateix si apliquen més 155: el sentiment d’autogovern va més enllà de l’independentisme”, ha sentenciat. 

“No soc un polític pres”

Ha començat la seva declaració declarant-se "pres polític, i no, polític pres", tot i que alhora ha assegurat que és "independentista" i té un "sentiment republicà", malgrat que estava "segur que no es jutja" aquest "sentiment". "No ho dubti", li ha respost de seguida el fiscal de Sala del Suprem Jaime Moreno. Com [l’expresident de l’Assamblea Nacional Catalana] Jordi Sànchez, soc activista social, i no tinc un coneixement en profunditat sobre les lleis i l’activitat del Parlament", ha respost a les preguntes del ministeri públic. Més endavant ha afegit: "Estic convençut o m’agradaria creure que aquesta sala no està qüestionant la mobilització permanent". I per negar la declaració que va prestar davant del jutge d’instrucció ha assenyalat que ara la seva "prioritat no és sortir de la presó, sinó la resolució del conflicte".

Cuixart, que s’ha negat a contestar a l’advocacia de l’Estat i a l’acusació popular que exerceix Vox, ha explicat que Òmnium Cultural el que està demanant a "tots els polítics és que s’escolti la ciutadania. Ha assenyalat que "és una entitat imminentment independentista, que ha focalitzat els seus esforços en l’autodeterminació sobretot des de la sentència del Tribunal Constitucional" de l’Estatut, perquè el dret d’autodeterminació de Catalunya com a "nació és inalienable".

Operació Catalunya

Cuixart ha defensat la campanya de la crida a la democràcia i l’ha unit a la denominada 'operació Catalunya', que es va destapar en un àudio del llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb el responsable d’Antifrau. Aquesta ha sigut una de les vegades en què el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha insistit que declarés en relació amb les preguntes que se li feien i en un altre moment li ha demanat que intentés declarar "sense interjeccions col·loquials que no són pròpies", com ara la paraula "hòstia", que utilitza de falca.

El 20 de setembre va ser una "convocatòria espontània" i "un punt d’inflexió" en la societat catalana, amb 750 alcaldes investigats, detinguts, registres i, fins i tot, segons ella, un intent de registre a la CUP sense ordre judicial. “Per a la societat catalana, el sentiment d’autogovern, agradi o no, és una cosa molt arrelada”, ha assegurat, i ha recordat el president Josep Tarradellas. Ha explicat que "per a una part molt important de la societat catalana és una agressió en la relació amb el poder. Passarà el mateix si apliquen de nou el 155: el sentiment d’autogovern va més enllà de l’independentisme", ha afegit, per comparar-se amb França, sobre la qual ha dit que "si se suspengués la seva autonomia reaccionaria com a Catalunya: sense violència però amb determinació". 

El "concepte de violència el 20 de setembre, que algú interessadament ha posat a sobre de la taula, no existia". Ningú el coneixia, ni a ell ni a Sànchez, fora de Catalunya i se’ls comença a buscar a Google a partir del 16 d’octubre, quan ingressa a la presó. "Són vostès els que ens han fet famosos". I ha assumit la concentració de la Conselleria d’Economia, però no les que es van produir en altres punts on hi va haver arrestos o registres. No obstant, ha reconegut que hi va haver qui va sacsejar cotxes policials i qui es "va asseure cul a terra", cosa que va comparar amb els fets de la plaça de Tiananmen, a la Xina, i la icònica imatge del ciutadà que va fer desviar un tanc.

Cuixart ha recordat que, tot i que el dictador havia mort al llit, estava segur que els poders escoltaven la ciutadania quan es mobilitzava. A partir d’aquí, ha dissertat sobre que "el franquisme també era un estat de dret" i que "són els valors de la democràcia" els que porten a defensar-la, per, arran d’allà, recordar el tancament de desenes de pàgines webs relacionades amb el referèndum il·legal i a reafirmar-se en la seva determinació a no renunciar mai a exercir drets fonamentals. "Ni puc ni vull", ha assegurat.

"La política mai ha arribat"

A la pregunta de si havia convocat contra una operació policial ordenada per un jutjat, Cuixart ha afirmat: “Un contenciós polític no es pot respondre per la via de la justícia". “Amb la nostra actitud serena demostrarem la meva disconformitat amb aquesta actuació judicial", i a partir d’aquí, ha passat a comparar el que va passar a Catalunya amb el desnonament de la setmana passada al carrer d’Argumosa de Madrid. Ha afirmat que la vicepresidenta del Govern havia dit que "en aquest cas la política havia arribat tard", per afegir que "en el cas de Catalunya és que mai ha arribat".

Cuixart, molt expressiu, s’ha mostrat molt ofès amb la pregunta sobre la violència, que ha negat taxativament. I aquí han entrat a la destrossa dels cotxes de la Guàrdia Civil, en què ha explicat que quan va arribar ja hi havia corresponsables a sobre. "No soc conscient dels cotxes fets malbé ben bé fins que a mitjanit es desallotja la zona", ha dit per negar que té "un sentit del públic tan ampli per considerar que els de la Guàrdia Civil també són de la societat catalana". Tampoc li agrada, ha dit, veure els guàrdies civils trencant portes d’escola per treure caixes de plàstic".

No obstant, ha acabat admetent que "va derivar en una actitud que no és pròpia del sentiment sobiranista". Ha negat que la comissió judicial que registrava Economia no tingués "llibertat de moviments", perquè es va crear un passadís, tot i que a preguntes del fiscal ha dit que hi havia molta gent i "hi va passar un fotimer de gent, perquè no hi havia cap tipus de control".

Ha criticat que els guàrdies civils no haguessin tallat el carrer durant els registres malgrat la situació que es vivia, amb la intervenció dels comptes catalans, i que haguessin deixat els cotxes abandonats amb armes a dins. Ha assegurat que té "un respecte màxim pels funcionaris, jutges i fiscals", perquè creu "que la majoria té una voluntat de servei impecable". Per això ha dit que no qüestionava que la lletrada de l’administració judicial sortís pel terrat de l’edifici en comptes de per la porta de l’edifici, utilitzant el passadís que havien establert.

"Mai violència per comunicar-nos amb l’Estat"

"Mai entendrem que la violència sigui un instrument per comunicar-nos amb l’Estat. Som el país de Pau Casals", com havia assenyalat Josep Rull en la seva declaracióPau CasalsJosep Rull. Per això, tot i que hi havia un enuig molt gran, es va saber canalitzar sense utilitzar la violència i tornaria a passar. "¿Si no hi havia violència i no n’hi va haver, per què havia de desconvocar aquesta convocatòria fins que arribés l’hora?", ha explicat. "Amb algun indici que l’havíem de desconvocar, no hauríem durat res", ha assegurat. Més tard va recordar que tampoc és gens habitual que calgui desconvocar-la, cosa que va considerar un "exercici de responsabilitat".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Cuixart ha afirmat que ignorava el termini marcat en la llei per convocar una manifestació i que dubtava que ho sabessin els líders sindicals d’UGT i CCOO, a la qual cosa el fiscal li ha recordat que 10 o 30 dies o amb 24 hores, en cas d’acreditar la urgència de la convocatòria. 

Quant a l’incident en què uns policies urbans van tractar de confiscar uns cartells amb el lema ‘Hola, Europa’ a Badalona, Cuixart ha negat que els exigís que els tornessin i ho ha emmarcat en "una escena una mica còmica" en què va impedir que el cotxe policial engegués fins a tornar el DNI.