El candidat amb més moral que l'Alcoià: 40 anys intentant-ho

Professor de matemàtiques jubilat, a Francisco Iglesias mai li han sortit els números a les eleccions generals: candidat per Zamora a les 13 cites dels últims 40 anys, sempre ha tingut uns resultats ínfims i no per això deixa d’intentar-ho. És un polític amb més moral que l’Alcoià.

“L’Alcoià podria aprendre de nosaltres en aquest sentit”, ha confessat el número u al Congrés i president del Prepal (Partit Regionalista del País Lleonès), que arran de l’expressió futbolística que defineix qui hi posa tot l’ànim possible davant un repte de gran dificultat ha indicat que defensa les seves idees “amb tenacitat”.

A la seva primera experiència electoral, el 1979, va figurar a les paperetes del Senat per una agrupació local, l’any següent va fundar el partit que continua presidint i va canviar el color sípia pel blanc per presentar-se des d’aleshores a totes les cites electorals com a candidat a la Cambra baixa.

Però com que la constància no dona vots, Francisco Iglesias Carreño mai ha estat a prop de tocar el poder i únicament aspira a resultats com els aconseguits a les últimes generals: 148 sufragis, o el que és el mateix, el 0,14% dels vots.

Partit minoritari

El que el motiva és la“pedagogia política”, ha assegurat, ja que la formació que lidera no es mou per resultats electorals sinó “en funció de defensar els interessos de la nostra regió històrica”.

Això diferencia el seu partit minoritari “gairebé abismalment” dels plantejaments d’altres formacions polítiques que existeixen “en funció del resultat que tenen, no del missatge que volen enviar la societat”.

Presumeix a més que a les seves campanyes mai ha rebut ni un euro de diners públics ni de finançament d’entitats bancàries.

Tot i així, amb un pressupost exigu, a cada cita electoral ha participat a la primera enganxada de cartells al barri de Zamora de San Lázaro i ha distribuït adhesius amb el nom de Prepal sobre un fons de color morat que va utilitzar dècades abans que Podem.

Els pròxims dies, com ha fet en altres campanyes, Iglesias Carreño anirà als mercats ambulants, les romeries i altres actes en què es concentra un nombre important de persones per demanar el vot.

Defensa la igualtat de tracte

Disposat a reclamar igualtat de tracte amb la resta d’aspirants, aquest “etern” candidat al Congrés dels Diputats ha opinat que hauria d’estar als debats electorals nacionals perquè el seu partit també es presenta a les generals, tot i que només ho faci a les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca.

No obstant, ha admès que la realitat és ben diferent, ni tan sols el criden per als debats organitzats per mitjans locals i regionals i a les enquestes els seus votants han de marcar la casella d’“altres” al no aparèixer la seva formació amb nom propi.

Iglesias Carreño ha aprofitat la popularitat efímera que pot donar-li ser un dels candidats amb més campanyes electorals i pitjors resultats a la seva esquena per reclamar el recolzament de 50 càrrecs electes de qualsevol punt d’Espanya.

Aquesta seria una de les vies per poder presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu del maig, ja que l’altra fórmula, que és aconseguir 15.000 firmes, li resultaria encara més complicada.

De cara a aquests comicis, a falta dels avals, ja té a punt la candidatura que tornarà a encapçalar com ja va fer a les Europees del 2014. 

Objectiu principal

Notícies relacionades

Totes les llistes de les eleccions generals al Congrés i al Senat: consulta aquí les candidatures

Rivera fa front a Castella i Lleó a la seva primera rebel·lió interna

El seu objectiu, més enllà de superar el sostre dels 8.783 vots (el 0,05%) aconseguits a tot Espanya en aquells comicis, passa per poder tornar a portar el nom de Salamanca, Zamora i Lleó a tots els col·legis electorals del país, la qual cosa suposa “una tasca de difusió de la nostra regió que és única”.

Des del punt de vista ideològic, aquest polític atípic fa un discurs encès en defensa de l’antic Regne de Lleó i la seva conversió en autonomia pròpia deslligada de Castella, tot i que sempre “dins el marc constitucional, no com Catalunya”, aclareix.