El Govern examina 152 mossos per a la guàrdia de Torra

Presidència de la Generalitat està avaluant a 148 mossos (als quals cal afegir quatre sergents que ja han sigut elegits) que aspiren a formar part de l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI), el grup policial que Quim Torra està reclutant perquè li presti seguretat i també protegeixi els expresidents, amb exclusiva dependència del Palau de la Generalitat i sense control de la prefectura de la policia catalana.

Cada agent està sent citat a una entrevista personal amb un reduït grup d’avaluadors la composició concreta dels quals no s’ha publicat. Fonts dels Mossos inclouen en el grup al director general de la Policia de la Generalitat, Andreu Martínez, i a dos assessors de la Secretària General de Presidència. Està al corrent del procés Esperança Cartiel, subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos.

Les entrevistes acabaran el 17 d’abril, dia en què han sigut convocats vuit mossos. Aquest divendres estan cridats a examen 15 policies. Les trobades van començar el dia 2, amb deu agents citats, i s’estan duent a terme a la seu de la Direcció General de Policia de la Generalitat, a la barcelonina Travessera de les Corts.

Cada candidat ha de presentar-se a una hora prèviament assignada, proveït només de la seva Targeta d’Identitat Professional i el seu DNI i, a l’arribar, ha de dirigir-se al menjador d’aquesta seu oficial, on algú el recollirà per portar-lo a l’entrevista. Si són seleccionats, hauran d’omplir una "sol·licitud de Comissió de Serveis" o una petició d’"adscripció provisional voluntària".

Perfils concrets

Tots els membres de la llista que maneja Presidència –a què ha tingut accés EL PERIÓDICO– són agents de l’"escala bàsica" i procedeixen d’unitats de la policia catalana com ARRO (Àrees Regionals de Recursos Operatius) i Brimo (Brigada Mòbil, els antiavalots); alguns, els menys, també del grup d’elit: el GEI. Una bona part dels agents que han respost a la convocatòria tenen acreditat perfil independentista, segons totes les fonts consultades, que no oculten en xarxes socials.

La quantitat definitiva d’agents que integraran l’àrea encara no és oficial. Fonts coneixedores del procés assenyalen a aquest diari que un primer objectiu és allistar 75 mossos, i que l’aposta és que el grup n’acabi amb 270. Per a cada president són necessaris tres escortes per tanda, i tres torns de vigilància, expliquen fonts pròximes al procés. Els reclutats entraran com "adscrits provisionals", o per lliure designació.

A la "LD", com l’anomenen els mossos, es recorre amb freqüència al cos: la majoria dels agents de la Divisió d’Assumptes Interns (DAI) i de la Comissaria General d’Informació són allà en comissió de servei i per lliure designació. Però cap font consultada recorda una convocatòria tan nombrosa de places per lliure designació entre els Mossos.

Interior nega que hagin de viatjar a Waterloo

No han transcendit encara condicions salarials concretes, però les fonts policials consultades indiquen que els membres de la guàrdia de Torra disfrutaran de 400 euros bruts de complement. Pel que han comentat alguns dels ja avaluats, les seves condicions de treball seran també millors, amb un molt probable torn 7x7.

Així anomenen entre els mossos a treballar set dies i descansar-ne uns altres set. L’àmplia disponibilitat de dies lliures permetrà viatjar a Waterloo en temps de descans per oferir escorta a Carles Puigdemont, remarquen fonts policials. Però Interior de la Generalitat ho nega: la nova unitat "no anirà a donar custòdia a Puigdemont", indiquen fonts d’aquesta conselleria. Des d’Interior insisteixen que la nova unitat "no és en absolut una guàrdia pretoriana, simplement s’ha imitat el model que hi ha a Moncloa, i també entorn dels primers ministres de França i el Regne Unit".

Les missions que la Generalitat ha descrit per a l’Àrea de Seguretat Institucional són l’escorta del president i els expresidents, les seves famílies, els mitjans i instal·lacions presidencials, el Palau de la Generalitat i el seu personal. A Moncloa, el Departament de Seguretat de Presidència del Govern (guàrdies civils majoritàriament) depèn operativament d’aquesta presidència, i no d’Interior.

Enuig en els Mossos

La cúpula dels Mossos s’ha assabentat per la premsa d’aquest projecte. Els ha irritat que no s’hagi comptat amb el seu criteri per a una àrea que farà el que ja s’està fent. I no hi ha hagut tampoc anuncis previs en butlletins (tot i que sí a la intranet dels Mossos) tret del decret 20/2019, emès pel Govern en un marc no policial, sinó de "reestructuració de Presidència".

Els membres de la prefectura es lamenten de com un escorta sergent, Lluís Escolà, home pròxim a Puigdemont, iniciador dels torns de visita de mossos a Waterloo i exassessor d’Interior, ha tingut més influència en aquest projecte que ells mateixos.

La mesura està causant una gran incomoditat també en l’Àrea d’Escortes, 140 mossos que es veuen desplaçats en bona part de les seves comeses, si bé Presidència preveu assimilar-ne 50 a la nova unitat. Fonts d’aquest grup remarquen com els voluntaris del llistat, procedint d’àrees tan dispars com la unitat canina, Trànsit o la BRIMO, no tenen formació específica d’escortes.

Aquesta guàrdia presidencial tampoc agrada a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, per no estar subjecta a les ordres dels seus comandaments naturals, els comissaris de Mossos. Fonts d’aquests cossos consultades descarten que aquesta "guàrdia de Sant Jaume" pugui eludir el control del Govern central en cas d’aplicació del 155 o de la llei de seguretat nacional.

El primer posaria tot el departament de Presidència sota supervisió estatal, assenyalen, i la segona, al seu article 24.2, ordena a totes les administracions posar a disposició de l’Estat tots els recursos materials o humans que se’ls demanin.

Destinació atractiva

El procés de selecció ja està avançat en el nivell dels sergents. Quatre han sigut elegits, i la seva designació comunicada a la direcció general. Dos d’ells són del GEI, segons fonts dels Mossos. No ha transcendit encara el nom de qui farà cap en la unitat. Totes les fonts consultades aposten pel carismàtic inspector Marc Caparrós, rellevat de la direcció de la Brimo el juliol de 2015 i que avui fa cap en l’Àrea Bàsica Policial d’Osona (Girona).

Els mossos han tingut de termini fins al passat 17 de març per allistar-se. Els voluntaris que han acudit a un primer "requeriment" es veuen atrets no només pel sobresou. Per als antiavalots i agents de Seguretat Ciutadana –especialment els primers, inquiets pel processament d’un dels seus companys i l’avís que el seu procedir serà vigilat estretament– és una oportunitat de deixar serveis al carrer sotmesos a fortes crítiques i a un escàs recolzament. "En comptes d’estar donant cops, rebent cops d’ampolla i raigs de pintura, o intervenint en desallotjaments, passes a un lloc més còmode i amb menys responsabilitat”, n’explica un dels consultats.

Falta gent a Waterloo

Aquesta convocatòria coincideix amb dos moments clau entre els Mossos: d’una banda, un poc dissimulat divorci d’importants comissaris amb la cúpula política, mentre avancen les jornades del judici del procés. Per una altra, dies de dificultat per trobar voluntaris que vulguin prestar serveis de seguretat a Waterloo. L’entusiasme inicial ha decrescut considerablement. "Allò no és gens idíl·lic, no és precisament fer el Kevin Costner", explica una font policial.

Notícies relacionades

Els nous guardians de Torra

Torra, ¡fins a aconseguir-ho!

Estan proliferant les excuses –la família, l’esgotament dels dies lliures...– de mossos voluntaris per viatjar. Últimament resulta complicat completar la dotzena necessària per a aquest 'servei', raó per la qual, fa uns dies, els seus promotors han demanat discretament voluntaris a l’emblemàtica comissaria barcelonina de Les Corts.

Els que arriben, viatgen desarmats –no poden sortir d’Espanya amb l’arma, per reglamentària que sigui– i es troben amb prolongades, rutinàries i gens romàntiques jornades d’observació de videocàmeres. És el que s’emporta la major part del temps de l’escorta informal de Puigdemont.