Famílies d'afusellats han visitat els fèretres del Valle de los Caídos

Petites caixes rectangulars, apilades unes sobre les altres en la foscor, entre l’òxid i la humitat de la cripta del Sant Sepulcre. És la macabra escena que un grup de vuit familiars d’afusellats enterrats a la basílica del Valle de los Caídos van poder presenciar el 26 de febrer, en la primera vegada que se’ls concedia permís per accedir fins al lloc on descansen les restes dels seus parents.

Els familiars van ser rebuts el 26 de febrer al Palau Reial de Madrid per tècnics de Patrimoni Nacional –l’entitat hi té la seva seu–, que els van donar una explicació científica dels treballs que s’estan realitzant per a la localització de les caixes.

Posteriorment, i acompanyats pel seu advocat, Eduardo Ranz, es van traslladar al cingle de Cuelgamuros, on s’aixeca la Cruz de los Caídos, per penetrar per primera vegada, esglaiats, a la cripta on, sense avisar-los ni demanar-los permís, les autoritats franquistes es van emportar els cossos dels seus avantpassats.

Moments d’emoció

Transcendeixen ara les fotos d’aquesta trobada, realitzades pels mateixos visitants. Són representants de sis famílies procedents de Calatayud (Saragossa), que el 20 de novembre del 2012 van iniciar un plet davant dels jutjats de San Lorenzo d’El Escorial (Madrid), on s’aixeca el complex del Valle de los Caídos.

Entre aquestes famílies, la dels germans Manuel i Antonio Lapeña, els primers a aconseguir el permís judicial d’exhumació. Fa tres anys, el Jutjat de Primera Instància número 2 de la localitat madrilenya els va admetre la petició que fa decennis que fan: que els deixin recuperar el que quedi dels cossos dels seus éssers estimats, assassinats el 1936. Des del gener passat, els familiars denunciants estan sent sotmesos a proves d’ADN, per primera vegada en el llarg contenciós dels desapareguts del Valle de los Caídos, per a una correcta localització dels seus parents.

Va ser especialment emocionant el moment en què Mercedes Abril i una filla seva van buscar amb la mirada la caixa on podia haver-hi les restes de Rafael Abril Avo, el seu pare i el seu avi, desaparegut el 22 de setembre de 1936 i el cos del qual va ser en un primer moment enterrat en una fossa comuna del cementiri de Calatayud.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A Rafael, cap d’estació de la ciutat saragossana, l’havien matat, però l’administració va fer fora la Mercedes i la seva mare de la casa ferroviària on vivien per “abandonament de la feina” del cap de família. I també perquè deixessin lloc a un nou oficial d’estació.

Abocada a la cripta per una finestreta, la Mercedes va dir: "Sento que el meu pare és allà dins". Havien passat 60 anys de recerca.