Santamaría: "Els que no van valorar modificar la Constitució van ser els acusats"

L’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz Santamaría s’ha mostrat categòrica durant tota la seva declaració davant del tribunal del procés, però davant de la insistència de la defensa a qüestionar la tasca de l’Executiu del qual formava part s’ha permès passar a l’ofensiva i elevar el to: "La primera obligació de tot Govern és complir i fer complir les lleis i respectar la Constitució. Els que no van valorar que s’havia de modificar la Constitució són els que estan asseguts a la banqueta", va dir amb referència al Govern del fugit Carles Puigdemont. [Segueix el judici al procés en directe.]

La declaració havia començat amb els missatges que ella tenia previst llançar, fins que s’ha vist descol·locada per l’interrogatori que li ha fet Javier Melero, advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, en relació amb l’operació policial de l’1-O, que ha portat el lletrat a advertir-la sobre la possibilitat de ser declarada testimoni renuent. Però aleshores ja havia pogut dir que mai va parlar d’un referèndum pactat amb la Generalitat i per què i quan es va decidir utilitzar per primera vegada l’article 155 de la Constitució. Ha assenyalat que es va adoptar quan es va aconseguir "un acord polític suficient", perquè per a uns havia d’haver-se aplicat el 2014 i d’altres mai, i es va fer perquè, a diferència del que van afirmar tots els acusats, mai van creure que la declaració unilateral d’independència fos "merament simbòlica".

La tercera explicació ha partit del motiu pel qual no s’havia aplicat l’estat de setge o d’excepció: “Per intentar preservar la convivència ciutadana a Catalunya". "Tant de bo la Generalitat ho hagués fet", ha assegurat. Ha dit que no sabia si s’havia publicat o no la DUI, cosa que ha provocat una altra picabaralla amb la defensa, en aquest cas la de Carme Forcadell, en què s’ha mantingut que, a requeriment de l’expresident del Govern central, Puigdemont hauria pogut dir que havia declarat la independència i no ho va fer".

Tres respostes

Sáenz de Santamaría ha sigut el primer testimoni interrogat pel secretari general de Vox, Javier Ortega, i no el vicesecretari d’assumptes jurídics,Pedro Fernández, i els que pensessin que l’acusació la utilitzaria amb finalitats electoralistes ha tingut l’oportunitat de comprovar que s’equivocava. No hi ha hagut marge, tot i que ha sigut a ell a qui ha respost que no va tractar sobre "l’1-O amb cap membre de la Generalitat". A partir d’aquí ha desgranat les tres reunions que va tenir amb l’exvicepresident català Oriol Junqueras i ha dit que "mai va voler entrar" en el referèndum que proposava el representant de la Generalitat, a l’entendre que "no és un assumpte que depengui del Govern central, sinó que el propietari és el poble sobirà".

Van ser l’abril del 2016, el juliol i el gener del 2017. En la primera va abordar les peticions del Govern, entre les quals hi havia el referèndum, però ja va dir que no va voler entrar-hi, per residir la sobirania nacional en el poble espanyol. En la del juliol van tractar la "difícil situació financera de la Generalitat, que estava en una situació molt dramàtica quant al finançament," perquè la seva "preocupació era sufragar serveis públics".

En la següent, segons la testimoni, el seu interlocutor no va voler endinsar-se en els 45 assumptes que proposava Catalunya més enllà de la relativa al referèndum, aspecte en què no hi podia haver ni diàleg ni entesa, perquè “cap govern pot disposar de la sobirania nacional, perquè no li correspon” i “si això es vol fer és reformant la Constitució” i Junqueras “mai” li va plantejar aquesta possibilitat. En aquest sentit, va dir que el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, li va enviar una carta al català, Carles Puigdemont, perquè defensés que la seva actuació es fes per cursos legals al Congrés, però “no va venir”, perquè “no estava disposat a sotmetre’s a una votació”.

Violència

Sobre si hi va haver violència fins a la declaració d’independència, l’exdirigent del PP ha assegurat que "pràcticament" davant de qualsevol actuació judicial com registres i arrestos "es produïen aglomeracions amb imatges violentes", en clara referència a la protesta del 20 de setembre davant d’Economia. Quan la defensa li ha preguntat per les actuacions musicals, ha dit que "no estava gaire pendent de la música precisament". "Era una situació molt dura viure així i els vam dir públicament una vegada i una altra que no seguissin per aquí, que era contrari a la Constitució, que fracturava la convivència i que la tensió era intolerable”, ha dit.

Responent les preguntes de la defensa s’ha entrat de ple en les càrregues policials de l’1-O. En aquest sentit, ha recordat que "l’actuació de les forces de seguretat era per ordre judicial, per la prohibició del Tribunal Constitucional de celebrar un acte obertament il·legal” i ha negat conèixer el dispositiu policial. I ha assegurat que la Guàrdia Civil i la policia van evitar “circumstàncies molt més greus” com a conseqüència de la “irresponsabilitat de la Generalitat”. "Si no s’hagués convocat la gent perquè actuessin com a muralla, potser alguna de les imatges no s’hauria produït", ha afirmat. 

“Un govern democràtic ha de respectar la llibertat d’expressió i ideològica i el que ha de garantir és l’incompliment la llei. El que no es pot és incomplir la llei, ni incomplir les decisions judicials o inculcar accions de violència. Per la meva experiència com a vicepresidenta del Govern a ningú li hem hagut d’explicar que Espanya és una democràcia des del 1978", ha assenyalat. Més tard ha dit que li constava que els dirigents independentistes van intentar "confondre l’opinió pública internacional amb imatges falses".

Davant de la preguntes sobre l’1-O de la defensa de Junqueras, la vicepresidenta ha afirmat: "No tinc competència per decidir quants agents són necessaris per dissenyar una operació policial". I no li va deixar dir a la consulta "referèndum". "Quan una actuació d’aquesta naturalesa es fa incomplint la llei vostè pot dir-li com vulgui, jurídicament no ho és", ha reiterat.

Quant a si hi va haver desproporció en l’actuació dels agents l’1-O, jornada que es va seguir a la Moncloa a través dels informes que facilitava la Delegació del Govern i el Ministeri de l’Interior, l’exvicepresidenta també s’ha mantingut ferma: "Sempre m’han semblat molt mesurats i proporcionals en les seves actuacions". No obstant, ha explicat que es va mobilitzar els ciutadans perquè van anar "amb temps als col·legis electorals" i va veure "muralles humanes" que "impedien que es complís una decisió judicial".

Quan el lletrat li preguntava sobre el nombre d’agents ferits, Sáenz de Santamaría ha aprofitat per referir-se al que van patir agents allotjats en hotels catalans. “Jo sé el que és un ‘escrache’ i el que es va viure a Catalunya moltes vegades no va ser un ‘escrache’, va ser un assetjament violent”, ha afirmat. 

Testimoni renuent

El que sí que ha aconseguit anar més enllà ha sigut l’advocat de l’exconseller Joaquim Forn, Javier Melero, que fins i tot ha demanat al president del tribunal que li advertís davant del risc de ser "testimoni renuent", davant de la seva negativa a contestar en relació amb el dispositiu policial de l’1-O. El lletrat li ha preguntat que si no confiava en els Mossos d’Esquadra, “què anaven a fer aquests 6.000 pobres policies i guàrdies civils” enviats a Barcelona per tancar 2.339 escoles, a la qual cosa l’exvicepresidenta ha contestat que "complir una decisió judicial".

El lletrat de Junqueras, Jordi Pina, ha posat èmfasi en quan s’havia decidit enviar aquests agents, quan l’atracada del barco de Piolín es va demanar el 19 de setembre, la vigília de les protestes davant la Conselleria d’Econòmia. Després d’una petita picabaralla entre tots dos, en què l’advocat li ha dit que "això és un judici i vostè fa de política", la testimoni ha dit que la tasca d’un Govern és "anticipar-se per preveure escenaris" que es puguin produir.

Notícies relacionades

Tercera setmana del judici al procés

Mas: "Es va voler que l'1-O fos vinculant, però no es va aconseguir"

I s’ha tornat a la violència. "La televisió que vostè veu no és la que veig jo", li ha dit Pina. Ella acabava d’esmentar el centenar d’agents lesionats i ha quantificat en tres o quatre els ciutadans que van resultar ferits. A continuació ha explicat: "En qualsevol intervenció policial es produeixen imatges que a cap ens agradaria veure; van intentar fer-ho amb la màxima professionalitat". 

D’aquí s’ha passat a les enquestes sobre si el 80% de la població catalana vol la independència, a la qual cosa l’exvicepresidenta ha dit que en aquest país es fan moltes enquestes. Però el president del tribunal, Manuel Marchena, ha decidit tallar-ho: "Vostè està fent un retret sobre els termes del debat polític. Això és un procés penal i s’enjudicien uns fets i està demanant percepcions sobre els fets. No té cap sentit i vostè ho sap perfectament.