Duran lamenta que Puigdemont exclogui els "moderats" del PDECat per al 28-A

L’exlíder d’Unió (UDC) Josep Antoni Duran i Lleida ha criticat l’afany de "protagonisme" de l’expresident català Carles Puigdemont, al qual veu en l’estratègia del "com pitjor, millor", i ha lamentat "profundament" la seva decisió d’excloure persones "moderades" del PDECat com Carles Campuzano o Jordi Xuclà de les llistes al Congrés per a les eleccions generals del pròxim 28 d’abril. "Em dol personalment", ha admès.

Així ho ha confessat durant la presentació del seu últim llibre 'El riesgo de la verdad’, de Planeta, on repassa la seva trajectòria política des que es va afiliar a Unió l'any 1974 fins a la seva dimissió el 2016; les tensions a CiU i la posterior ruptura de la federació; els contactes amb els expresident Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy; i la seva relació amb els expresidents catalans Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas, entre altres qüestions.

El que va ser portaveu de CiU a la Cambra Baixa ha posat de relleu la capacitat tant de Campuzano com de Xuclà, amb qui va compartir escó, i ha apuntat que malgrat mantenir posicions "diferents" amb ells, guarda "un bon record personal" de tots dos. Per això, ha censurat que Puigdemont hagi decidit apartar-los de Madrid.

"Internacionalitzar" el procés

"Són persones moderades que entenen que no ve al Parlament a acomiadar-se cada dia sinó a fer política i a defensar els interessos no només de Catalunya com a nació, sinó els dels catalans, pensin el que pensin i votin el que votin –ha argumentat. Ho lamento profundament".

Segons el seu parer, des de la lògica de l’independentisme, que "situa els sentiments per sobre de la raó", és "normal" que el PDECat situï com a caps de llista tant al Congrés com al Parlament Europeu persones que o bé són a la presó (Jordi Turull i Jordi Sànchez) o bé són a Waterloo (el mateix Puigdemont) perquè han de pensar que això els ajudarà a "internacionalitzar" el procés i que els serà "rendible".

En tot cas, ha lamentat que la "necessitat de protagonisme" de Puigdemont l’hagi portat a pensar allò que "com pitjor, millor", que, segons el seu parer, "mai" és bo per a ningú, "tampoc per als seus companys que estan al Tribunal Suprem".

Divisió política

La divisió política que hi ha no només en el PDECat sinó també en els partits independentistes el porta a pensar que el secessionisme no només "no és capaç de governar Catalunya" sinó que tampoc permetrà que es pugui governar Espanya."L’independentisme  està marcant la política espanyola", ha emfatitzat Duran.

Davant d’aquesta situació, el democristià ha defensat que Catalunya recuperi l’espai polític que al seu dia va significar CiU, "aquest catalanisme moderat" en el qual és compatible defensar els interessos de Catalunya sense renunciar a participar en la conformació d’Espanya.

"Jo mai he volgut ser ministre, i he pogut, però és necessari que Catalunya s’impliqui en la governació d’Espanya", ha dit Duran, que creu que la crisi catalana, com tota crisi, s’ha de solucionar però que, per a això, és necessari trencar la "bipolarització entre el blanc i el negre" que provoca el judici del procés i, després de la sentència, es comenci d’una vegada a "fer política".

El procés, "fracàs col·lectiu"

I és que, segons la seva opinió, el procés en el fons és un "fracàs col·lectiu" perquè fins ara "nos’ha fet política", sinó que s’ha "abusat" dels sentiments d’una part i de l’altra. "Espanya necessita recuperar l’equilibri entre el sentiment i la raó", ha defensat.

Notícies relacionades

Puigdemont purga el PDECat i serà candidat a les europees

L'independentisme català es posa dur a Madrid

Durant la seva compareixença, però també en el seu llibre, Duran parlad’Artur Mas, al qual ha dit que no li podrà perdonar que entregués Catalunya "a la CUP" i passés de criticar el secessionisme a convertir-se en independentista.

De Mas també ha dit que no ha sigut un polític "consistent", com ell admet que tampoc ho ha sigut en determinades actituds en la seva actuació com a líder d’Unió. En concret, ha reconegut que es penedeix d’haver estat "massa a l’ombra" de Convergència (CDC) i no haver aconseguit que el seu partit fos "conegut per les seves obres".