El TSJC admet a tràmit la querella contra Torra per no treure els llaços

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit aquest dimarts la querella presentada per la fiscalia contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència, al no haver acatat al seu dia la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis públics dependents del Govern català. L’alt tribunal ha designat com a instructor del procediment el magistrat Carlos Ramos, que haurà de decidir les proves a practicar, així com si se cita a declarar el mandatari català. El delicte de desobediència està castigat amb penes d’inhabilitació i multa.

El mateix Torra va firmar la notificació de la querella dimarts a la tarda i va mantenir el to desafiador que ja va mostrar al llarg dels dies que va durar tant la polèmica, com la incertesa sobre quins serien els seus actes i fins on el portaria la desobediència, En un missatge a Twitter, el president va apuntar que “davant d’un Estat autoritari hem decidit viure sense por. Amb la llibertat d’expressió fins a les últimes conseqüències”.

L’auto del TSJC adverteix que l’admissió de la querella "no assumeix, ni dona per descomptades, en absolut, totes les valoracions fàctiques i jurídiques" que conté l’escrit de la Fiscalia Superior de Catalunya. El tribunal incideix que, ara per ara, únicament s’ha comprovat que l’acció empresa per l’actuació pública compleix els requisits establerts en la llei, entre els quals la possibilitat que els fets puguin constituir un delicte i, per tant, "és susceptible i està necessitat d’una investigació ulterior".

La fiscalia va presentar la querella contra Quin Torra el 27 de març. Hi explica que el president de la Generalitat va incomplir "conscientment, obertament i reiteradament" les decisions de la JEC de l’11 i 18 de març sobre la retirada "en un termini curt de temps" dels símbols partidistes, com els llaços grocs, que s’exhibien en edificis públics de l’Administració autonòmica, sota l’advertència que de no fer-ho incorreria en responsabilitats administratives i penals, tal com ha passat.

Símbols emmascarats

La querella assenyala que Torra, lluny d’obeir els mandats de la Junta Electoral, "va mantenir més enllà" del terme fixat per l’organisme electoral els elements que havien sigut comminats a retirar. En alguns casos, subratllava la fiscalia, s’encobrien en forma de cartells, imatges, fotografies i diversa simbologia, cosa que vulnerava, al seu entendre, el deure de neutralitat i d’imparcialitat de les administracions públiques, especialment en els processos electorals.

El fiscal superior, Francisco Bañeres, detalla que la JEC va dictar el 21 de març un nou acord en què s’ordenava els Mossos retirar aquesta simbologia, després de constatar el "flagrant incompliment" per part de Torra de les ordres de l’organisme electoral i l’"existència d’una voluntat clara de desobeir-les". A la querella es van adjuntar informes elaborats per la Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional i comunicacions d’aquells mateixos dies de la delegada del Govern a Catalunya dirigides al president de la Junta Electoral en què es detallen les dependències de la Generalitat que mantenien a les façanes "símbols partidistes". 

Reacció opositora

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Com es podia suposar, l’admissió a tràmit de la querella va motivar la reacció de Ciutadans, el partit que primer va denunciar davant de la Junta Electoral Central la presència als edificis públics de diferents símbols de recolzament als presos empresonats. La líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, va apuntar que la decisió del TJSC suposa “un bany de realitat” per al president, en particular, i el “separatisme” en general.

Una de les rivals d’Arrimadas, cap de llista de Ciutadans per Barcelona el pròxim 28-A, la socialista Meritxell Batet va recordar a Torra que el Govern que ell dirigeix hauria d’haver complert “des del primer moment” la resolució de la JEC. Per a la ministra socialista, la manera de reconèixer “l’autoritat i competència” de la junta electoral era, precisament, fer-li cas d’“immediat”. Batet va insistir que, al seu parer, els governants han de complir inexcusablement “la llei”.