Mas: "Es va voler que l'1-O fos vinculant, però no es va aconseguir"

L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha admès que l’1-O no va ser "vinculant jurídicament, però sí que podia ser-ho políticament". En el cas del 9-N, ha explicat en el judici al procés, on ha comparegut com a testimoni, "no hi va haver una declaració d’independència, sinó que es van organitzar eleccions plebiscitàries. Ja no es tracta del dret a decidir, sinó de diputats a favor de la independència o no". "Es va voler que l’1-O fos vinculant, però està vist que no es va aconseguir", ha asseverat, per després recalcar que el mateix Govern espanyol ha reconegut que no es va gastar un euro en la consulta. [Segueix el judici al procés de Catalunya en directe.]

L’exmandatari català ha relatat que el 2016, quan el seu successor Carles Puigdemont va decidir impulsar un referèndum, li va recordar que no perdés el Govern la "iniciativa institucional" per controlar la consulta i que "no oblidés que podia convocar eleccions". Aleshores, ha concretat, ja estava en marxa la investigació judicial pel 9-N. Ha precisat que "si finalment es pot arribar a la independència de Catalunya que no s’hi arribi de qualsevol manera, sinó a través d’un procés legal"

Mas ha deixat constància que en "cap moment" va sentir que la consulta sobiranista se celebraria tot i que no hi hagués un pacte amb l’Estat, però sí que ha admès que va escoltar "referèndum o referèndum". Però no ho va sentir en reunions, sinó quan Puigdemont visitava Mariano Rajoy a la Moncloa i li oferia acordar la data de la consulta, la pregunta i les condicions posteriors. "

"Quan periodísticament es preguntava a persones del Govern català sobre la via unilateral és que no s’ha de descartar al 100%, però mai és la primera ni la segona ni la tercera opció sobiranista catalana. Aquestes sempre són buscar el consens", ha remarcat, "en l’altra part no existia aquesta persona amb voluntat política", ha agregat. Ha negat que hi hagués un pla operatiu per ocupar aeroports o instal·lacions sensibles.

Mas ha reconegut que va assistir a diverses reunions convocades per Carles Puigdemont, quan ja era president. En aquestes trobades hi van participar la que va ser presidenta del Parlament, Carme Forcadell (ella en va admetre una); l’exconsellera Neus Munté; el que era secretari general d’Economia i ara diputat Josep Maria Jové, i la dirigent d’ERC, Marta Rovira, entre d’altres. Es van tractar "lògicament" temes relacionats amb el referèndum de l’1-O, ha dit. I fins i tot ha concretat que la llei de transitorietat jurídica va suscitar "cert debat", perquè "tindria un recorregut molt curt, ja que seria immediatament impugnada i suspesa". La conclusió final va ser "la necessitat d’un nou referèndum".

Ha recalcat que es va equivocar al pensar que la reacció del Govern central a l’1-O “mai seria la d’enviar a Catalunya forces d’ordre públic per intervenir”, ja que "l’Estat tenia prou mecanismes per desnaturalitzar el referèndum des d’un punt de vista jurídic". No donava crèdit que des de Madrid s’hagués decidit fer "una cosa tan poc intel·ligent [càrregues policials] que podia donar la volta al món”.

Comitè de diàleg

Notícies relacionades

Tercera setmana del judici al procés

El jutge Marchena marca els límits dels testimonis: ni català ni valoracions

L’expresident ha detallat que el 2013 li va proposar al llavors president del Govern del PP, Mariano Rajoy, davant de "la dificultat d’arribar a un acord" sobre el dret a decidir, crear una comissió per mantenir el diàleg qualsevol moment i així buscar solucions. En aquest comitè hi havia un representant del partit que estava en l’oposició, el PSOE, un altre de l’executiu de Rajoy i un tercer de la seva confiança. 

Al seu entendre, el Tribunal Constitucional suposa "un risc" permanent per a Catalunya. "Moltes lleis, fins i tot socials, sense tenir res a veure amb el procés sobiranista, han sigut suspeses. Estàvem entrenats per a suspensions immediates". No obstant, ha insistit que "ningú es va desdir de la voluntat de dur a terme el referèndum"