JxCat s'encomana a Puigdemont, que insisteix a no donar un «xec en blanc» a Madrid

No és candidat però és l’autèntic líder de la campanya electoral de Junts per Catalunya (JxCat). Carles Puigdemont, en un mansaje gravat, va tancar el míting de Manresa de la candidatura independentista, amb dos missatges amb què es pretén marcar distàncies amb el principal rival, ERC: la llista de JxCat és la unitat i la que mantindrà l’exigència a Madrid, negant-se a firmar un “xec en blanc” i posant línies vermelles. Tot en un acte sense cap proposta programàtica concreta.

“No portarem un xec en blanc a la butxaca quan anem a Madrid”, va avisar Puigdemont. “Som els de les garanties per a Catalunya, amb les línies que no deixarem que es trepitgin, que no són negociables”, va afegir. Laura Borràs va parlar de línies vermelles com la llengua, l’escola catalana, TV-3, Catalunya Ràdio (“Catalunya és això”, va asseverar) i la defensa de les llibertats.

Aquest és el missatge insistent amb què JxCat prova de desmarcar-se de l’actitud més oberta d’ERC de cara a la pròxima legislatura a les Corts. Així, el candidat Jordi Sànchez, en un text llegit per la número dos Laura Borràs, insistia a anar a Madrid a defensar l’autodeterminació i a combatre el “nacionalisme ranci” en el qual va incloure tant Vox com el PSOE “que també té molt de nacionalisme espanyol i ranci”.

La unitat sense unitat

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

I malgrat que no existeix –és una evidència– unitat independentista, JxCat s’atribueix ser la llista de la unitat. “La unica llista realment unitària, oberta i transversal és la llista de JxCat”, proclamava Francesc de Dalmases, diputat. Míriam Nogueras, candidata, també treia pit afirmant que la seva és la llista que “més por fa a Madrid”. 

Puigdemont va acabar amb un missatge en clau interna, reclamant vots útils per aconseguir una cosa que ha perdut la postconvergència a Madrid fruit del seu progressiu declivi electoral: tenir grup parlamentari propi.