Militants descontents de Vox preparen una plataforma d'«afectats»

Fins al moment n’hi ha de Lleó, la Corunya, Salamanca, Huelva, Almeria, Melilla, Granada, Toledo, Badajoz, Valladolid, València, Cantàbria, Las Palmas i Madrid, i asseguren les fonts consultades que les adhesions de descontentaments no deixen de créixer. Militants de base de Vox disgustats amb la formació "a dit" de les llistes electorals estan muntant una plataforma que ja té nom  provisional: "Afectats per Vox".

Tenen en comú l’experiència en un cens d’afiliats que ha passat en dos anys de 3.600 a 36.000, el ser "gent que s’ha currat el partit" –diu una directiva local madrilenya– i veure’s desplaçats no només en les llistes, també en els òrgans decisió, per fitxatges que ni tan sols arriben amb el carnet d’afiliat a la cartera.

Whatsapp, l’eina preferida per la formació de Santiago Abascal per difondre els seus eslògans, és també la via que canalitza l’enuig de les seves bases. Les notícies de decisions i fitxatges del partit es comenten críticament en tres xats que porten encesos -o incendiades- a penes tres setmanes. "Com la proposta de la compra lliure d’armes, que no agrada a ningú," comenta un coordinador local castellà. "És una bestiesa. No conec ningú en el partit que ho vegi necessari", atalla una companya seva en tasques de direcció a Cantàbria.

"Estan menyspreant la base"

Un d’aquests grups de discussió té el nom de "Pàtria". En un altre, el dels que es consideren "Afectats", l’enrenou de missatges s’ha fet tan nombrós que han decidit, per organitzar-se, muntar-ne un amb només dues persones de cada província, que, al seu torn, rebin els ‘inputs’ de desenes d’afiliats.

"La plataforma és encara un embrió –aclareix una excoordinadora municipal de Vox a Cantàbria–, perquè encara no ha decidit gaire gent si, simplement, es votarà altres partits. Però els que hem treballat amb il·lusió per aquest projecte ara ens preguntem ‘¿i on anirem?’". Cantàbria, on l’amic personal d’AbascalRicardo Garrudo, empresari trencat, ha pres les llistes, és un dels focus més calents de descontentament, en rivalitat amb València, on la direcció nacional ha imposat en llistes l’exdirigent del PP i enemic de Rajoy Ignacio Gil Lázaro.

"Estan menyspreant la base", comenta un veterà de la perifèria de Madrid, avesat a les taules petitòries amb banderes d’Espanya els caps de setmana. "Entre tots els que hem ajudat Abascal i la seva gent perquè arribessin on són, ¿no hi ha ningú que els valgui?", es lamenta des de Cantàbria la seva companya.

En defensa de la direcció nacional, Javier Pérez, secretari general de Vox a Madrid, recorda que "ser coordinador local no implica necessàriament anar a les llistes", i afegeix que entre els descontentaments "hi ha gent que es volia presentar per muntar-se el xiringuito personal".

Sense primàries

Ha sigut decisiva per a aquesta onada de descontentament l’eliminació de les primàries que els estatuts de Vox preveien per a l’elecció de candidats. Coordinadors locals de diverses ciutats havien fins i tot reservat hotel a Madrid, de cara a la celebració d’un congrés del partit el 23 de febrer al Teatro Bellas Artes.

En l’ordre del dia hi havia, en el punt tres d’un total de quatre, una al·lusió que es tractaria una "actualització dels estatuts i altra normativa interna a la nova situació de Vox", o sigui, l’expansió que viu el partit. Un "Equip de Secretaria General" va firmar el correu electrònic amb què, el 24 de gener, es va informar els militants.

Però el 18 de febrer els arriba un ‘email’ sobtat amb la mateixa firma sense noms en el qual se’ls informa als afiliats de base que no podran acudir a la cita, que només podran anar els equips directius per "les condicions limitades d’espai i l’evident impossibilitat de tenir una reunió amb  tots els afiliats que tinguin dret a participar".

L’endemà, el secretari general, Javier Ortega Smith, va animar per ‘email’ els afiliats a votar, no candidats, sinó el canvi dels estatuts, perquè "el ràpid creixement del partit [...] està atraient persones que volen servir-se de les institucions a través del partit". L’advocat i número dos de Vox animava a votar per un sistema de sufragi telemàtic els canvis en "una organització al servei d’Espanya i no per servir-se d’Espanya".

"Ens animaven a votar contra els nostres drets com a militants –comenta la font càntabra–. La gent es va quedar tan estupefacta que encara ara està començant a reaccionar contra aquest atropellament". "Es tracta de protegir el partit en un creixement tan ràpid", explica el dirigent Pérez.

Vot sense control extern

El següent email va arribar el mateix 23 de febrer poc abans de les 19.00, i per informar dels resultats de la votació: el canvi dels estatuts quedava aprovat pel 93,35% de sufragis. Altres canvis obtenien semblants búlgares majories: 95,99% per als nous procediments electorals, 97,05% per a un codi ètic i 96% per al funcionament del Comitè de Garanties. "¿I qui ens garanteix que va ser aquest el resultat? ¿I aquests, percentatges, sobre quants vots emesos? –pregunta críticament el coordinador local castellà. Ningú audita aquestes eleccions, ni hi ha compromissaris durant la votació ni es coneix el cens".

Com ha passat recentment a Ciutadans, plouen les crítiques sobre el sistema de votació electrònica. El militant s’inscriu en una pàgina web amb el seu DNI, i el partit li proporciona una contrasenya... que el partit coneix, i no només el votant.

Defensa la decisió d’acabar amb les primàries el secretari general madrileny, teòleg de formació, Javier Pérez: "La democràcia interna del partit es manté, perquè són els afiliats que elegeixen els comitès executius provincials".

 "Jo mai he sigut partidari de les primàries, perquè són manipulables –diu el militant i excoordinador lleonès Gregorio García Aller– i poden donar resultats injustos amb els que penquen en el partit. Però és que, si es treuen les primàries perquè ningú pugui retreure a la direcció que nomenen a dit qui els doni la gana, estem entrant en un altre terreny".  Mesures com aquesta estan provocant "una dictadura total de Madrid sobre els comitès executius de les províncies", opina.

"Vox no és el fòrum per defensar Franco"

La veu de Gregorio García Aller és la que es manifesta de forma més clara en aquest mar de fons. Va ser candidat de Vox a l’alcaldia de Lleó en les municipals del 2015, coordinador de la formació a la ciutat i militant "des que Vox tenia un mes", recorda. Ara ha pres la decisió de donar-se de baixa. "És per la deriva que està prenent el partit –explica–. Em considero enganyat. He estat defensant unes idees que ara resulta que no són. És com la dita: de tota la vida que faig preguntes i, quan trobo les respostes, van i em canvien les preguntes".

En una ciutat important però petita, García Aller s’ha passejat durant anys pels fòrums que han volgut escoltar el missatge que Vox no era d’extrema dreta, sinó "liberal i conservador". I el partit, avui, "ja no està en aquestes coordenades; i, si ho està, ho dissimula molt bé", diu aquest empresari de la comunicació, abans d’assegurar que Vox "s’està escorant cap a posicions que no m’agraden, i no només a mi, sinó a molta gent. Aquesta sensació no és només a Lleó. Hi ha dimissions en cadena d’executives senceres".

Notícies relacionades

El 'lobby' espanyol d'armes treu pit amb Vox: reunions habituals i recolzament a Abascal

Vox es querella contra Colau per no cedir-li el Sant Jordi per a un acte

El lleonès lamenta la confecció d’unes llistes "en les quals està entrant gent procedent de Força Nova, Democràcia Nacional, l’Opus Dei... gent amb un perfil molt determinat. O sigui, que no entra gent que vingui de Podem precisament".

L’acumulació de fitxatges de militars retirats també aviva el foc entre les bases. "No està malament que hi hagi militars, per descomptat, però ¿i la gent de la cultura? ¿i la gent de la ciència?", es pregunta l’excoordinadora local càntabra. García Aller ho explica des d’una altra perspectiva: "No em sembla malament que s’incorporin militars retirats. Una altra cosa molt diferent és qui siguin cada un. Entre aquests militars hi ha persones que fa quatre dies han firmat un manifest a favor de Franco. "Vox no és el fòrum per defensar Franco"