ENTREVISTA
Sánchez: «El PSOE assegura les pensions; el PP, ja ho veurem»
"Aspiro a governar en solitari. El meu Govern parlarà amb tots, però farà el que proposi»
psanchez jlroca 1 /
Pedro Sánchez (Madrid, 1972) habita el palau de la Moncloa des de fa 10 mesos, més dels que va fer servir a recobrar el lideratge del PSOE després de la seva defenestració en mans de Susana Díaz i els seus barons afins. El sorprenent èxit de la moció de censura li ha permès perfilar des del Govern un projecte polític progressista, combatiu amb les “tres sigles de la dreta” i dialogant, que no claudicant, amb les forces independentistes. Amb el vent demoscòpic a favor, el renascut afronta el 28-A la seva revàlida definitiva.
-Aquesta setmana ha presentat 110 mesures del seu programa
-És cert que alguns plantegen un veto fins i tot abans que els espanyols votin. ¿No podem parlar de pensions, de com garantir l’estabilitat del sistema públic? ¿No podem acordar un finançament sostingut en el temps de l’educació pública? ¿Ni reforçar el nostre Estat del benestar o la transició ecològica? Espanya no té ni un minut per perdre. En aquests nou mesos el Govern ha traçat el rumb que vol imprimir al país: una Espanya feminista, integradora i inclusiva, oberta al món, que sigui competitiva i reforci el seu Estat del benestar, que continuï conquistant noves cotes de drets i llibertats. Davant d’una dreta amb les seves tres sigles que clarament ha renunciat a guanyar les eleccions, que tenen com a únic projecte polític frenar el projecte polític del PSOE, espero que el 28 d’abril el missatge dels espanyols amb el seu vot sigui rotund i que puguem començar a parlar, amb aquests partits polítics i també amb les altres forces de l’esquerra.
“Les dretes han renunciat a guanyar les eleccions. El seu únic propòsit és frenar el projecte socialista”
-Fa just un any la majoria de les enquestes electorals situaven Ciutadans per davant del PSOE, i fins i tot al capdavant. Avui totes coincideixen que vostè guanyarà les eleccions del 28-A. Sembla que la moció de censura contra Mariano Rajoy ha tingut propietats miraculoses...
-La moció de censura va suposar un abans i un després en la política espanyola, perquè la vam traure del fangar de la corrupció en què l’havia sumit l’anterior Govern, sustentat per un partit condemnat per la trama de finançament il·legal de la Gürtel. Tant a la dreta com a l’independentisme se’ls va entravessar la moció de censura. No han sabut comprendre que de la moció de censura ha sorgit un nou espai a Espanya, el d’un projecte polític integrador, que no vol confrontar, que no basa la seva política en la crispació, l’insult o la retallada de llibertats. Un projecte que interpreta la política com una mena de medicina per curar i guarir ferides, que són moltes les que pateix aquest país.
-I aleshores va arribar el pacte entre el PP, Cs i Vox a Andalusia...
-Sí, a diferència d’altres moviments liberals europeus, Ciutadans ha apostat per posar un cordó sanitari a la socialdemocràcia i abraçar la ultradreta. Quan els ho explico als col·legues europeus liberals no s’ho creuen. Ens hem de preguntar si realment Cs ha sigut durant aquest temps un partit de centre liberal o una força de dreta pura i dura. Segons el meu parer, és més el segon que el primer.
-Parla del mateix Albert Rivera amb el qual fa només tres anys vostè va firmar el pacte de l’abraçada.
-Aquest era el Cs que tenia en el seu ideari polític la socialdemocràcia. Després, fins al 2 de desembre, el liberalisme. I ara està en una competició de les tres sigles de la dreta per veure qui lidera l’oposició i com conformen una coalició negativa contra un projecte polític clar, definit, integrador, europeista i de tall socialdemòcrata, com el que representa el PSOE.
-Ciutadans i el PP ja donen per fet que formaran un govern de coalició, un anunci inusual en plena campanya electoral...
“Ciutadans veta la socialdemocràcia i abraça la ultradreta. És dreta pura i dura”
-De tota manera, volen per a Espanya el que fan a Andalusia. El que passa és que en aquesta equació al senyor Rivera li falta Vox. El problema és que Ciutadans i el PP fan descansar totes les seves expectatives electorals en una força ultradretana, que banalitza la violència de gènere, i la violència en general quan planteja que els espanyols puguin portar armes per defensar-se en un país amb la seguretat que disfruta Espanya. Una cosa no gaire diferent del que passa en altres parts d’Europa, per cert. La diferència no radica en la reacció del PP, ja que alguns dels seus partits homòlegs a Europa governen amb la ultradreta o s’hi sustenten, sinó en la del liberalisme, que no acostuma a fer-ho.
-El fons de la qüestió és que molts votants andalusos es van sentir seduïts pels cants de sirena de l’extrema dreta, i ho poden tornar a fer a les generals.
-Per això la qüestió és si Espanya vol avançar o retrocedir, si vol mirar al futur o remuntar-se a fa 40 anys. I als votants és necessari deixar-los clar que els remeis que proposa la ultradreta per a mals socials com la desigualtat no són del present, sinó del segle XX. Les societats que volen guanyar el seu futur s’han de basar en el respecte, la tolerància, la integració i el progrés de tots.
-És molt crític amb Ciutadans, però molts a les seves files, com el ministre Ábalos, semblen sospirar per un pacte amb la força taronja...
-Tampoc va dir això exactament... Però és que Cs ha posat un cordó sanitari no només al PSOE, sinó als seus milions de votants. El plantejament de Rivera, com el que fa Casado al definir el PP com l’únic partit constitucionalista, transmet una concepció d’Espanya excloent. I això és el que han de decidir els electors: si volen una Espanya on capiguem tots o una en la qual només càpiguen els tres del bloc de la involució que es van fer la foto de Colón.
-En tots aquests anys la ultradreta no havia obtingut representació parlamentària. ¿A què atribueix l’aparició de Vox?
-Sempre va estar incorporada al Partit Popular. Per primera vegada en 40 anys de democràcia el PP s’ha fragmentat, però un fenomen nou nou, no ho és. La ultradreta ha existit al nostre país; abans recolzava el PP i ara té la seva pròpia formació política. No hem de caure en l’error de victimitzar els dirigents de Vox, que és el que ells volen. El que és necessari fer és traslladar als seus potencials votants que les propostes de Vox no arreglarien els seus problemes, sinó que els agreujarien, perquè el que fan és aprofitar-se’n, enquistar-los.
-Ha governat en solitari amb només 84 diputats. ¿La seva preferència és continuar presidint un govern monocolor o un de coalició?
-El més important és tenir un govern fort amb una majoria parlamentària estable que li permeti afrontar les grans transformacions que necessita el país. Així de senzill. Jo aspiro a governar en solitari i a tenir una majoria parlamentària que m’ho permeti, entre altres raons perquè Cs ens ha posat un cordó sanitari, i a l’esquerra del PSOE l’únic que s’està veient és la fragmentació. Crec que l’únic partit que garanteix l’estabilitat és el PSOE. Vull un Govern que parli amb tots, però que faci el que proposi.
“L’estabilitat només la garanteix el PSOE. El meu Govern parlarà amb tots, però farà el que proposi”
-El 28-A estan cridats a votar una xifra rècord de majors de 65 anys: 8,5 milions, el 24% del total. Guanyi qui guanyi els comicis, ¿està garantida la revalorització de les pensions amb l’índex de preus de consum (IPC)?
-Amb el PSOE sí; amb el PP, ja ho veurem, perquè el seu guru econòmic defensa el sistema de capitalització per a les pensions, fet que equival a la ruptura del Pacte de Toledo. El sistema públic de pensions és la joia de la Corona, se l’ha de cuidar i garantir la seva estabilitat financera, cosa que va implicar una revisió del marc laboral i una millora salarial per als treballadors. S’ha d’obrir el debat de com finançar amb nous impostos el sistema públic de pensions. Hem de fer també un gran pla d’envelliment actiu i reprendre el Pacte de Toledo per garantir no només les prestacions dels actuals pensionistes, sinó les dels seus fills i nets.
-¿Per què va renunciar a imposar l’impost a la banca que havia anunciat per sufragar les pensions?
-Amb 84 diputats hi ha hagut coses que no hem pogut fer, però això no significa que hi renunciem. Reprendrem aquestes propostes en la pròxima legislatura, esperem que amb una majoria parlamentària que ens permeti fer el que proposem.
-En un context de desacceleració del creixement econòmic, ¿vostè veu factible la rebaixa fiscal de 12.000 milions d’euros que promet el PP?
-Només en una societat com la que proposa el PP, amb un Estat del benestar mínim i amb retallades en sanitat, educació, dependència i pensions, on el seu guru proposa acabar amb l’actual sistema de repartiment. Però evidentment aquest és un altre tipus de societat que no té res a veure amb la voluntat majoritària dels espanyols.
“La rebaixa fiscal del PP implicaria un Estat del benestar mínim, amb retallades en sanitat, educació, dependència...”
-Europa està en suspens davant el risc d’un ‘brexit’ desordenat. ¿Quin impacte pot tenir sobre l’economia espanyola?
-Un impacte important per a nosaltres i el conjunt de la UE, tot i que Espanya no seria de les economies més tocades. El nostre flux comercial amb el Regne Unit és menor que el d’altres països, però sí que tenim una xifra de turistes molt important que ve d’aquest país.
-¿Com afectarà les relacions bilaterals?
-A la primera ministra britànica sempre li he traslladat que nosaltres volem tenir les millors relacions amb el Regne Unit, que garantirem els drets dels britànics que viuen a Espanya, igual que ella m’ha garantit el mateix respecte als espanyols que viuen allà. Seria important que arribéssim a un acord i que evitéssim un ‘brexit’ dur. No s’ho mereix la ciutadania britànica, malgrat l’error que van cometre fa tres anys, que jo respecto, ni s’ho mereix l’europea.
-Itàlia ha abandonat la centralitat europea i el Regne Unit enfila la porta de sortida. ¿Quin paper pot jugar Espanya en una UE a 27 i amenaçada pels populismes?
-El que estem començant a exercir. En el pròxim mandat es discutiran els pressupostos de la Unió Europea, on estan en joc les polítiques agrícola, migratòria i científica, entre moltes d’altres. Per això és molt important tenir un Govern proeuropeista i no un de recolzat en forces antieuropees, que debilitaria la nostra postura respecte a assumptes molt importants per a Espanya. El nou Govern ha de seguir molt present en tots els debats de la UE, no com el del PP, que ni estava ni se l’esperava. I els grans debats són el ‘brexit’, les relacions comercials amb els Estats Units o amb la Xina, la política migratòria...
-L’exhumació de Franco va ser un dels seus compromisos en la moció de censura, però s’ha anat retardant i ara està programada, si la justícia ho permet, per al 10 de juny. ¿Es va precipitar al fixar terminis successius malgrat saber que la família desencadenaria una guerra judicial?
-Nosaltres hem complert els mandats de la llei de memòria històrica i del Congrés, on cap grup va votar contra l’exhumació del dictador. Regenerar la vida democràtica també implica eliminar monuments com un mausoleu en homenatge a un dictador.
Notícies relacionades-¿Si no revalida la presidència seguirà com a líder de l’oposició o se n’anirà a casa?
-Jo aspiro a guanyar i a governar. No contemplo cap altra opció.
Pablo Casado Ciutadans Pensions Eleccions generals PP - Partit Popular PSOE Susana Díaz Albert Rivera Pedro Sánchez Mariano Rajoy Vox
