Processades 30 persones per organitzar el referèndum de l'1-O

La titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, Alejandra Gil, ha processat aquest dimarts 30 alts càrrecs de la Generalitat, periodistes i empresaris per l’organització del referèndum unilateral de l’1-O. Els atribueix els delictes de malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i prevaricació, però, en cap cas, sedició. La jutge considera que hi havia un "pla comú" i una "estratègia" per celebrar la consulta i declarar la independència. Per a això, sosté, es van utilitzar fons públics.

En aquest sentit, la magistrada fixa en 5.803.068,67 euros la fiança per responsabilitat civil per als processats per malversació, quantitat suposadament gastada o compromesa amb la celebració del referèndum unilateral de l’1-O. No prestar fiança suposarà l’inici del procés d’esbrinament i embargament de béns per obtenir fer front a eventuals responsabilitats econòmiques. L’ordre de processament pot ser recorreguda.

D’altra banda, la jutge ha aixecat la imputació a 15 investigats, entre els quals es troben el president del Consell Assesor per la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, i l’exjutge Santiago Vidal Marsal. La togada assenyala en la seva resolució que no és competent per pronunciar-se sobre l’investigat i diputat Lluís Salvadó Tenesa, perquè ostenta la condició d’aforat i haurà de ser el Tribunal Superior de Justícia el que s’encarregui del seu cas.

Alts càrrecs

Entre els processats hi figuren Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciudadana del Departament de Presidència de la Generalitat; Joaquim Nin Borreda, secretari general d’aquesta conselleria; Jaume Clotet Planas, director general de Comunicació; la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal; Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, i Vicent Sanchis, director de TV-3.

Els altres processats són:

Josep Ginesta Vicente, secretari general de Treball, Afers Socials i Família; David Palanques Bonavia; responsable de l’àrea TIC d’aquesta Conselleria; David Franco Sánchez, responsable de l’àrea TIC de Treball; Francesc Sutrías Grau, director general de Patrimoni (Vicepresidència, Economia i Hisenda); Aleix Villatoro Oliver, secretari general d’Afers i Relacions Institucionals i Exterior i Transparència de la Generalitat; Amadeu Altafaj Tardio, director de la delegació del Govern a la Unió Europea; Albert Royo Marine, secretari general del Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat); Natàlia Garriga Ibáñez, directora de serveis integrada a la secretaria general dependent de la Vicepresidència d’Economia; Pablo Raventós, director general d’Unipost; Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de servei de T-Systems; Francesc Fàbregas Bonet, administrador de la publicació ‘El Vallenc’; Josué Sallent, director d’Estratègia i Innovació al Centre de Telecomunicació i Tecnologia de la Informació (CTTI), i Xavier Puig Farré, responsable de l’àrea TIC del Departament d’Acció Exterior.

En la llista també hi figuren Meritxell Massó Carbó, secretària general del Departament de Governació; Núria Llorach Boladeras, vicepresidenta i administradora única de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); Frederic Udina Abelló, director de l’Idescat; Montserrat Vidal Roca, àrea de Processos Electorals i Consultes Populars; Martí Patxot, director corporatiu i comercial de CCMA; Mercedes Martínez, encarregada de supervisar les obres d’una nau que havia de ser centre de recollida de dades; Joan Manel Gómez Sanz, cap de riscos del Centre de Seguretat de la Informació del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya; Josep Masolivé Puig, treballadora de Fundacio.cat; José María Gispert Giménez, gerent d’Indugraf Offset SA; Marta Garsaball Pujol, autoritzada en un compte bancari a Brussel·les el titular del qual era la delegació del Govern de la Generalitat, i Daniel Gimeno Alcañiz, responsable del tractament de fitxers de dades del registre de participants en consultes no referendàries.

La resolució judicial sosté des del 2012 “amb intensitat creixent”, l’Executiu català ha realitzat unasèrie d’actes legislatius que revelen el “ferm propòsit” de celebrar una consulta referendària, assajada el novembre del 2014, amb la finalitat d’“exercitar el dret d’autodeterminació i la constitució d’un nou estat, independent d’Espanya”. Aquesta intenció, indica la jutge, va tenir la seva plasmació en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i el seu “corol·lari” en la declaració d’independència realitzada el 27 d’octubre d’aquell mateix any pel llavors president català, Carles Puigdemont.

Estratègia i pla comú

La interlocutòria afirma que es va traçar “una línia estratègica” per poder assumir el “compromís inequívoc” d’aconseguir la independència i de poder celebrar el referèndum, malgrat els mandats del Tribunal Constitucional. La magistrada remarca queels 30 processats van ser “conscients de la il·legalitat de les actuacions tendents”a la celebració de la consulta sobiranista i des dels seus departaments i àmbits d’actuació van efectuar “actuacions i alguns van dictar resolucions amb què van disposar de fons públics” per finançar l’1-O. Al seu entendre, “va existir un pla comú” i cadascun dels encausats “van contribuir de manera decisiva en la consecució del final conjunt”.

La jutge relata que “es va arribar fins i tot a celebrar un acte de compromís amb el referèndum”, concretament el 21 d’abril del 2017 d’alts càrrecs de la Generalitat, dels membres del govern, acte en què es va procedir a la lectura i firma d’un manifest i un posterior discurs per part del vicepresident Oriol Junqueras i de Puigdemont.

L’escrit fa menció al fet quees van destinar fons públics a la creació del registre de catalans a l’exterior. Les dades incloses en aquest sistema, segons la jutge, van ser utilitzades pel Govern català per promoure la participació i el vot en l’1-O, "utilitzant aquesta informació de caràcter personal per fer arribar a tots els inscrits, tant la documentació necessària per exercir el vot com la forma de fer-ho".

La magistrada també concreta la despesa que va suposar la publicitat relacionada amb la consulta sobiranista, la contractació del repartiment de material electoral i la seva producció, el projecte de voluntariat, la difusió a l’estranger a través del Diplocat del procés independentista, la presència l’1-O d’observadors internacionals i la instal·lació d’un ‘call center’ de recompte electoral que va ser precintat, així com el disseny de pàgines web. En un altre apartat descriu la cessió de dades per a l’elaboració del cens electoral i l’emissió d’anuncis sobre el referèndum en els mitjans públics de la Generalitat. Respecte a la interventora de la Generalitat, ressalta que va tenir "coneixement just de tots els contractes i pagaments".

Torra carrega contra la justícia espanyola

El president de la Generalitat,Quim Torra, en una declaració institucional sense preguntes, ha parlat d’"estat d’excepció judicial" per descriure la decisió del jutjat. Torra considera que existeix una "persecució política" a l’independentisme en el marc d’una deriva "autoritària" de l’Estat. El president, en un to desafiador, ha proclamat que "si algú compta que amb atacs com aquests abandonarem el compromís amb la llibertat, que perdi tota esperança", i ha afegit que "no hi ha presons, multes ni persecucions que puguin frenar l’anhel de llibertat d’un poble". Segons el president, l’acusació és la "construcció d’un relat" per motius polítics, i ha considerat una "aberració democràtica" processar dirigents institucionals per complir els mandats dels programes electorals.

Notícies relacionades

Els 30 processats per organitzar el referèndum de l'1-O a Catalunya, un per un

Judici al procés de Catalunya | Directe en 'streaming'

Des de Ciutadans, han qualificat els processats de "col·laboradors necessaris en el cop de la democràcia" i han demanat que es convoqui una reunió extraordinària de la comissió de control dels mitjans públics al Parlament perquè retin comptes. "És escandalós. Cada dia en passa una de grossa que faria caure governs i sembla que ens hem acostumat a tot", ha etzibat Carlos Carrizosa des de la Cambra catalana. "És una vergonya que el president surti a recolzar els partícips d’un cop a la democràcia. Quan [Torra] diu: ‘vam fer allò i tornaríem a fer-ho’ ens confirma que són els mateixos i que fan les mateixes coses que els que estan processats", ha assegurat.

Per la seva part, elscomunshan mostrat la seva “preocupació i alarma” pel processament de 30 càrrecs, i han assegurat que és "una nova mostra de la judicialització de la política que ens ha portat al bloqueig". "Només se sortirà de tot plegat amb política, diàleg i dret a decidir, perquè intentar incriminar i criminalitzar una protesta només porta al bloqueig", ha conclòs la diputada Susana Segovia.