operació amb fernández díaz (PP)

Els policies que van investigar Podem: "Tinc un mandat del ministre i del president"

Tres agents van afirmar davant d'un col·laborador veneçolà que comptaven amb el recolzament d'Interior i de Rajoy

La trobada amb Rafael Isea, exdirigent chavista, va tenir lloc el 2016 al consolat espanyol de Nova York

lainz35719105 gra198   vila  29 09 2016   el ministro del interior  jorge 161002234445

lainz35719105 gra198 vila 29 09 2016 el ministro del interior jorge 161002234445 / RAUL SANCHIDRIAN

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Tres alts càrrecs de la Policia Nacional en l’època de Jorge Fernández Díaz al capdavant d’Interior van negociar amb Rafael Isea, un exministre de Finances amb Hugo Chávez, perquè aquest admetés pagaments del règim veneçolà a Podem.  "Tinc un mandat" provinent del ministre de l’Interior i del president, Mariano Rajoy, va afirmar llavors José Ángel Fuentes Gago, inspector en cap i mà dreta del llavors director operatiu de la Policia (DAO), Eugenio Pino, tal com revelen uns àudios publicats per Moncloa.com.

La reunió va tenir lloc el 12 d’abril del 2016 al consolat d’Espanya a Nova York i s’emmarca en la investigació policial a Pablo Iglesias i el presumpte finançament il·legal del partit morat.  A més de Fuentes Gago (en aquell temps agregat ministerial a l’Haia), també van viatjar als Estats Units el comissari José Manuel García Catalán, cap de la Brigada de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), i una altra inspectora de la UDEF, anomenada Silvia. La delegació enviada per Pino –que va gravar en secret i de forma clandestina Isea i el seu advocat, Martín Rodil– ofereix a l’exmandatari chavista identitats noves, protecció, un pla d’exili i fins i tot "una nova vida" a Espanya per a totes les persones que ell designés si firmava que Veneçuela havia finançat Podem.

"Jo he parlat amb el ministre de l’Interior espanyol i el ministre de l’Interior espanyol va parlar amb el president espanyol. Jo només tinc un mandat aquí, acompanyar aquestes persones [el comissari García Catalán i la inspectora de la UDEF] i que em digui aquí els noms de les persones que vol que documentem a Espanya i que els donem una nova identitat o una nova vida, o la que vostès tenen i els protegim. Aquest és el meu compromís. Jo vinc aquí amb aquest mandat. I vostè m’ho diu i ho fem", va ser el missatge de Fuentes Gago.

Amb la màxima responsable del consolat present, la cita va durar quatre hores i –després de la invocació al suport de Fernández Díaz i Rajoy– va acabar amb una declaració testifical d’Isea en què avalava l’autenticitat d’un document que recollia un pagament de 7,1 milions realitzat pel país sud-americà a la Fundació CEPS (germen de Podem) el 2008. Els enviats policials, no obstant, no l’identifiquen pel seu nom, sinó que l’anomenen “testimoni u”: només el jutge podria saber el seu nom.

La testifical va acabar publicada a l’'Abc' i la investigació contra Podem mai va prosperar. Fins al 2015, la legislació prohibia que un partit pogués rebre aportacions de governs o empreses estrangers, però no seria fins després d’aquell any que entraria en vigor la reforma del Codi Penal, quan aquestes pràctiques van passar a castigar-se amb presó.

Fuentes Gago està imputat pel jutge Manuel García-Castellón per l’operació Kitchen, en què s’investiga un suposat robatori de documents a l’extresorer del PP Luis Bárcenas en què presumptament hauria participat el comissari Villarejo. També se l’ha assenyalat com a possible implicat en l’anomenada policia patriòtica del PP.

Residència a un veneçolà

Notícies relacionades

La setmana passada, fonts policials van confirmar a Europa Press una informació d’‘El País’ segons la qual la cúpula d’Interior amb Fernández Díaz va atorgar la residència a Espanya a un veneçolà que va subministrar informacions no acreditades contra Iglesias.

En concret, el Ministeri va concedir a Carlos Alberto Arias una autorització de residència a Espanya durant un any per "circumstàncies excepcionals" a causa de "raons de col·laboració amb les autoritats policials". El permís de residència va ser firmat pel llavors número dos de Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez.