Castellfort, el poble on tots són candidats a primàries

Les seus de molts partits bullen aquestes setmanes agitades per les eleccions primàries, un sistema d’implantació recent i encara no uniforme a Espanya que es ve utilitzant gairebé des de la tornada de la democràcia a Castellfort, un petit poble de l’interior de Castelló, amb els seus veïns com a candidats. Vulguin o no ser-ho. Fa algunes setmanes, com ha passat des del 1979, els 157 habitants amb dret a vot van ser cridats a les urnes per elegir els cinc que formaran part de la candidatura ‘oficial’ que es presentarà a les municipals el 26 de maig.

“Es fa des de sempre, des dels inicis de la democràcia, i davant de la falta de candidats no hi va haver més remei que inventar aquest sistema”, explica a EL PERIÓDICO Rosa Adela Segura, que va ser la més votada i que recorda com en les primeres primàries “eren només els homes els candidats i des de fa uns trenta anys ja ho són tots els veïns, homes i dones; només estan exempts els treballadors de l’ajuntament i alguns càrrecs com el jutge de pau”. En total, 118 candidats, un 75% del cens. Amb ella van ser escollits quatre homes Diego Pitarch, Jacobo Castell, Artemio Edo i Alejandro Sorribes, que va renunciar a la seva regidoria i va donar pas a Enrique Belmont.

Hi ha altres municipis com el pròxim Olocau del Rei que també tenen les seves primàries, però amb un altre esperit. “Allà la gent sí que vol sortir, fa campanya, tot i que sigui una mica encoberta; aquí tot el contrari, per exemple, ni em vaig votar”, assegura. En aquesta ‘primera volta’ electoral es vota les persones, no cap partit. En alguns casos es pot intuir o saber les seves preferències i en d’altres no.

Votació sense partits

“Els que voten una persona no saben per quin partit anirà, si és que hi va per algun, i no els importa. Ara cadascun dels cinc elegits pot escollir el partit que vulgui, abans era més problemàtic perquè feia falta una candidatura única i calia pactar”, recorda. Per a ella tot això no és nou, “fa dotze anys vaig ser la primera regidora, vaig descansar quatre anys, i després vaig ser la primera alcaldessa, tot això ha sigut amb el PP així que ara seria una mica estrany que canviés”, admet.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però hi ha diferents maneres d’escollir partit si és que es vol anar sota les seves sigles. “Ara és un moment en què venen els partits i ens ofereixen coses. Hi ha qui té les idees clares i sap per qui hi anirà, però hi ha a qui li és igual i espera a veure què se li dona al poble”, explica. L’habitual és que la persona més votada en les primàries obri la llista, però Segura assenyala que és una cosa “que es parla entre els escollits perquè hi ha vegades que hi ha gent que pot no voler”.

A més, el 26-M pot ser que siguin l’única opció o no perquè algun partit pot presentar-se. “Alguna vegada ha passat”, afirma. Però encara hi haurà una tercera votació per decidir qui exerceix d’alcalde o alcaldessa. “Entre aquests cinc, una majoria podria forçar canvis”, apunta. Per a ella “l’avantatge del sistema és que tots passem per la gestió perquè s’intenta que el que no ho ha sigut ho sigui i acabem passant molts, això és bo perquè la gent aprèn com funcionen les coses i es critica menys”.