Trapero: "Els Mossos teníem un pla preparat per detenir Puigdemont si ens ho ordenaven"

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va declarar aquest dijous en el judici al procés que, si es considerava necessari, tenien previst detenir, el 27 d’octubre del 2017, dia en què es va declarar unilateralment la independència, el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers. Segons la seva versió, l’arrest estava previst dos dies abans, però no es va materialitzar perquè, finalment, ningú el va ordenar. Va afegir que el dia de la DUI ell es va posar a disposició del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que va morir, i del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, per al que necessitessin, perquè la situació era "greu".

Prèviament, havia declarat davant el tribunal del procés que en reunions del setembre, i en concret "en aquella reunió de la qual no estem parlant", la del dia 28, a la qual va assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va advertir que l’1-O "podia desembocar en desordres públics". Durant l’interrogatori es va poder arribar a aquest assumpte a través de l’informe dels Mossos del 29 de setembre en què plantejaven els diferents escenaris de l’1-O, en què hi hauria "resistència passiva" en la majoria dels centres de votació i previsiblement "activa" en algunes zones o barris. 

El tribunal havia decidit per unanimitat impedir a la fiscalia preguntar per la reunió del 28 de setembre, perquè desborda l’interrogatori de l’acusació popular que exerceix Vox, que va ser l’única part que el va proposar. Quan va tornar a treure l’assumpte, la defensa de l’exconseller Joaquim Forn es va queixar de la fiscalia, "se’n va per la porta i entra per la finestra". Però això no va impedir que Trapero ampliés la seva resposta a l’esmentar l’actuació policial que seria necessària per tancar escoles, els dos milions de persones disposades a votar i que "es produirien problemes d’ordre públic i seguretat ciutadana", almenys en centres on "se sabia que hi hauria grups amb un cert punt de radicalitat".

Poc abans havia declarat que "hi havia un punt d’irresponsabilitat" en l’actuació del conseller Joaquim Forn en relació amb el paper que havia de complir la policia de la Generalitat, tot i que per restar-li importància va afegir que es tracta d’un "polític, que fa política" i que "el cos té la força que té". Es referia a les seves declaracions en què deia que els Mossos garantirien la votació l’1-O. A preguntes del lletrat Javier Melero, va negar que en la reunió del 28 de setembre el Govern donés alguna instrucció al cos i va precisar les seves paraules sobre Forn: "Causaven malestar algunes declaracions, com les de Forn, que confonien la gent respecte al paper dels Mossos. Donava una imatge que ara estem pagant, i per això he dit que va ser un punt irresponsable”.

El ministeri públic es va interessar per la crisi del Govern del juliol que va motivar la marxa de Jordi Jané de la Conselleria d’Interior, la responsabilitat de la qual va assumir Forn. “¿Va tenir vostè alguna explicació per part de Jané de per què marxava?”, va preguntar Javier Zaragoza. “Em va dir que per la deriva política i perquè ell no volia córrer un risc i estava incòmode”, va respondre Trapero, que va agregar que malgrat els camins pels quals anava el discurs de Forn, “respectava el cos”

Forn també hi era en la reunió en què, segons el comissari Manel Castellví, la cúpula dels Mossos va demanar a Carles Puigdemont que desconvoqués l’1-O pel risc de violència. El testimoni gairebé no va poder assenyalar que també va demanar que estigués la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tot i que no hi va ser present, perquè el lletrat Javier Melero va advertir que Vox, que és qui proposava el testimoni, no havia abordat aquest assumpte, cosa que impedia tractar-lo, com va passar amb altres testimonis, com ara el president del Parlament, Roger Torrent.

Prèviament havia negat davant el tribunal del procés que el dispositiu Àgora, del qual va dir que era “governatiu per cobrir necessitats de protecció” d’alts càrrecs de la Generalitat o polítics destacats, tingués “intenció de facilitar el referèndum”, que més endavant ell mateix va qualificar d’“il·legal”. Va afegir que impedir l’1-O venia ordenat per mandat judicial i va emmarcar el dispositiu “en un moment en què Catalunya vivia una situació de conflictivitat”, cosa que “va derivar en alguns incidents”. Va afirmar que "s’establien persones de diferents biaixos ideològics o institucions". Hauria d’haver entrat en vigor el 4 de setembre, però ho va fer unes dues setmanes després pels atemptats del 17 d’agost. La seva eficàcia s’estenia fins a mitjans d’octubre i incloïa l’1-O. 

Va trucar a Sànchez per Forn

El testimoni, que malgrat estar acusat a l’Audiència Nacional d’un delicte de rebel·lió va accedir a contestar a totes les preguntes, va explicar que va mantenir més de 40 trucades amb el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, durant la protesta del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia, després que el conseller Joaquim Forn li va dir que truqués al líder de l’associació sobiranista “per intentar intervenir” en el que estava passant.

Trapero va respondre a l’acusació que exerceix Vox dient que no sabia si va trucar 21 vegades a Sànchez, però “sí moltes”, i en va rebre 22 més del seu interlocutor. Amb la intendent Teresa Laplana només va mantenir una trucada que no va arribar als dos minuts, però va explicar que entre tots dos hi ha dos superiors. Va afegir que durant tots el dia parlen “constantment amb la Guàrdia Civil”: “Hi ha una interlocució que dura tot el dia entre el comissari Ferran López i el coronel (sic) de la Guàrdia Civil”.

Quan parla amb el president de l’ANC rep “el missatge” que “amb la gent que té ascendent intentarà ajudar”. Segons el testimoni, cap a la una i mitja li va demanar ajuda per fer "un cordó de voluntaris del servei d’ordre de la concentració pel qual havien de transitar els detinguts que havien de passar al registre". Les últimes van ser després de rebre la del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, "preocupat” per la sortida de la comissió judicial, a partir de la qual s’implica "personalment més" que en qualsevol altra concentració, a causa d'aquesta trucada.

Va explicar que havien "previst un cordó policial de la brigada mòbil", per substituir el de voluntaris, compost per "entre 15 a 20 agents d’escorta de paisà que eren dins del Departament d’Economia. Dins d’aquesta càpsula havia de sortir la comissió”, perquè ho van considerar “segur”. La lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, finalment va sortir pel terrat a un teatre annex.

Trapero va explicar que a un quart de 12 de la nit li va telefonar el mateix jutge del 13, i aquesta és "la primera notícia que el registre s’ha acabat" i que "la comitiva ha acabat i vol sortir". És llavors va ordenar que es deixés de parlar amb la Guàrdia Civil i que es parlés directament amb la comitiva, i com que no hi ha temps de muntar de nou el passadís, és quan es pensa en el teatre, i per això s’ha d’esperar que s’acabi la funció, tot i que finalment no va sortir barrejada entre el públic.

En qualsevol cas durant tot el dia l’única violència que va descriure va ser el "llançament d’una ampolla d’aigua a dos agents de l’àrea de mediació". Va assenyalar que en aquesta concentració hi va haver uns 300 efectius, entre els quals quatre unitats de la Brigada Mòbil. Al centre de comandament va assenyalar que no es va saber que hi havia armes als cotxes de les Guàrdia Civil que van quedar destrossats fins a la matinada, tot i que dins això se sabés abans. El que es va fer va ser demanar als voluntaris que fessin un cordó per evitar problemes.

Delegar en Ferran López

Va justificar la seva oposició al nomenament del coronelDiego Pérez de los Coboscom a coordinador del dispositiu de l’1-O en què entenia que havia de ser més polític i no d’un comandament operatiu que s’havia de comunicar d’Interior a la Conselleria de Forn. “Una cosa és expressar que pensava que no era la persona oportuna i una altra que no es complís l’ordre de la fiscalia, la qual cosa no es va donar en cap moment”, va explicar per emmarcar la carta remesa al cos com una manera de tranquil·litzar-los davant de la seva preocupació perquè algú altre n’assumís el comandament.

Va admetre que potser no va estar fi en les reunions de coordinació, però el va desvincular de la inactivitat atribuïda al cos. En la del 23 el fiscal li va dir que des de Fiscalia General de l’Estat li havien dit que “el pla dels Mossos semblava més per afavorir el referèndum que per impedir-lo”. Però el testimoni va insistir que els dubtes que plantejava es devien a la seva intenció de complir el mandat rebut i que només els Mossos havien presentat un dispositiu, tot i que es considerés més propi d’unes eleccions legals. A la del dia 25 ja hi va anar Ferran López, cosa que segons Trapero va sentir “com un alliberament”, perquè entenia “que no estava fent un bon paper” amb Pérez de los Cobos.

Va explicar que el matí del 27 van cessar les accions de fiscalia i que van anar a un nou escenari a partir de l’ordre a la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, que, segons Trapero, va arribar a precisar que les que hi havia deixaven de tenir vigor i va dictar fins a una segona interlocutòria, perquè quedés constància que els tres cossos són policia judicial i que Pérez de lo Cobos els supervisaria tots.

Per diferenciar l’una de l’altra, va posar com a exemple que la primera ordenava no només tancar els col·legis, sinó també fer un cèrcol de 100 metres al voltant de col·legis electorals des del divendres i això suposava un dispositiu de 40.000 efectius, amb la qual cosa no comptava, i que la magistrada els va demanar que actuessin amb paciència, contenció i garantint la pau social". “Evitar l’1 d’octubre és moltes coses i es pot fer de moltes maneres. La instrucció i l’ordre apuntaven a diferents maneres”, va explicar.

Defensa dels Mossos

Durant la seva declaració va negar la inactivitat del cos. Va assegurar queFerran Lópezhavia transmès a les reunions que els Mossos farien el mateix que “els dies previs” i que “el gruix de l’ordre públic era en mans de la Guàrdia Civil i Policia Nacional”, perquè “ells tenien 6.000 efectius”, i la policia de la Generalitat, “800”. Va destacar la tasca del binomi o parella de mossos en cada centre i va concloure amb la picabaralla que va tenir amb zaragoza en relació amb les xifres, perquè segons constava en la causa es van mobilitzar 7.850 mossos, amb un "ens hauria encantat que hi hagués hagut més resultats, però hi va haver els que vam poder fer entre tots".

A més, va afirmar que els Mossos poden utilitzar la força, però "per repel·lir violència contra els agents o un tercer". Per això es va indicar a les reunions que actuarien "amb serenitat i sent especialment acurats amb l’ús de la força". "Pérez de los Cobos deia que això no podia ser una excusa per impedir la votació, una afirmació que em resulta ofensiva", va afegir. 

Va situar la ruptura de la coordinació l’1-O en el moment en què van veure les actuacions en col·legis per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, on no els havien sol·licitat, motiu pel qual López va trucar a Pérez de los Cobos. "Ara et truco i no li va tornar a trucar", va precisar, tot i que el va verue en la reunió amb la magistrada Armas. "Aquella coordinació no és la que havíem acordat i desconec les raons", va dir. "Des de la meva percepció, l’esforç va ser el màxim que podíem fer i el màxim que històricament havia fet el cos", va dir.

Va explicar que coneix les “dades reals” de l’actuació dels Mossos de l’1-O. Entre les quals va xifrar “134 o 139” col·legis que es van tancar durant el dia, dels quals 24 no van arribar a obrir per l’acció de la primera patrulla i 104 per l’actuació d’Arro (equips d’intervenció). Va afegir que “en alguns es van col·locar davant la porta, perquè d’aquesta manera ja no es pogués votar més”, i que 250 més no van arribar a obrir, per “la feina prèvia que es va fer el cap de setmana”. Quant a les modificacions d’actes ho va justificar amb canvis de dates i hores. I va negar categòricament les vigilàncies a guàrdies civils i policies; "si algú ho ha fet, haurà de donar compte", va dir.

Sense comanda a Unipost

Prèviament havia comparegut davant del tribunal Teresa Prohias, directora de Serveis de Polítiques Digitals i el 2017 de Serveis del Departament de la Presidència, que va declarar davant del tribunal que, després de rebre un requeriment de la Guàrdia Civil, va comprovar que no hi havia cap expedient per import de 240.000 euros firmat entre la Generalitat i Unipost, que segons la seva opinió significa “que no hi va haver la comanda”. Va assegurar que només existia un conveni marc per facilitar material electoral per 6.000 i 12.000 i que aquest últim ni tan sols s’havia esgotat.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

I quant a les factures entregades per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, una per 93.179 i una altra per 184.000 euros, va assenyalar que no constaven per enlloc i al demanar explicacions al president de la corporació li “va contestar que eren per anuncis del referèndum”. Va afegir que els serveis jurídics van recordar que l’ens té un compromís de servei públic i que s’havien d’emmarcar en el contracte firmat entre institucions.

Era la campanya Civisme, la de les vies del tren, pressupostada en 2.7 milions d’euros i que va quedar deserta, perquè les empreses a les quals es va adjudicar la seva difusió als mitjans van renunciar quan els van dir que era una campanya política i quedava fora de tarifa. La de la campanya del registre de catalans a l’exterior no es va abonar després de rebre la comunicació que s’estava investigant al Jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.