La Fiscalia es querella contra Torra per desobediència per no treure els llaços

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una querella per desobediència contra el president de la Generalitat, Quim Torra, al qual acusa de desatendre l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs i pancartes de recolzament als polítics presos dels edificis de la Generalitat. Com a resposta, Torra ha assegurat que aquest moviment demostra que "la repressió no s’atura" i ha anunciat que ha presentat al seu torn una querella per prevaricació contra la JEC. Argumenta que no pot haver comès cap delicte de desobediència mentre no s’hagi resolt la sol·licitud de mesures cautelars, i ha afegit que aquesta institució anava modificant les mesures ordenades en funció de les al·legacions.

La querella firmada pel fiscal superior, Francisco Bañeres, exposa que l’11 de març passat la Junta Electoral Central va comminar al president de la Generalitat que retirés els llaços grocs dels edificis públics per “mantenir la neutralitat política” durant els processos electorals. Dies després, el 18 de març, l’organisme electoral va ratificar la seva decisió. Malgrat això, segons la fiscalia, Torra va procedir “conscientment i deliberadament” a desatendre aquest requeriment i mantenir els llaços, tot i que fos de “manera encoberta” a través de cartells, imatges, figures, fotografies i “simbologia en general de la mateixa naturalesa ideològica i partidista”, representativa “únicament d’una part de la societat.

Requeriment clar

A l’entendre de la fiscalia, “ens trobem aquí davant d’un requeriment clar i exprés emès per la màxima autoritat administrativa en material de control del processos electorals com és la Junta Electoral Central, el qual ha sigut reiteradament desatès”, circumstància d’“especial gravetat quan incideix directament en el dret de participació política de la totalitat de la ciutadania, que ha de ser especialment tutelat i preservat”.

Notícies relacionades

Puigdemont, davant un exsenador del PP

L’economia va bé i els empresaris no

La querella afirma que aquesta “reiterada” negativa no pot quedar emmascarada ni per aquesta suposada voluntat d’anar a altres òrgans informants, que manquen de qualsevol competència per intervenir en la qüestió”, ni tampoc per una substitució per uns altres símbols, sota una altra “forma expressiva”, que pretenien “significar exactament el mateix”. El text incideix en el fet que els acords de la junta electoral es "van referir amb claredat a tota mena de simbologia ideològica i/o partidista, tot i que focalitzada inicialment en llaços grocs i banderes estelades". A més, detalla que no es va fer ni l’"activitat mínima" per complir el requeriment

Per tot això, la fiscalia considera que els fets són constitutius d’un delicte de desobediència comès per autoritat. Aquesta infracció penal comporta una pena d’inhabilitació i multa. El TSJC ha designat com a ponent el magistrat Carlos Ramos. En els pròxims dies, la sala d’admissió de l’alt tribunal català decidirà si accepta o no la querella.