Un vestit a Trapero al Suprem

Quarta setmana del judici del procés. Al ritme actual, si el magistrat Manuel Marchena no hi posa remei, no acabarà el 10 d’abril, quina pena, no per allò que la causa no cavalqui amb la campanya electoral de les eleccions generals, en les quals fins a quatre dels acusats poden encapçalar llistes electorals (Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull), sinó pel joc que donaria per a aquestes cròniques que durés exactament nou setmanes i mitja. Sentència BDSM. Probablement ningú ha titulat mai així. En notícies com aquesta, no és fàcil posar els colzes i fer-se un lloc.

Aquesta quarta setmana ha sigut, tot i que no només, la de Josep Lluís Trapero, que no es jutja en aquesta sala. Les declaracions dilluns de l’exsecretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, dimarts de l’exdelegat del Govern, Enric Millo, dimecres del coordinador de l’operatiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i aquest dijous dels màxims comandaments aquell dia de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, Ángel Gozalo i Sebastián Trapote, li han fet un ajustat ‘vestit’ acusatori al cap dels Mossos d’Esquadra.

La tesi de la fiscalia, això sembla, és que Trapero formava part d’una manera o una altra de l’anomenat estat major de Puigdemont, al qual, segons els ‘procesòlegs’, no havia sigut convidat mai Joaquim Forn, conseller d’Interior. Aquest judici, ho hauran sentit vostès ja per algun lloc, és a l’arquitectura processal el que la plaça de les Glòries és a l’urbanisme. Un despropòsit. La meitat d’aquell estat major puigdemonista ni està sent jutjat ni està citat a declarar, una part està fora d’Espanya, amb el ‘capo di tutti capi’ entre ells, i Trapero, si és que tenia fil directe amb Carles Puigdemont per posar en manera submisa a la policia autonòmica de cara al referèndum (a això apunta la fiscalia), el jutjaran per rebel·lió a l’Audiència Nacional, o sigui, a l’altre costat de la plaça de la Vila de París, seu del Tribunal Suprem. En la seva absència, aquesta setmana li han fet un vestit. Acudirà el pròxim dijous al Tribunal Suprem, ¡com a testimoni, no com a acusat!, tot això després que aquest dijous, en una declaració explosiva, un dels seus subalterns, Manel Castellví, hagi revelat que la cúpula dels Mossos d’Esquadra va avisar Puigdemont, Forn i Oriol Junqueras que l’1-O podia ser un dia de violència. No es perdin la crònica principal del cas.

Gozalo i Trapote, això es resumeix ràpid, han retratat Trapero com a algú reticent a impedir el referèndum, abans i durant l’1-O. Això no ha causat sorpresa. Ni un murmuri entre el públic. Això, un tímid ¡oh! d’esglai (Marchena no en passa ni una i les mostres d’estupor són molt contingudes) ho ha aconseguit un detall que potser hagi passat més desapercebut. Ha passat quan el benemèrit tinent general Gozalo ha explicat al tribunal que aquells agents que van partir dels seus pobles al crit de “A per ells” (comiat que ningú recorda en aquest judici, ni les defenses) van rebre a la seva arribada a Catalunya unes “sessions formatives” per situar-los sobre allò que es trobarien en el seu dia a dia als carrers, per si venien mal informats. Sembla que allò va ser com una petita introducció a què són els catalans i, com diria Mariano Rajoy, quines coses fan. Quina llàstima no haver pogut assistir d’oient a una d’aquelles sessions.

Notícies relacionades

La secretària contra el tauró groc

Millo o la venjança de Villabajo

D’Irving Thalberg, el noi meravella de la Metro-Goldwyn-Mayer als anys 20, s’explica una anècdota per emmarcar. Es va obstinar que en una pel·lícula ambientada a París, una de les escenes transcorregués en una platja. Li van fer veure que era un error. “No podem limitar-nos pels quatre gats que coneixen París”, va respondre. No és només que a aquells guàrdies civils els expliquessin que Lleida no té platja, és que en alguns moments d’aquestes primeres quatre setmanes de judici, la fiscalia ha tingut diversos moments Irving Thalberg, el que més, sens dubte, Fidel Cadena, que si les notes no fallen, ha preguntat en quatre ocasions per la votació de la declaració d’independència del 10 d’octubre del 2017. Aquell dia no es va votar res. Va ser la jornada en què Puigdemont va declarar i 'va desdeclarar' la independència en menys de set segons, però sembla que per a Cadena només quatre gats estaven atents aquell dia als esdeveniments del Parlament.

La quarta setmana a la cartellera de Procés ha acabat Amb sort, en queden només cinc i mitja.