Precrim contra l'independentisme

Amb les seves vidrieres, marbres, tapisseries i llums d’aranya, el Saló de Plens del Tribunal Suprem és un espai bastant aclaparador on el pes de la història pot acabar resultant un mica opressiu. Allà tot fa olor, per utilitzar una expressió de Raymond Chandler, "com si tres vídues estiguessin prenent te". A la sala, regnen unes maneres victorianes i qualsevol indici d’espontaneïtat passa tan inadvertit, per seguir amb Chandler, "com una taràntula en un tros de pa de pessic". Per això, la declaració de Jordi Cuixart, plena d’expressions indelicades (hi va haver 'hòsties’ a dojo i també un 'collons' ben eufònic), va posar a prova els sensors d’atemptats contra el decòrum de l’estada i, sobretot, la paciència del jutge Manuel Marchena, que fins i tot en tres ocasions va haver de reconvenir el president d’Òmnium Cultural per les seves "interjeccions col·loquials".

A la llinda de la principal porta d’accés al saló figura una inscripció en llatí: 'De vultu tuo iudicium meum prodeat oculi tui videant aequitates'. És un passatge del Salm 17 de la Bíblia (o del 16, segons la 'Vulgata', que això de la numeració dels salms és una mica enrevessat), que podria traduir-se, més o menys, per: "Que el meu judici provingui del teu rostre, que els teus ulls vegin la rectitud". Els estudiosos dels textos sagrats interpreten aquesta oració del rei David com la súplica d’un innocent injustament acusat que apel·la al tribunal de Déu perquè de la justícia dels homes ja no espera res. Estranya elecció per a una sala de vistes.

Els tuits de la rebel·lió 

Tornem a Cuixart. El soci 36.080 d’Òmnium Cultural fa 498 dies que és en presó preventiva i s’enfronta a una petició fiscal de 17 anys de presó per un delicte de rebel·lió. Doncs bé, per intentar sustentar aquest càrrec, el representant del ministeri públic, Jaime Moreno, no va fer gaire cosa més que mostrar a la sala una sèrie de missatges que l’acusat va publicar en el seu compte de Twitter entre el 20 de setembre del 2017 i l’1 d’octubre d’aquell mateix any i demanar al declarant que donés les explicacions oportunes. El propòsit del seu interrogatori era provar que Cuixart havia utilitzat la influència que li brindava la seva condició de president d’Òmnium per "enviar a la gent a oposar-se a les forces i cossos de seguretat de l’Estat" tant durant el registre a la seu del Departament d’Economia com el dia del referèndum.

I aquí es van plantejar dues qüestions de gran interès. La primera, si aquesta capacitat de mobilització a què el fiscal va atribuir qualitats gairebé mosaiques era, en efecte, tan poderosa. "Com veu, aquest missatge només va tenir 99 retuits, així que molt d’èxit no va tenir",va assenyalar l’acusat en una ocasió, com resignat davant la idea que per assaltar el cel fan falta més 'followers'. I, la segona, si les crides a la no-violència contingudes en els missatges no eren una manera implícita de reconèixer que les accions que es pretenien dur a terme eren potencialment violentes.

El que hauria pogut passat

La violència és el gran elefant a l’habitació de la causa especial 20907/2017, perquè sense violència no hi ha rebel·lió i se’n van en orris les acusacions de la fiscalia. De manera que el ministeri públic està disposat a sostenir la idea que la possibilitat de violència és, en si mateixa, una forma de violència. En un moment de l’interrogatori, Moreno, referint-se als fets del 20-S, va preguntar a Cuixart: "¿Hi va haver pocs incidents per al que hauria pogut passat?".

Notícies relacionades

Jordi Cuixart: "Els espanyols han d'estar orgullosos de l'1-O"

Com més població, més recursos

Aquesta línia d’acusació suposa una interessant variació d’allò que Philip K. Dick ja va plantejar el 1956 en el seu relat 'Minority report' (portat al cine després per Steven Spielberg), en què una unitat especial de la policia anomenada Precrim, assistida per uns mutants capaços de predir el futur, s’encarrega de detenir els delinqüents abans que duguin a terme els seus delictes. L’existència de Precrim enclou una paradoxa molt pertorbadora: "Els agafem primer, abans que puguin cometre un acte violent. Així que la comissió del delicte mateix és pura metafísica. Afirmem que són culpables. Ells, per la seva part, al·leguen que són innocents. I en certa manera ho són".

Del Precrim a la Previolència, més de mig segle després. No és estrany que, encegat per la brillantor de les seves enlluernadores intuïcions, Philip K. Dick es tornés completament boig.