Perfil | Adolfo Suárez Illana, en el nom del pare

Amb una vocació política nascuda de l’admiració per un pare que va ser l’home clau de la Transició, Adolfo Suárez Illana torna a l’arena electoral com a número dos en la llista per Madrid en les eleccions generals, després de la seva fallida aventura com a candidat del PP a Castella-la Manxa.

És pràcticament impossible trobar una entrevista o declaració de Suárez Illana en què no esmenti el seu pare, l’expresident Adolfo Suárez (1932-2014); la reivindicació del seu llegat,l’esperit de la Transició i la defensa de la Constitució del 1978 són les constants en el seu discurs.

La seva infància i adolescència va estar marcada per aquella època. Adolfo Suárez Illana (Madrid, 1964) tenia 11 anys quan va morir Franco, 12 quan el seu pare va ser nomenat president del Govern pel rei Joan Carles, 13 quan es van firmar els Pactes de la Moncloa i 14 quan es va aprovar la Constitució.

D’aquells anys recorda que a l’escola (el Retamar de Madrid) va passar de ser simplement "Adolfo" a l’"hijoputa de Suárez", com el van anomenar alguns quan es va legalitzar el Partit Comunista, segons va explicar el 2015 en un programa de TVE.

Sembla lògic que, amb el seu cognom i en les circumstàncies històriques d’Espanya, la militància política fos primerenca. Es va afiliar amb 14 anys a les joventuts de la Unió del Centre Democràtic (UCD) i després va militar en el CDS, formacions liderades pel seu pare i amb les quals va participar en diverses campanyes electorals.

Llicenciat en Dret

El seu baptisme polític tardaria encara a arribar. Primeres va llicenciar en Dret, va cursar un doctorat a Harvard (EUA) i va començar la seva carrera professional al Banco Popular. També va formar part de l’assessoria d’inversions Cambridge Transnational Associates i fins i tot va treballar a Veneçuela tres anys. Al tornar a Espanya el 1998 va fundar el bufet d’advocats Suárez & Illana S.L.

Eren els anys del Govern de José María Aznar i el fill de Suárez comença a aparèixer en actes del PP, els primers per recolzarJaime Mayor Oreja al País Basc com a candidat a ‘lehendakari’ en les eleccions del 2001.

Mesos després va anunciar la seva afiliació: va ser el 25 de gener del 2002, el dia de l’inici del XIV Congrés del PP. I de forma meteòrica, tan sols 24 hores després, es va convertir en membre del nou Comitè Executiu del partit proposat directament per José María Aznar.

Autonòmiques de Castella-la Manxa

Amb la "marca Suárez" dins de casa, el PP no va dubtar a projectar-lo per a un arriscat repte: competir per la presidència de Castella-la Manxa en les autonòmiques del 2003 amb l’incombustible socialista José Bono, que ja llavors atresorava 20 anys al capdavant del Govern regional i cinc majories absolutes a les espatlles.

Després de la seva designació com a candidat (maig del 2002) i presentat per la cúpula popular com a "aposta guanyadora" i la "gran esperança" per a Castella-la Manxa, Suárez Illana es va dedicar durant un any a recórrer aquesta regió, en una particular campanya en la qual no va faltar el recolzament del seu pare, a qui se'l va veure participar per primera vegada en un acte del PP.

Va ser el 2 de maig del 2003 a Albacete. En aquell míting –un dels últims actes públics de l’expresident– es va veure un Adolfo Suárez emocionat i fent broma, una mica confús per haver-se fet "un embolic de mil dimonis" amb els papers del seu discurs.

L’aventura política de Suárez Illana a Castella-la Manxa va servir per descobrir també el seu costat més personal i aspectes com la seva faceta de torero i la seva passió per les arenes, un món a què ha estat lligat per llaços familiars (la seva dona Isabel és la filla del ramader Samuel Flores) i d’amistat: els matadors Enrique Ponce i Juan José Padilla es compten entre els seus millors amics.

Retirada de la vida política

Tot i que el seu carismàtic cognom va aconseguir posar nerviós el PSOE castellanomanxec, Suárez Illana va aconseguir no obstant una estrepitosa derrota en aquesta plaça: en la seva sisena reelecció Bono va aconseguir la victòria més gran de la seva carrera política i els socialistes van augmentar la seva majoria absoluta a la regió.

El fill de Suárez ni tan sols va arribar a prendre possessió com a diputat regional al Parlament autonòmic: va decidir renunciar a l’escó després que Aznar denegués la seva petició de dirigir i reorganitzar el PP de Castella-la Manxa.

Suárez Illana es va retirar de la política activa, va tornar a la seva professió com a advocat i, sobretot, es va dedicar a estar al costat de pare, afectat pel mal d’Alzheimer.

Va exercir com a portaveu de la família durant els 11 anys que va durar la malaltia del seu pare. En aquell període va rebre el premi Ortega y Gasset a la millor informació gràfica (2009) per la fotografia que li va fer passejant amb el rei Joan Carles –tots dos d’esquena i amb el braç del monarca sobre l’espatlla de l’expresident– al jardí del domicili familiar de Suárez.

Família castigada pel càncer

La mort del seu pare va ser un dels moments més durs en la vida de Suárez Illana. Va ser ell mateix qui va comunicar públicament el 21 de març del 2014 que la mort de l’expresident era imminent, en una compareixença en què no va ocultar ni el seu dolor ni les llàgrimes i de la qual va sortir entre un improvisat aplaudiment dels periodistes.

No ha sigut l’únic moment tràgic per al membre d’una família castigada pel càncer. La seva mare, Amparo Illana, i la seva germana Mariam van morir per aquesta malaltia (el 2001 i el 2004, respectivament) que també han patit les seves altres dues germanes, Laura i Sonsoles.

I ell tampoc se n’ha deslliurat. "Ser un Suárez i no tenir un càncer és com un ou sense sal". Així feia broma el maig del 2014 –tot just un mes i mig després de la mort del seu pare– quan va revelar que li havien detectat un carcinoma epidermoide al coll que va poder ser tractat a temps i del qual va ser operat dues vegades.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El 2018 va ser l’any de la reaparició de Suárez Illana de la mà de Pablo Casado, ja com a president del PP, en el que molts van interpretar com un esforç per remarcar el perfil centrista de la nova direcció del partit.

A més de presidir la nova Fundació Concordia y Libertad creada per Casado, Suárez Illana ha acompanyat l’actual president del PP en diversos trams de la seva intensa campanya de les eleccions andaluses i ha participat en diversos actes del partit amb motiu del 40è aniversari de la Constitució, una visibilitat que l’ha ajudat a ocupar un escó per Madrid a partir del 28 d’abril.