Casado vol que els Mossos rebin ordres de la Policia i la Guàrdia Civil

El president del PP, Pablo Casado, ha posat a sobre de la taula les seves propostes per "salvaguardar l’edifici de la Constitució" davant de l’independentisme a Catalunya. A més d’insistir en l’aplicació permanent de l’article 155 de la Carta Magna, el líder popular ha proposat la dependència jeràrquica de les policies autonòmiques respecte a Policia Nacional i Guàrdia Civil, gràcies a la qual els dos cossos estatals podrien donar ordres als Mossos. 

La mesura anunciada per Casado podria articular-se, segons ha explicat, a través de la llei de seguretat ciutadana o la llei de seguretat nacional. L’objectiu seria evitar escenes com les del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya, i de no "tolerar" que hi hagi cossos policials que puguin rebre "ordres il·legals", en clara referència als Mossos d’Esquadra.

Malgrat que no seria necessari per aplicar aquesta mesura, fonts pròximes a Casado han assegurat que el PP està disposat, si governa després de les eleccions del 28 d’abril, a iniciar en solitari la tramitació per aplicar l’article 155 a Catalunya, a través del Consell de Ministres i del Senat, fins i tot sense comptar amb el recolzament de resta de partits. 

Llengües, símbols i subvencions

Entre la bateria d’iniciatives que ha presentat, en un esmorzar informatiu d’Europa Press aquest dilluns, per "reforçar la nació"  destaca una "moratòria" en el traspàs de més competències a les comunitats autònomes fins que l’Estat avaluï com estan sent gestionades. "Hi ha autonomies que exerceixen molt bé la seva responsabilitat, d’altres que l’estan desaprofitant i després hi ha Catalunya, que està en la més absoluta il·legalitat amb la complicitat del Govern d’Espanya", ha sentenciat.  

Casado ha apostat per una llei de llengües que articuli el castellà com a llengua vehicular i suprimeixi qualsevol discriminació per no parlar català, valencià, gallec o eusquera. Segons ha explicat, les llengües cooficials podrien ser considerades un "mèrit" però mai un "requisit" per accedir a un lloc de treball. 

Una altra de les seves propostes és una llei de símbols que "penalitzi els ultratges a la Corona, a la bandera, i els xiulets a l’himne" i que, a més, no permeti que es polititzi l’espai públic amb símbols partidistes. Com a exemple de situacions en les quals es podria acudir a aquesta legislació estaria la prohibició als "funcionaris de passar consulta o fer classe amb símbols polítics". 

Algunes mesures també van dirigides directament cap al funcionament dels partits polítics. Entre les quals hi ha la proposta per tornar a incloure en la llei de partits la il·legalització d’aquelles formacions polítiques que impulsin ‘escraches’ o apel·lin a la violència. Un clar intent de treure de la competició els partits independentistes, que ha retret la instigació a la “‘kale borroka’" catalana. A més, això es veuria complementat, segons ha assegurat, amb la retirada de subvenció a les formacions acusades de "rebel·lió i secessió". 

Sánchez i les pensions, "un piròman"

Aquest dilluns, Casado també ha acusat el president del Govern, Pedro Sánchez, de ser com "un piròman parlant de com apagar incendis" quan acusa els populars de voler abaixar les pensions, ja que com a diputat va votar per congelar-les amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. "No té cap legitimitat", segons la seva opinió.

Sánchez va denunciar aquest diumenge que el PP qüestiona el sistema del Pacte de Toledo, i es va referir a una entrevista en la qual l’economista Daniel Lacalle apunta que les pensions en altres països europeus s’han reduït en un 40% i el debat ara no és quant es revaloritzen, sinó quant es retallen. Per Casado això és un intent de "fer demagògia" amb Lacalle, igual com creu que va aconseguir el 2008 Manuel Pizarro, quan era candidat del PP, i ha advertit que no ho aconseguiran.

Notícies relacionades

Dolors Montserrat, candidata del PP a les eleccions europees

Lacalle demana debatre el model suec de pensions, sistema rebutjat pel PP el 2013

El mes passat, Casado va proposar el blindatge fiscal a l’estalvi. "L’estalvi tindrà avantatges fiscals, ja sigui en plans de pensions com fins ara hi ha, plans d’estalvi o l’adquisició d’una vivenda habitual", va recalcar, després d’assenyalar que  "aquest estalvi no tindrà cost si canvia la modalitat, ni haurà de pagar a Hisenda  quan vulgui rescatar-lo".

Per tant, va subratllar: "Si un jubilat després d’estar tota la vida treballant, després d’estar tots els mesos estalviant amb esforç, vol rescatar el seu pla de pensions, no ha de pagar una altra vegada a Hisenda el fruit del seu esforç durant tota la vida". "No és just pagar dues vegades pel mateix. No és just esforçar-se i estalviar perquè després la meitat d’aquest estalvi s’hagi de tornar a utilitzar per pagar impostos", va asseverar.