Els Mossos van avisar Puigdemont d'una "escalada de violència" l'1-O

És la primera vegada en el judici del procés que se celebra al Tribunal Suprem que un comandament dels Mossos d’Esquadra donava la seva versió sobre els fets del setembre del 2017 i l’1-O i després que la policia de la Generalitat fos acusada de passivitat. El comissari Manel Castellví, que ha comparegut com a testimoni, no s’ha mossegat la llengua i  ha admès aquest dijous que un dels escenaris que es preveien per a l’1-O era una "escalada de violència" quan la policia actués en els centres de votació. Així l’hi van transmetre els comandaments de la policia de la Generalitat, entre ells el major Josep Lluis Trapero, als membres del Govern català en una reunió celebrada al Palau de la Generalitat el dia 28 de setembre, dos dies abans del referèndum unilateral. En aquesta trobada hi van participar el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior, Joaquin Forn.

En aquesta reunió, els comandaments dels Mossos, segons el testimoni, li van dir al president que hi havia unes declaracions del Govern que "no s’atenia a la realitat" i que "s’estava enviant un missatge de tranquil·litat i normalitat” a la població, com si l’1-O "fos una jornada electoral". Van advertir Puigdemont que tant ells com els membres de l’Executiu presents estaven advertits pelTribunal Constitucional. Per part dels Mosos h van participar, a més de Trapero i Castellví,  els comissaris Ferran López,  Joan Carles Molinero i Emili Quevedo.

"Forn no va parlar", ha precisat. Junqueras va dir que entenia quina era la nostra posició però que el Govern tiraria el referèndum endavant. Puigdemont va assegurar que entenia la nostra posició però que hi havia un mandat del poble i que es duria a terme l’1-O", ha insistit.  "Aquesta resposta, personalment, em va deixar frustrat", ha confessat. El dia 1 d’octubre, segons la seva opinió, es produiria una situació en què hi hauria "dues dualitats antagòniques", ja que la policia intentaria accedir a les escoles per retirar urnes i alguns concentrats s’hi oposarien. "Això és un conflicte, un desordre (...) si l’escalada de violència augmenta tot corre mes risc", ha recalcat. "Els vam deixar clar que nosaltres acataríem el mandat judicial pel qual es prohibia el referèndum", ha incidit el comissari. Segons Castellví, van demanar a Puigdemont que desconvoqués la consulta sobiranista. "A partir d’aquí, la reunió va finalitzar", ha concretat. 

En un reunió anterior, del dia 26 de setembre,  els responsables dels Mossos ja havien traslladats a l’Executiu català la seva preocupació per la "gran mobilitat" que hi hauria l’1-O i que, tot i que es feia crides que les persones es comportessin pacíficament, "aquest fet no treu que quan la força actuant (la policia) actués, aquesta actitud passiva es podria transformar en activa". "En l’anàlisi de risc ens vam equivocar tots", al no preveure l’afluència tan massiva de ciutadans als centres de votació. Ha admès que el dispositiu policial, en el seu conjunt,  "era insuficient". Hi van ser destinats 6.000 guàrdia civils i policies nacionals i 7.800 mossos.

Dialogar i intervenir

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El comissari ha explicat que es va decidir enviar als centres de votació només dos agents del cos amb la missió de "dialogar i fer de mitjancer" amb les persones que es concentressin als locals per intentar tancar-los.  Ha precisat que la policia de la Generalitat va clausurar 134 centres de votació, alguns a través d’aquesta mediació, dels més de 2.300 que havien repartit per tot Catalunya. A les incisives preguntes del fiscal Javier Zaragoza, no ha pogut especificar si aquests col·legis electorals eren en poblacions grans o petites.

El comissari ha relatat que en els dies previs a l’1-O i per complir l’ordre judicial d’impedir el referèndum, agents dels Mossos es van desplaçar a locals que havien sigut designats com a centres electorals i van aixecar 4469 actes. En aquest moment, no es van tancar els locals perquè al seu interior s’hi estaven realitzant "actes lúdics" i no accions de promoció del referèndum.