L'independentisme català es posa dur a Madrid

Waterloo ha dictat sentència abans que el Tribunal Suprem. Enfosquit per un judici en què no té protagonisme i el discórrer del qual no està agradant als polítics presos, Carles Puigdemont ha tornat a sacsejar el tauler independentista des de Bèlgica. L’expresident de la Generalitat va rematar aquest diumenge l’esperit de Convergència al conquerir l’últim ressort de poder que encara no controlava de la seva marca hereva, el PDECat, que li va entregar sense remissió la tutela del futur grup parlamentari al Congrés i, per tant, de l’estratègia a seguir amb l’Estat. Aconseguit l’objectiu capital, el líder de JxCat es va reservar la cirereta i va plantejar-li una nova batalla a Oriol Junqueras postulant-se com a candidat a les eleccions europees.

El gir radical dels postconvergents a Madrid, amb el dret d’autodeterminació com a línia vermella, està servit i va en paral·lel al propòsit d’ERC d’unir la seva acció a la d’EH Bildu i a l’aposta dels comuns per un perfil independentista, el de Jaume Asens, per al Congrés. La calculadora de Pedro Sánchez per seguir a la Moncloa si la majoria de la moció de censura suma 176 escons la nit del 28 d’abril comença a quedar-se sense piles, i amb aquesta l’ombra del bloqueig i de la repetició electoral si la triple dreta tampoc pot governar es fa més allargada.

Purga de moderats

De res va servir que Artur Mas, un expresident amb influx en alguns sectors del PDECat, receptés dissabte a la nit a TV-3 que no s’havia d’anar a Madrid “a dir que no a tot”, sinó a intentar fer seure el pròxim Govern a la taula de diàleg. Al cap de poques hores, el 76% dels consellers nacionals del PDECat que van assistir –molts menys que altres vegades– a una reunió convocada molt de pressa i en estat d’ebullició van acatar la purga de moderats imposada per Puigdemont a les llistes de les generals.

Els represaliats van optar per no desencadenar les hostilitats ara, conscients que una fractura irreversible només empitjoraria els nuvolots que les enquestes pronostiquen per a la postconvergència a les tres pròximes convocatòries electorals. S’esperaran precisament a aquests tres veredictes de les urnes, o almenys al primer, el de les legislatives, per decidir si aixequen la veu. I si l’ala més pragmàtica en va sortir derrotada, inapel·lable ha sigut el triomf de la Crida.

D’aquesta formació, que va aparentar inhibir-se de la contesa, provenen tots els alfils que Puigdemont ha disposat per assegurar-se que JxCat neda en la mateixa direcció a Madrid, Barcelona i Brussel·les en uns mesos convulsos per la successió d’eleccions i el previsible impacte de la sentència del Suprem a les múltiples negociacions postelectorals i, més important encara, a la reacció del Govern de Quim Torra a unes hipotètiques condemnes severes.

Per això els moviments van ser consensuats, segons fonts de la Generalitat citades per Efe, amb el president, forçat a la segona crisi en quatre mesos d’un Executiu que viu en temps de descompte, sense pressupostos i a mercè de la sentència de l’1-O. Perquè darrere de Jordi Sànchez, cap de llista simbòlic a l’estar en presó preventiva i sent jutjat per rebel·lió, hi haurà la consellera de Cultura, Laura Borràs, a qui Torra va haver d’escarrassar-se a convèncer perquè agafés el pont aeri.

Més cantada estava la sortida del Consell Executiu de la seva portaveu, Elsa Artadi, per convertir-se en alcaldable de facto de Barcelona, com a número dos de Quim Forn. Per rellevar-la a la Conselleria de Presidència es perfila Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona.

L’advocat de Puigdemont

Notícies relacionades

Puigdemont purga el PDECat i serà candidat a les europees

El 'fact check' de Puigdemont: ni podrà ser eurodiputat ni tindrà immunitat

Els altres peons de Puigdemont al Congrés seran el seu propi advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, que capitanejarà la llista per Girona; i la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, número tres per Barcelona. Després d’ella anirà Ramon Tremosa, que cedirà el testimoni a Puigdemont a Brussel·les de forma simbòlica, ja que l’expresident no podrà ser eurodiputat. La llei l’obligaria a comparèixer davant de la Junta Electoral, amb seu al Congrés, per acatar la Constitució. I si posa un peu a territori espanyol, serà detingut. La candidatura de Puigdemont va tenir un primer efecte: el PNB ha deixat en suspens la seva aliança europea amb el PDECat, condicionada a un full de ruta pragmàtic.

Tampoc podrà ser diputat Junqueras, malgrat la seva doble candidatura, però el duel per l’hegemonia secessionista segur que augmentarà la tensió interna d’un bloc que es vol proveir davant l’amenaça d’un 155 de màxims si el PP torna a la Moncloa de la mà de Cs i Vox. Un sobiranisme de rostre més dur que presentarà les seves credencials a Madrid aquest dissabte amb la seva primera manifestació a la capital d’Espanya.