El PDECat i la Crida busquen un pacte per evitar la guerra de cara al 28-A

Triangulació diabòlica entre el PDECat, la Crida i els que defensen la vigència de Junts per Catalunya (JxCat) com a espai obert no propietat de cap partit. Així està la situació interna en la postconvergència i els seus voltants de cara a l’elaboració o no d’un acord entre totes les parts per presentar-se juntes a les eleccions generals del 28 d’abril. El partit postconvergent demana de forma explícita a la Crida que decideixi quin tipus de col·laboració vol establir –una coalició o la presència d’alguns noms en la llista electoral– mentre que l’associació de l’expresident Carles Puigdemont i de Jordi Sànchez sembla esperar que el PDECat aclareixi si es presenta sota el nom Junts per Catalunya, com ja va fer en les eleccions catalanes del 21 de desembre i com ja ha dit el líder del partit, David Bonvehí, que vol tornar a fer en totes les eleccions, tant les generals com les locals i europees.

Aquesta és la intenció del partit. No en va JxCat és una marca del PDECat, i el 21-D es va presentar en el registre com una coalició entre el PDECat i Convergència. Però aquesta vegada el partit no vol cedir a d’altres la vara de comandament de la confecció de la llista, alguna cosa que suposo que les decisions sobre qui apareixia en tal llista es prenguessin en una habitació d’hotel a Bèlgica per part de Puigdemont i un reduït grup de fidels, en tensa negociació amb les estructures d’un partit que ja havia fet el seu procés intern d’elecció de candidats i al qual renuncio en benefici de tal negociació. El resultat va ser una victòria electoral contra pronòstic respecte a ERC, la qual cosa va contribuir a tapar la crisi. Una crisi que ara amenaça de reobrir-se.

Tot és confús i s’embolica en un magma de reunions, desconfiances, egos i interessos pecuniaris. Aquest divendres el líder del PDECat, David Bonvehí, ha acudit de nou a la presó de Soto del Real per visitar els presos del procés. Segons fonts del partit, s’avança en una llista de confiança de Bonvehí i amb el segell de la formació postconvergent. Amb tot, una de les opcions passaria per situar davant la llista electoral o a Josep Rull, exconseller i convergent –ara defensor de la Crida– o a Jordi Sànchez, president de la Crida. Aquesta última opció seria contradictòria amb les promeses de transversalitat independentista amb què va néixer la Crida. Però promocionar un pres com a cap de cartell és un exercici de pressió emocional contra el qual el PDECat difícilment podria lluitar.

Primàries del PDECat

Sense esperar la Crida, el PDECat va iniciar aquest dijous el procés d’elecció de candidats mitjançant eleccions primàries a tot el territori. Després serà la direcció la que decidirà l’ordre dels noms i la incorporació de fitxatges, així com el cap de cartell, qüestió clau. Tot sota la pressió afegida d’unes gens encoratjadores enquestes electorals.

Existeix, sens dubte, una part del partit que no vol cedir el poder a agents externs, és a dir, als que defensen JxCat com un paraigua més gran que el de la formació postconvergent, o als defensors de la integració en la Crida. La direcció del PDECat demana a aquesta organització que mogui fitxa, sota una premissa: el preu de l’acord és més alt si es planteja una coalició. Més alt que l’aportació de candidats destacats en la llista.

D’altra banda, els clars defensors de la Crida provaran d’apartar noms com Carles Campuzano, Jordi Xuclà o Ferran Bel de la candidatura. Tres noms que s’han protagonitzat per defensar un sobiranisme útil i pactista davant el discurs més bel·ligerant de noms com el de la vicepresidenta del partit i diputada Míriam Nogueras, fidel defensora de les tesis de Puigdemont. El grup del PDECat a Madrid està dividit. Cinc dels seus membres defensen l’estratègia negociadora i tres defensen la posició combativa de Puigdemont.

Consulta a les bases de la Crida

Notícies relacionades

L'oposició força el Govern a millorar la política social amb les persones grans

La CUP debatrà si es presenta a les eleccions generals

El mateix passa en la direcció del partit, on una part està amb la Crida davant una majoria que reafirma l’espai propi de la postconvergència davant l’aposta de l’expresident per la transversalitat.

Els més optimistes pronostiquen un acord. Queda per conèixer-se el resultat de la consulta interna de la Crida, amb una doble pregunta, sobre si promoure una candidatura tan unitària com sigui possible, i si la Crida ha de participar "com a tal" en els comicis" si altres partits accepten "la confluència". Les bases tindran l’última paraula sobre si poques setmanes després del naixement de l’organització s’han d’implicar al costat d’un partit (només el PDECat acceptaria "la confluència" amb condicions", quan aspiraven a ser un paraigua de tot el sobiranisme. Una part d’aquestes bases contestaran negativament a la segona pregunta, rebutjant així la coalició o acord amb el PDECat. El resultat de la consulta no se sabrà fins dimarts o dimecres de la setmana que ve.