Sebastián Trapote: "Hi havia individus que mostraven una agressivitat altament virulenta"

Sebastián Trapote, que era el màxim responsable de la Policia a Catalunya durant l’1-O, va declarar aquest dijous davant del tribunal del procés que l’1-O a les escoles utilitzades com a centres de votació "hi havia alguns nens, però també una sèrie d’individus que mostraven una agressivitat altament virulenta", de forma "perfectament organitzada", perquè "sabien com s’havia de fer la resistència", amb cadenes humanes, agredint els agents i "provant per tots els mitjans de dificultar no només l’entrada, sinó la sortida", que és quan les unitats van haver d’"actuar més fort". Va afegir que fins i tot en un centre es va haver d’"avortar l’entrada" davant de "la virulència" que van trobar, perquè "les condicions haguessin sigut molt lamentables, tant per als policies com per als ciutadans".

Segons la seva versió, "tots els operadors de seguretat" eren "conscients que aquell dia seria molt complicat", perquè pels serveis d’informació i de "fonts obertes" sabien que "hi havia hagut una crida per part del Govern català i associacions de caràcter independentista perquè acudís el personal d’una manera massiva a bloquejar l’entrada de les escoles i impedir l’actuació dels cossos de seguretat" i així aconseguir que el referèndum es dugués a terme.

Va afirmar que la "Policia no es dedica a colpejar de manera gratuïta" i va explicar que els dispositius policials es regeixen pels "principis de congruència, proporcionalitat i racionalitat". Va afegir que "davant de les agressions que estaven rebent" l’1-O "es va haver d’utilitzar la mínima força imprescindible". L’advocat d’Oriol Junqueras li va preguntar si van intentar una mediació a les escoles, i Trapote es va qüestionar com podrien fer-ho, si el que es van trobar van ser persones "obstaculitzant i agredint per impedir una ordre judicial".

Va assegurar que les Forces i Cossos de Seguretat van haver "de conjugar dos factors: garantir la seguretat col·lectiva i donar compliment al mandat judicial. Era una missió difícil i complicada", per això es preveia que trobarien “moltes complicacions per realitzar la instrucció de la fiscalia”, per la qual cosa es va preparar "un gran dispositiu d’antiavalots" encaminat "a donar recolzament als Mossos i, si hi havia inacció per la seva part o el seu dispositiu fos inadequat, actuar. Va assenyalar que el seu dispositiu era "passiu", estava "destinat a salvaguardar la seguretat col·lectiva" i això feia impossible qualsevol actuació a les escoles.

Per a una cita legal

Va explicar que tenia "la percepció que la policia autonòmica no compliria", com va comprovar "a primera hora de l’1-O", perquè el major dels Mossos Josep Lluís Trapero hauria "posat reticències o objeccions a ser coordinat per un responsable del Ministeri de l’Interior", com era el coronel del Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, a qui va destinar per a aquesta finalitat el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, ja mort, i que el fiscal considerés el pla de la Policia de la Generalitat el previst "per a unes eleccions normals, però no per a un dispositiu de l’envergadura d’un referèndum que havia sigut declarat il·legal pel Tribunal Constitucional". "El toc d’atenció del fiscal superior va ser prou clar, aquest pla no servia", va insistir contestant a preguntes de l’advocat de Joaquim Forn, Javier Melero.

A les 7.30 hores va detectar un gran nombre de persones a les escoles i, o no hi havia mossos o només una parella, per això va trucar a Pérez de los Cobos i el va informar de la situació. "Em va dir que havia de parlar amb el secretari d’Estat d’Interior. Teníem dos plans: A, col·laborar amb els Mossos; i B, substituir-lo i actuar pel nostre compte. A partir d’aquell moment vam posar en marxa el pla B". Va assenyalar que buscaven "fer l’actuació als centres on hi havia menys gent i on podien actuar" i que era el cap del sector que decidia a quin centre anar. També li va atribuir a ell la responsabilitat de decidir el moment de retirar-se.

Segons el testimoni, els Mossos van controlar els moviments dels policies i va xifrar en 65 els policies ferits:  24 a Barcelona, 20 a Lleida, 7 a Girona, 7 a Tarragona, 6 a Sabadell i un a l’Hospitalet. "En la gran majoria d’agents es va produir per entrades en centres electorals", va insistir el testimoni davant de les preguntes de l’advocat Andreu van den Eynde en relació amb si van ser per "escometiment de ciutadans". El policia es va mantenir: "Tots van ser com a conseqüència de les entrades i registres, si hi ha algun cas que es va enganxar amb la furgoneta, com em pregunta, a les actes consta detalladament com es va produir la lesió".

Respecte als procediments oberts per actuacions policials, el policia els va xifrar en 50, dels quals va dir que en 17 s’havia dictat acte de sobreseïment provisional i hi havia hagut quatre sentències absolutòries. Davant de les diferents posicions existents entre l’advocat Jordi Pina i el testimoni, el president del tribunal, Manuel Marchena, va anunciar que en la part documental es veuran "absolutament tots els vídeos" i "la convicció del tribunal es formarà per aquest visionament", no pel que digui el testimoni i l’afany que posi el lletrat a convèncer-lo.

Quan li va preguntar si va presenciar que algun agent pegués a algun ciutadà assegut a terra amb els braços en alt, Trapote va dir que no havia sigut informat d’això. "Afortunadament vivim en un Estat democràtic en el qual si algun ciutadà sent que els seus drets han sigut conculcats o vulnerats pot perfectament presentar la corresponent denúncia", va afegir.

Hotels 

Notícies relacionades

La divisió del sector progressista del TC frena l’aval a la ‘llei trans’

‘Salvat el soldat Nacho Cano’

El testimoni va relatar que als hotels on es van allotjar policies nacionals hi van acudir persones per protestar per la seva presència. "Els cridaven i no els deixaven descansar", segons el va informar la brigada d’informació. 

Durant la seva declaració, Trapote va donar resposta a una de les afirmacions més reiterada pels acusats: un suposat registre de la seu de la CUP. Va explicar que, complint el que havia ordenat la fiscalia, es va comprovar si s’hi guardava. Va dir que, en un moment determinat, “es veu gent que porta cartelleria” que introdueix en un vehicle i, al registrar-lo, es comprova que és propaganda del referèndum, i per això vam procedir a intervenir-lo i a sol·licitar una ordre judicial per procedir al registre de la seu. Mentre arribava aquesta ordre, que mai va arribar, es va assegurar la seu, per permetre que la gent entrés i sortís, però impedint que es fes desaparèixer aquest material. La defensa li va preguntar si era propaganda de l’1-O o del partit, i va dir que no recordava el detall.