Millo: "Des que es va convocar l'1-O hi va haver un clima de violència"

L’ex delegat del Govern Enric Millo ha presentat aquest dimarts davant del tribunal del procés un panorama molt diferent al descrit pels 12 líders independentistes que estan sent jutjats fins ara. Ha explicat que va dedicar molt temps a evitar el "plantejament políticament suïcida", que "perjudicaria el conjunt de la societat catalana", de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, perquè "no havia possibilitat de negociar res" amb ell que no fos celebrar el referèndum. Per això es va fer seu el concepte de "cadira buida", que va utilitzar Oriol Junqueras per escenificar la falta de diàleg amb el Govern central. 

Amb un esquema mental, que sens dubte ha facilitat molt l’acusació fiscal, Millo ha passat a centrar-se a descriure com una vegada convocat i anul·lat pel Tribunal Constitucional l’1-O, es va trencar la convivència i va començar el "clima d’assetjament, fustigació i violència" per impedir qualsevol actuació judicial, que es considerava "un atac" a les institucions catalanes. Així fins a arribar a la declaració unilateral d’independència, de la qual ha dit que "ningú a Catalunya va pensar que fos simbòlica. No era una broma; era de veritat", ha assegurat en clara contradicció amb els acusats, que li han negat efectes jurídics.

Violència

Per recrear aquest ambient de fustigació i violència, l’exdelegat del Govern ha dit haver comptabilitzat "150 accions diferents davant diferents instal·lacions, amb llançaments d’artefactes incendiaris, assetjament als agents... Era el món al revés: la policia complia ordres judicials i des del moviment independentista es cridava a defensar les institucions, la qual cosa significa que s’estaven atacant. Això va crear un clima de tensió i incertesa". Com a exemple, ha citat les protestes contra els registres a la Conselleria d’Econòmia i a Unipost, que ha negat que tinguessin el caràcter "folklòric i festiu" que li atribueixen les defenses.

Ha assenyalat que "hi havia grups que es manifestaven pacíficament", mentre que "d’altres actuaven de forma violenta, llançant objectes o amb pintades de ‘Millo, mort’". En les amenaces a la Policia i a Guàrdia Civil ha situat els Comitès de Defensa de la República (CDR), dels quals ha dit que "van tenir una importància tremenda, perquè la seva "capacitat de mobilització era extraordinària, tant per xarxes socials com per WhatsApp", que li ha donat peu a afirmar que compten amb "una estructura i organització que d’espontània té ben poc". 

"No es pot negar que alguns CDR són violents. Ara tots no ho són", ha precisat per assenyalar que en "diferents iniciatives" s’"aprecia que hi ha una associació" amb l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, no de caràcter jeràrquic, però "evident per raons lògiques i naturals", tot i que no ha sabut concretar a la defensa quin responsable policial l’havia informat d’això i es va remetre als citats com a testimonis en pròxims dies i a la seva percepció com a català.

"Esperpent"

Millo ha qualificat de "veritable despropòsit i esperpent" la reunió de la Junta de Seguretat del dia 28, perquè en Puigdemont hi va dir que l’1-O se celebraria un referèndum i va demanar que "tot funcionés amb normalitat, quan hi havia una interlocutòria del TSCJ que ordenava que s’impedís", i per això li va demanar la seva desconvocatòria per evitar mals majors pel "clima de crispació" existent. Una idea ratificada pel secretari general tècnic d’Interior, Juan Antonio Puigserver, quan va declarar davant el tribunal.

L’ex delegat del Govern va detectar que "hi havia una alineació política del Govern de la Generalitat i els plantejaments d’actuació expressats pel major dels Mossos" Josep Lluís Trapero, que va negar que utilitzaria la força en cap cas. Més tard ha completat la idea, i ha donat la seva opinió: "Es va imposar la línia política per sobre del criteri professional, perquè al cos hi ha grans professionals". Aquesta "permissibilitat" es va reproduir durant les vagues d’octubre amb els talls de carretera i l’ocupació d’estacions.

"Declaració irresponsable"

Ja el mateix 1-O, el testimoni va distingir entre dos tipus de votants, els que anaven a la crida del Govern a votar i els que tenien una actuació violenta. I ha sigut molt crític amb la declaració que va fer Puigdemont que va qualificar d’"irresponsable", perquè "va acabar aplaudint l’actuació de les persones que estaven defensant les urnes i els centres electorals". Millo l’ha qualificat d’"exemplar" i feta amb "proporcionalitat", tot i que s’utilitzés en alguns centres la força davant de "les autèntiques muralles que tenien per objectiu impedir" el compliment del mandat judicial, ha dit.

Ha assenyalat que Forn li va trucar molt preocupat per l’actuació policial, i li va respondre que no desconvocar el referèndum "era una irresponsabilitat" que posava "en risc persones". Quan li han preguntat pels ferits, ha respost amb un tuit en què se’l responsabilitzava d’un noi sagnant pel cap i que va resultar ser d’una càrrega dels Mossos del 2012 i la noia que va dir que la policia li havia trencat els dits i després va confessar haver mentit. Però ha descrit amb detall les lesions patides per agents, cosa que ha motivat la intervenció del president del tribunal, Manuel Marchena, davant dels gestos i "somriures irònics" amb què el públic rebia les seves paraules. Quant als civils ferits, que la Generalitat va xifrar en un miler, s’ha limitat a dir que la Delegació del Govern mai en va ser informada.

Responent les preguntes de la defensa, ha admès que hi havia desenes d’agents imputats, perquè es podien haver produït actuacions que generessin denúncies, tot i que de moment totes estan sent arxivades sense condemnar-se als agents. També va reconèixer que els Mossos van enviar "més de 4.000 comunicacions el dia 26 a les escoles per demanar que es tanquessin i no se cedissin les claus". A la pregunta de si això era complir el mandat policial, Millo va respondre: "El que jo sé és el que diu la interlocutòria: cal impedir que s’utilitzin per al referèndum. El com ja depèn dels efectius policials".

Diàleg estèril

"A l’altre costat de la taula em vaig trobar una cadira buida", ha dit Millo parafrasejant l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, quan va declarar davant del tribunal, perquè en les seves converses amb Puigdemont "no hi havia resposta o no hi havia resposta a res que no fos una proposta il·legal d’independència", tot i que tampoc hi va haver “mai una ocultació de la seva intenció”.

L’exdelegat del Govern ha explicat que ell des del primer moment va parlar amb el "processat rebel", segons l’ha anomenat el fiscal Javier Zaragoza, sempre en el sentit de fer-li veure que "declarar la independència era molt mal camí", que era "un representant de l’Estat i que la seva obligació és complir amb la llei", però "no hi havia cap tema del qual li interessés parlar", tret d’aconseguir un referèndum d’autodeterminació.

Sense marxa enrere

Ha explicat que va sopar amb ell el 6 de juny del 2017. "Mira, president, mentre no fixis el referèndum hem de fer el possible per trobar una sortida per servir a l’interès general de la gent", ha dit. La resposta va ser que no podia fer "marxa enrere" amb el referèndum, perquè estava "compromès [...] a convocar el referèndum", que era el que anava a fer i que després continuarien parlant, a la qual cosa es va negar per considerar-ho impossible. Tres dies més tard va anunciar el referèndum, cosa que va significar un punt final, perquè "es produiria un mal parcialment irreversible a la convivència a Catalunya". "L’única manera de revertir-ho era que tingués una fase de lucidesa que li permetés rectificar, però lamentablement això no va passar", ha afegit el testimoni.

Quant a Junqueras, Millo ha assenyalat que li va dir que sempre havia sigut i no havia de demostrar-ho, a diferència d’altres membres del Govern, que no "ho han sigut mai i han de fer tot el possible per demostrar-ho". I respecte a Joaquim Forn, ha assenyalat que quan li va preguntar per l’1-O, li va contestar amb: "Aquell dia nosaltres garantirem que la jornada electoral es desenvolupi amb total normalitat", la qual cosa li va sorprendre, perquè ignorava si es referia que s’anaven a convocar eleccions, però l’exconseller d’Interior no va admetre dubte: "El dia 1-O hi haurà un referèndum". Davant de la seva advertència que es tractava d’una "una intenció equivocada", li va dir que no tenia més a dir.

Incertesa per lleis de desconnexió

Aclarit el paper dels considerats capitostos del procés, Millo ha anat centrant la seva actuació el setembre de 2017, quan va enviar cartes a alcaldes i directes de centres perquè no cedissin locals a través d’explicar el mandat judicial que havia fet el Tribunal Constitucional. Segons la seva versió, les lleis del 6 i 7 d’aquell mes de desconnexió, amb els quals el Govern "pretenia fixar una doble legislació paral·lela vigent, una espècie de ficció, una situació kafkiana" que va generar "molta incertesa” a Catalunya.

Millo ha situat també en aquell moment el començament de "les situacions d’assetjament", pel qual es va demanar reforçar la seguretat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i es van començar a produir concentracions en cada lloc on es produïen registres i arrestos per ordre juicial, una situació que "pràcticament" es va mantenir fins "al novembre del 2017 quan es va aplicar el 155". En el que en certa manera sí que ha coincidit amb els acusats és que en la pregunta de Puigdemont de si convocant eleccions no es posaria en marxa el precepte constitucional, li va respondre dient-li que fes el que volgués, perquè la tramitació ja estava al Senat i depenia de la votació.

Protecció de testimonis

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

D’altra banda, la fiscalia ha sorprès tothom al tractar que no es veiés la seva imatge durant el judici, cosa que ha comptat amb el recolzament de l’Advocacia de l’Estat. El tribunal ho ha rebutjat a l’escoltar el mateix testimoni, que no ha posat pegues que el seu rostres es veiés, com és lògic després d’haver sigut diputat durant 10 anys i durant 18 mesos delegat del Govern.

La primera vegada que el ministeri públic va demanar aquesta mesura va ser amb el secretari general del Parlament, Xavier Muro, que es va mostrar partidari que la seva imatge no sortís durant la retransmissió del judici.