Trapero passa comptes al Suprem

Quina jornada al Tribunal Suprem. Va tenir de tot, com els millors partits de futbol: atacs a tomba oberta, defenses vehements i controvertides decisions arbitrals que van estar a punt de privar el públic d’una part de l’espectacle. Però sobretot va tenir una escomesa en l’últim minut que ho va canviar tot, un monòleg en què el protagonista de la jornada, Josep Lluís Trapero, es va convertir en l’estrella del judici. Per defensar el cos policial, el major dels Mossos d’Esquadra va deixar clar l’abisme que sempre el va separar dels dirigents polítics que van impulsar el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència.

Trapero, que va ser durant uns mesos –entre els atemptats de l’agost i la DUI– l’heroi indiscutible del sobiranisme, no va poder ser més punyent contra els qui durant aquell temps el presentaven com l’últim dic de contenció davant el poder de l’Estat. Va succeir quan el major dels Mossos va narrar l’última reunió que va mantenir la cúpula del cos amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, tres dies abans de l’1-O. “Ja havíem rebut l’ordre de la jutge i vam veure que allò [el referèndum] no s’estava parant. Al carrer hi hauria dos milions de persones i 12.000 o 15.000 policies, i això ocasionaria conflictes greus d’ordre públic i de seguretat ciutadana”,va començar Trapero, qüestionant la versió dels acusats, segons la qual en cap moment es va preveure que hi hauria violència durant la votació.

La segona part de la seva arenga a la cúpula del Govern va ser una advertència en tota regla.“Els vam instar al compliment de la legalitat i de les ordres judicials, els vam dir que no s’equivoquessin amb nosaltres, perquè nosaltres les compliríem. Que no infringiríem la legalitat i la Constitució, que no acompanyàvem el projecte independentista. Els vam dir que haurien de ser conscients que estàvem notificats personalment pel Tribunal Constitucional i que corríem riscos personals”.

Tot el que havia passat fins aleshores en la jornada del judici al procés va quedar en segon pla. I això que no seria estrany que la Generalitat s’estigués plantejant concedir la Creu de Sant Jordi a Javier Ortega Smith. Per la imperícia del secretari general de Vox, el major dels Mossos d’Esquadra va haver de deixar a mitges en primera instància l’aclariment del que va passar en les transcendentals reunions que va mantenir, el 26 i el 28 de setembre, amb la cúpula del Govern per demanar-li que desconvoqués el referèndum. El president del Suprem, Manuel Marchena, es va posar al capdavant i per primera vegada des que va començar el judici va fer ús de la prerrogativa de preguntar ell mateix al testimoni. Va ser quan Trapero va explotar.

Les ganes de Trapero de desmarcar-se del Govern que el va embarcar en un projecte que rebutjava i que li ha valgut una acusació per rebel·lió a l’Audiència Nacional –que podria costar-li 11 anys de presó– ja havien trobat algunes vies d’escapament. Com quan va titllar d’"irresponsable" Forn per haver dit abans de l’1-O que els Mossos ajudarien perquè hi hagués votació. O com quan, sense que ningú li preguntés en concret sobre això, el major va confirmar que, des de dos dies abans de la declaració unilateral d’independència, els Mossos tenien “preparat un dispositiu per a la detenció del president i dels consellers” si la justícia ho ordenava.

L’oblit de Vox

Un Trapero loquaç i molt convençut que els Mossos van complir la llei a tota hora va anunciar que contestaria a tot. Però, de manera incomprensible, Ortega Smith es va oblidar de preguntar-li per les dues reunions que va mantenir amb la cúpula del Govern en els dies previs a l’1-O. Les precisions sobre aquestes cites eren crucials, però, quan el major dels Mossos les va intentar abordar, no ho va poder fer, perquè Javier Melero, una altra vegada el més llest de la classe, el va interrompre i va recordar a Marchena que, per llei, el testimoni no podia parlar de cap tema pel qual no li havia preguntat l’acusació popular, que l’havia proposat. El jutge li va donar la raó, però es va guardar a la màniga la potestat de fer ell mateix aquestes preguntes, que va exercir en l’últim minut.

La declaració de Trapero es va convertir en una venjança contra Puigdemont i els seus, però, a més, va intentar apuntalar la versió que els Mossos es van limitar a complir ordres durant el 20-S i l’1-O. Va distribuir culpes entre cossos policials quan va recordar que el dispositiu del dia del referèndum era “conjunt” –amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil– i que els Mossos “no tenien cap altra finalitat” que impedir la votació.

"Incomoditat" compartida amb Jané

També va constatar de nou l’enorme distància entre el que deien en públic els dirigents independentistes i el que passava en privat. El malestar del major dels Mossos venia de lluny. Va remarcar, per exemple, que quan l’antecessor de Forn en el Ministeri de l’Interior, Jordi Jané, va dimitir dos mesos abans del referèndum per la “deriva política” del Govern, ell també estava ja “incòmode” per la situació.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

De fet, Trapero va acusar Forn de “confondre” els ciutadans amb la idea que la policia catalana era còmplice amb els seus plans. Les seves declaracions que la tasca dels Mossos era propiciar que l’1-O es votés “amb normalitat” van anar “molt malament” al cos, sobretot quan “ja hi havia ordres judicials” d’impedir un referèndum “il·legal”.“Hi va haver un comunicat en què expressàvem el nostre desacord amb el que deia el conseller”, va recordar el major.

La imatge que va transmetre el major dels Mossos va ser la d’un home lleial, però fart de ser utilitzat com a peó en un tauler polític en què mai es va sentir còmode.