La secretària del jutjat 13: "Vaig tenir por quan vaig veure el que hi havia fora"

La lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona (abans, secretària judicial), Montserrat del Toro, va declarar davant del tribunal del procés amb tota mena de detalls com va viure la principal jornada en què es basa l’acusació per rebel·lió: la del 20 de setembre durant el registre a la Conselleria d’Economia. A preguntes del fiscal Javier Zaragoza va relatar com cap a dos quarts de deu de la nit, quan des del terrat va veure la magnitud de la manifestació que hi havia a les portes, va sentir "por, com qualsevol ésser humà"."M’has de treure d’aquí, no podem sortir per la porta principal, no hi ha sortida", va assegurar que li havia dit al magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, ja mort, poc abans, quan va recuperar la cobertura de mòbil, ja amb els registres acabats. "No et preocupis, et trauré d’aquí", li va respondre ell.

Prèviament, havia explicat com en la primera hora dels registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia "ja hi havia aparences que la situació es desbordaria" i que el tinent de la Guàrdia Civil que l’acompanyava li va dir que la intendent dels Mossos Teresa Laplana havia considerat "innecessari" adoptar mesures de seguretat quan se li va demanar, perquè "no hi havia desordres públics" i els efectius que hi havia eren "suficients". I això va acabar impedint l’accés dels detinguts titulars dels registres, perquè les condicions "imposades" pel llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, perquè accedís per un passadís de civils "no eren assumibles".

En una declaració molt detallada, Del Toro, la imatge de la qual no es va retransmetre per evitar ser reconeguda, va explicar que van deixar els cotxes de la Guàrdia Civil al costat de la porta mentre esperaven al vestíbul de l’edifici i que algun responsable es posés en contacte amb ells per poder registrar els quatre despatxos previstos, ja que a les vuit del matí només hi havia algun funcionari. Llavors va veure com un noi es va acostar a un guàrdia que era a la porta i el va colpejar amb el que li va semblar una bandera i li va donar la sensació que li escopia. Després de comentar amb el tinent de la Guàrdia Civil el "desagradable" incident, ell parla amb la intendent Teresa Laplana. Va lamentar que malgrat que era "un registre judicial i no policial, ningú en cap moment es va intentar posar en contacte" amb ella, i per això "totes les comunicacions es van fer a través del tinent".

Condicions "imposades"

Va explicar que cap a les deu de la nit se sentien crits de "votarem", "no sortiran" i "no passaran". I al voltant de la una va telefonar al magistrat perquè els detinguts “no havien pogut accedir a l'edifici”, ja que “no es permetia la conducció”, per les condicions que havia “imposat” el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, que no eren acceptables.

"L’oficial em va dir que per la dificultat de desplaçar la multitud, les condicions eren formar un passadís humà per civils a través del qual podrien accedir a l’edifici els detinguts, crec recordar sense manilles i sense conducció, entrant lliurement. El tinent em va dir que per seguretat no eren condicions assumibles", va explicar Del Toro. "Hi havia tal aglomeració de gent que els agents no podien assumir ni la seva seguretat. Els detinguts no van arribar mai i se’n va informar al magistrat".

La lletrada de l’Administració de Justícia va explicar que fins i tot "era impossible demanar menjar a l’exterior" i cap a les 16.30 hores quan feien el registre del despatx de Josep Jové "va aparèixer un guàrdia civil amb entrepans per repartir" entre els que eren allà, perquè segons li va dir "una mossa s’havia apiadat d’ells". A aquella hora es va sentir un "tumult des de l’exterior" i li van comentar que havia entrat l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras per anar al seu despatx. Un parell d’hores més tard, va dir que havia identificat una veu femenina com la de Carme Forcadell, però no va sortir a la finestra per recomanació de la Guàrdia Civil. L’expresidenta del Parlament no va parlar en aquesta concentració, sinó l’endemà, en la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al ser preguntada per la defensa, la testimoni es va escudar que per ella "allò no tenia un ambient festiu".

Va demanar un helicòpter

La secretària va explicar que els telèfons es van col·lapsar per l’aglomeració de l’exterior i des de les quatre de la tarda no podia contactar amb l’exterior, cosa que impedia contactar amb el magistrat. Els registres, segons la seva versió, van acabar passades les nou de la nit. En aquell moment, el tinent es va reunir amb Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, moment en què el líder de l’ANC va dir al primer que "no podia fer res per retirar la gent".

La Guàrdia Civil li va dir que no pugés al terrat, perquè no valia la pena. Va explicar que va demanar un helicòpter, però li van dir que era impossible perquè hi havia antenes. Ho va fer perquè des d’allà va poder apreciar un "mar de gent, la multitud arribava a la plaça de Catalunya i s’estenia pels carrers pròxims". Allà, segons va declarar, va tenir "por, com qualsevol ésser humà." 

Contestant a les preguntes de l’advocada de l’Estat Elena Sáenz Guillén va aprofundir encara més en el motiu pel qual va demanar l’helicòpter: "No sé si va ser una manifestació, però es va transformar en una concentració i, a la nit, en un tumult. Creia que només podia sortir per l’aire". A la defensa li va dir que no constava la seva petició a cap informe perquè els agents als quals ho va transmetre van riure. Quan va sortir al terrat va ser "plenament conscient" del motiu pel qual ho havien fet, perquè "era impossible".

Durant el dia se li van fer tres ofertes per sortir. Una era que sortís escortada per mossos fins que pogués agafar el metro, però ho va considerar "inadmisible". "Soc part de la comissió judicial i he de sortir de la mateixa manera que he entrat. Amb tots els seus membres. I amb el que havia vist des del terrat no era una opció segura".  L’altra oferta va ser un passadís de civils. "Jo podia sortir, no sé fins a on. Però per les mateixes raons la vaig rebutjar. Jo havia de sortir amb la comitiva judicial". La tercer opció era un altre passadís fet amb agents antiavalots. Els guàrdies no podien abandonar el que havien intervingut i no podien deixar abandonats els vehicles que havien quedat destrossats.

El teatre es penedeix

Quan va recuperar la cobertura va trucar al jutge: “M’ha de treure d’aquí, no podem sortir per la porta principal, no hi ha sortida. I ell em va dir: ‘No et preocupis, et trauré d'aquí’”. Llavors dos homes no uniformats, que van dir que eren comandaments dels Mossos, li diuen que han rebut ordres del major Josep Lluís Trapero, que al seu torn havia rebut una trucada del jutge de guàrdia, per oferir-li sortir pel teatre contigu a través del terrat.

La idea era sortir pel teatre aprofitant el final d’una funció, barrejats entre el públic, acompanyada de vuit mossos de paisà, però una vegada a dalt van haver d’esperar-se mitja hora perquè "el responsable se n’havia penedit" i va caldre convèncer-lo. "La funció ja s’havia acabat i el públic havia sortit. Només quedaven els actors. Vam sortir amb alguns actors i dissimulant molt cap a un vehicle no logotipat. Era més de mitjanit Vaig tenir por a partir de les 21.30 quan vaig veure el que hi havia a fora", va assegurar.

Quan va arribar el torn de la defensa, la de Cuixart, exercida per Mariana Roig, va mirar d’acreditar que s’havien registrat més despatxos que els previstos per la interlocutòria, i la de Sànchez, exercida per Jordi Pina, es va interessar per si en la resolució hi apareixien els delictes de rebel·lió i sedició, tal com constava en les denúncies i querelles que van donar origen al procediment que se segueix contra els considerats comandaments intermedis del procés. La d’Oriol Junqueras li va preguntar per un perfil seu de Facebook en què segueix dos grups: “Lleitadans que no volen la independència” i “Unidad Nacional Española”. 

La testimoni va dir que no sabia si era així, però sí que tenia un perfil de Facebook del qual no sabia com donar-se de baixa. Després de ser advertit pel president del tribunal que no es podia preguntar per les seves conviccions ideològiques, Andreu van den Eynde li va preguntar si havia criticat ERC. Ella va dir que no ho recordava. Quatre dies després dels registres, va explicar, que la seva salut "es va trencar", va pagar "la tensió" d’aquells dies.

"Que no es criminalitzi Catalunya"

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El fiscal Zaragoza va demanar que la imatge de Montserrat del Toro no es projectés per preservar la seva identitat, ja que resideix a Barcelona, cosa que va ser criticada per l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, que va considerar que aquesta afirmació suposa "criminalitzar la població de Catalunya". Per la seva part, Andreu van den Eynde, com a defensa d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva, va mostrar la seva disconformitat que no es projectés la imatge apel·lant que es va rebutjar la presència d’observadors internacionals perquè es retransmetria.

El president Marchena li va preguntar com afectava això la seva defensa i li va recordar que si el judici no fos retransmès no hi hauria cap restricció d’imatge. Per assegurar-ho va recordar que no es pot utilitzar el mòbil i que l’agent pot expulsar de la sala tothom qui vegi amb un telèfon, per evitar que es prenguin imatges.